Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 22 de febrer de 2015

Guillem d'Efak - Sa cançó de Son Coletes















Guillem d’Efak (1929-1995)
Sa cançó de Son Coletes

Sa cançó que escoltareu l'ha feta Guillem d'Efak,
més de mig manacorí i fill d'en Toni Cremat.
La va fer a Son Coletes una horabaixa de març:
Déu vulga que durant molts anys puga anar-hi caminant.

L'any 1450 pitjor fou que el de sa fam.
Els rics mengen pa de xeixa, diuen ses dones plorant;
els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall.
Lo Tort Ballester ho escolta i li envest cap a ciutat.

I era una colla de veure, tots eren manacorins;
fent-se costat un amb l'altre 'naven 'replegant amics.
Si coratge té en Mates, més en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda perquè era el més decidit.

Per donar compte al rei a Nàpols varen anar,
i el rei els dóna penyora de que tot s'arranjarà;
però els senyors de casa bona ni el rei volen escoltar.
Tres anys lo Tort Ballester els tingué acorralats.

I era una colla de veure, tots eren manacorins;
fent-se costat un amb l'altre 'naven 'replegant amics.
Primer s’hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda per lliurar els mallorquins.

Set-mil cinc-cents sous donaven els nobles a qui el matàs.
Feren venir mercenaris, moros i napolitans;
calaren foc a les cases i es 'fartaren de robar.
Llavors 'ribà la venjança, color de vi i de sang.

I era una colla de veure, tots eren manacorins:
si ho eren els condemnats, també ho eren els botxins.
Primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit;
lo Tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu,
i escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.

Després d'aquesta endemesa, tot romangué com abans:
els pobres, més bocaclosa i més vídues plorant plorant;
i no ploraven per elles, ploraven pels seus infants.

Sa cançó que heu escoltat l'ha feta Guillem d'Efak,
qui demana a Déu que el poble no tingui mai més tirans,
i que mai més hi hagi guerres ni lluites entre germans.

                        [Editada per Concèntric, 1967]






Commemorem els vint anys de la mort del gran poeta i cantant manacorí Guillem Fullana Hada d’Efak.

Aquesta cançó, de fet, es refereix a la Guerra Civil espanyola, però per passar la censura la va disfressar referint-se a un episodi de la Revolta dels Forans (1450-1453), en què pagesos i menestrals de Mallorca es van aixecar en armes contra la noblesa i els mercaders. El capitost de la revolta forana era Simó «lo Tort» Ballester, però el text n’enumera d’altres, entre els quals un Fullana, possible ancestre del poeta. De fet, supòs que tots deuen ser llinatges manacorins. Segur que la Maria Antònia Pastor mos ho aclarirà.

En Guillem va presentar el text a la censura com si es tractés d’un «Anónimo mallorquín del siglo XV», i l’argúcia va reeixir —malgrat que tant al començament com al final es proclama explícitament qui n’és l’autor.


Podeu veure un breu resum biobibliogràfic de Guillem d’Efak, i un parell de cançons més, en aquest enllaç:


Per cert, que en els comentaris d’aqueix post hi trobareu enllaços als poemes pòstums d’en Guillem (Manual inacabat per anar per la vida):
http://www.viasona.cat/grup/joan-martorell/manual-inacabat-per-anar-per-la-vida/manual-inacabat-per-anar-per-la-vida

Vegeu en aquest altre enllaç més poemes de Guillem d’Efak:  


Hi trobareu sencer, entre altres, el poema-himne Siau qui sou, d’on extrec aquest fragment:

          El vell regne de Mallorques
          mai no ens el faran bocins,
          per això la Història crida:
          Siau qui sou, mallorquins!


https://www.youtube.com/watch?v=FpIlnLbFwLU  Siau qui sou! Guillem d'Efak. Música: Antoni Parera Fons. Arranjament: Biel Oliver "Torres" Soprano: Maria Rosselló. Banda de Música de Manacor. Teatre de Manacor, 12 de febrer de 2011.




4 comentaris:

  1. Un bon homenatge a un poeta i músic, Guillem d'Efak, del qual n'he sentit a parlar molt però, malauradament, el conec poc. M'ha agradat molt la seva veu i aquesta cançó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Consol. Deus ser molt jove; jo l'havia prou escoltat en directe, i el meu amic Jaume, que és encara més gran que jo (també en edat), l'havia vist debutar a la Cova del Drac. A més, tenim coneguts comuns. Tot plegat fa que sempre m'hagi interessat força en la seva obra i en la d'altres poetes manacorins. Si mires l'enllaç que he posat d'aquest mateix blog, hi trobaràs dues cançons més molt interessants: la Balada d'en Jordi Roca i l'Ave Maria de Robines.

      Elimina

  2. A mi Guillem d'Efak m'agradava força. Un cop vaig anar al carrer Tuset, a La Cova del Drac. No vam poder entrar per la quantitat de gent que hi havia. Estava amb Maria Cinta, i ja començava llavors a ser tant escriptor com cantant, a pesar que tenia molt d'èxit.
    Més o menys l'any 1996 la seva malaltia ja podia amb ell, i recordo que tota la gent de la Cançó. Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Raimon, ... Li van fer la seva darrera actuació. Crec que va ser l'única vegada a la història que han coincidit Serrat, Lluis Llach i en Raimon, a l'escenari.

    Moltes gràcies, Ramon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep, per la teva aportació. Recordo l'homenatge que esmentes: va ser molt bonic.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.