Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 20 de gener de 2015

Cetina - Madrigal















Gutierre de Cetina (1520-1557)
Madrigal

Ojos claros, serenos, 
si de un dulce mirar sois alabados, 
¿por qué, si me miráis, miráis airados? 
Si cuanto más piadosos, 
más bellos parecéis a aquel que os mira, 
no me miréis con ira, 
porque no parezcáis menos hermosos. 
¡Ay tormentos rabiosos! 
Ojos claros, serenos, 
ya que así me miráis, miradme al menos.


Tiéneme en duda Amor

Tiéneme en duda Amor, por más tormento,
si será o no será lo que deseo;
del sí casi ningún camino veo,
del no dejo engañarme el pensamiento;
del sí le viene esfuerzo al sufrimiento,
del no mayor terneza en lo que creo;
con el sí me regalo y me recreo
cuando del no me asombra el sentimiento.
Mi cuidado, que más tal duda piensa,
dice que un cierto no, no me conviene,
y del incierto sí se desagrada.
Y el alma que entre el sí y el no suspensa
dudando vive, por mejor lo tiene
que el peligro de ser desengañada.

El sevillà Gutierre de Cetina va ser un exemple més d’aquells poetes militars del Renaixement que debatien entre «les armes i les lletres»; com Jordi de Sant Jordi o Garcilaso de la Vega. Cetina va servir a Itàlia en les guerres de l’emperador Carles I, i allà va assimilar la poesia de Petrarca i Ariosto; també el va influir Ausiàs March. Enamorat d’una noia que es deia Laura Gonzaga, li va dedicar aquest madrigal i diversos sonets del seu Cancionero. Després va viatjar a Mèxic, on va tenir una relació amb Leonor de Osma, i va morir als 37 anys, sembla que assassinat per un rival gelós. Una vida aventurera, breu però prolífica en poesia.

Molta gent se sap de memòria el cèlebre madrigal. Jo també, des dels 14 anys, potser arran d’aquell gran llibre de text La Literatura: su técnica, su historia, de quart de Batxillerat, de Guillem Díaz-Plaja. Però fins moltíssim més tard no vaig descobrir que Cetina era autor d’altres poemes igualment magnífics. N’he escollit tan sols un altre, però en aquest enllaç hi podeu trobar una extensa mostra de la seva obra.

Altres poemes:  http://www.poesi.as/Gutierre_de_Cetina.htm

L'efígie de Gutierre de Cetina és obra de Francisco Pacheco (1564-1644). Pacheco, gran pintor i tractadista de pintura, i mestre de Diego Velázquez, va ser l'autor del llibre Descripción de verdaderos retratos de ilustres y memorables varones (descobert al segle XIX, i publicat a Sevilla el 1886), on reprodueix les cares de personatges famosos de la seva època. Amb tot, el poeta i el pintor no van ser coetanis, de manera que el dibuix no és del natural. Jo l'he tret, a través de la Viquipèdia, de Wikimedia Commons, de domini lliure. Aquí es pot veure (amb llicència de la Universidad de Sevilla, que autoritza a copiar, distribuir i divulgar l'obra sense ànim de lucre i fent esment de l'autor i dels termes de la llicència) una edició facsímil del curiós llibre de Pacheco: 
http://fama2.us.es/fde/ocr/2006/libroDeDescripcion.pdf

2 comentaris:

  1. Petrus dixit,

    La lectura d’aquest poema em trasllada al temps de plom de quan, a l’escola, l’aire espès i fatigant s’il•luminava durant uns instants amb la dolça mirada, clara i serena, d’uns ulls que ens contemplaven des de darrera la tapa del llibre. Recordo que en la nostra lluita contra l’adolescent ensopiment en vàrem fer algunes versions dedicades a diferents parts anatòmiques allunyades de la cara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Petrus. M'agradaria conèixer alguna d'aquestes versions plurianatòmiques. Segur que són interessants!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.