Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 16 de desembre de 2014

López Guerra - Nicaragua mía












Tino López Guerra (1906-1967)
Nicaragua mía

Con un pedazo de cielo
mi Nicaragua se formó,
por eso es lindo este suelo:
el suelo donde nací yo.

Sus lagos son serenatas,
maravilloso talismán,
son dos leyendas de plata
el Cocibolca y Xolotlán.

¡Qué linda, linda es Nicaragua,
bendita de mi corazón;
si hay una tierra en todo el continente
hermosa y valiente, esa es mi nación!
Soy puro pinolero, 
nicaragüense por gracia de Dios.

La raza nicaragüense
sabe de luchas y de honor,
y luce altiva en su frente
los esplendores de su sol.

Solo en Darío se explica
la inmensidad de su creación,
tenía que ser un nica
del mundo entero admiración.

¡Qué linda, linda es Nicaragua...!

Bella y valiente de veras
es la mujer que aquí nació,
igual a Rafaela Herrera,
que a los piratas derrotó.

Con un mantón de acuarelas,
con los paisajes de un tapiz,
con noches de lentejuelas,
así se viste mi país.

¡Qué linda, linda es Nicaragua...!


https://www.youtube.com/watch?v=3_EtfZi98lM#t=11  Interpretada pels alumnes de Música para Vivir al barri de  René Cisneros, Managua, l’octubre de 2014.


Tino López Guerra
Vet ací un «corrido» molt popular a Nicaragua, gairebé un himne nacional, que exalta la bellesa i les virtuts de la pàtria —a l’estil, salvant les distàncies que calgui, de L’emigrant, Douce France o Y viva España. La lletra és previsiblement tòpica i la tonada s’enganxa fàcilment.

El pinol és una beguda refrescant feta amb blat de moro torrat, cacau, pebre i clau: tan popular que els nicaragüencs (o nicas) s’anomenen ells mateixos pinoleros. Rafaela Herrera va ser una heroïna que va defensar a canonades, l’any 1762, el fortí del riu San Juan contra la invasió de la marina britànica. Darío és el gran poeta modernista Rubén Darío (1867-1916), nascut a la ciutat nicaragüenca de San Pedro de Metapa, que des de 1920 es diu Darío en homenatge al seu fill il·lustre.


He triat aquesta cançó per il·lustrar la gran feina que fa, a Managua, Música per Viure – Associació Judit Ribas, de millorar la vida de nens i joves de l’Amèrica Central i del Carib per mitjà de la pràctica de la música.  

El seu objectiu és fomentar en els infants valors positius per a la vida com la puntualitat, el compromís, el respecte i l'autoestima, des d’un ambient pedagògic  sa i segur on els alumnes se senten estimats, respectats i valorats. 



Música per viure es finança tan sols amb els donatius de persones sensibilitzades per la bona feina que fan. Amb petits donatius poden aconseguir material per fer funcionar els seus projectes.
Us encoratjo, en aquestes festes, a fer-hi alguna aportació. En aquest web hi trobareu la manera de fer-ho:


Bones festes!

KRT

2 comentaris:

  1. He buscat entre els antics blocs que ja no escriuen, un parell d'ells, són d'una jove nicaragüenca, que escrivia en el seu i llegia el meu. D'això fa uns anys. El bloc era aquests:" http://tinolopezguerra.blogspot.com.es/" No se si et pot servir per donar una mirada.

    La feina que fan per millorar les vides dels nens és magnífica. Seria bo que aconsegueixin material per fer funcionar els seus projectes, és molt bo el que fan, de debò.

    ResponElimina
  2. Molt interessant el blog, Josep. Hi ha lletres d'altres cançons i aspectes de la vida de Tino López Guerra molt interessants. Me la miraré amb calma.

    I sí, en efecte, la feina que fan els de l'Associació Judit Ribas és fantàstica. Tant de bo molts dels -pocs- lectors d'aquest blog hi facin una petita aportació: els faran un bon regal de Nadal!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.