Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 10 de febrer de 2015

Joan Veny i Clar














Joan Veny i Clar (1932)
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Avui estic content, perquè Mestre Joan Veny ha afegit als seus nombrosos guardons el premi més il·lustre de les nostres lletres, que Òmnium Cultural atorga, des de 1969, «a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans». Penso que la definició li escau perfectament. 
Joan Veny i Clar és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l'edició de textos i la història de la llengua. L'etimologia és un camp al qual ha dedicat una atenció especial. És l'autor de llibres com Els parlars catalans (1978, 2002), Estudis de geolingüística catalana (1978), Mots d’ahir i mots d’avui (1991), Dialectologia filològica (1993) Onomàstica i dialectologia (1996), Llengua històrica i llengua estàndard (2001), Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006), Per una història diatòpica de la llengua catalana (2009) i De geolingüística i etimologia romàniques (2012); i és el codirector de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), que ja ha publicat 6 volums, a més del Petit Atles Lingüístic del Domini Català, que n’ha publicat quatre. És membre destacat de l'equip de redacció de l'Atlas Linguistique Roman. I com a estudiós de la diversitat dialectal de la llengua catalana, sap i proclama arreu que aquesta riquesa de variants geogràfiques i diacròniques no és símptoma de disgregació, sinó que és la millor prova de la unitat d’una llengua.
Reconegut internacionalment com una de les màximes autoritats en geolingüística i dialectologia,és també un mestre en lingüística romànica, lexicografia històrica, fonètica històrica, etimologia, onomàstica, gramàtica, terminologia, semàntica i cultura popular. Mestre meu i sempre admirat amic, em va fer l’honor de deixar-me participar en l’ALDC fent les enquestes de Balsareny els anys 1984-85. A més, va dirigir, amb la paciència i la bonhomia que el caracteritzen, la meva tesi sobre Noms de lloc i de persona de Balsareny.
Com a mostra del seu pensament, posaré aquí un fragment d’una entrevista que li van fer al diari ‘ARA Balears’ (29-5-2013):
«El model de llengua que s'està impartint des de l'Institut és un model participatiu. No és un estàndard radical, que tingui en compte només un dialecte, com va passar a Itàlia i a França, on el toscà i el francià s'imposaren sobre els altres. El català és una llengua amb poques diferències dialectals, a més. Perquè el territori és modest. I també perquè tenim dialectes constitutius, que deriven directament del llatí, i dialectes consecutius, resultat de la denominada reconquesta, on arriben uns dialectes ja fets. Aquest és el cas de les Balears, que no presenta diferències gaire profundes respecte del català central. Pompeu Fabra ja va incloure, tant a la seva Gramàtica com al seu Diccionari del 1932, una sèrie de mots propis de les Illes Balears i del País Valencià. I l'Institut els ha incrementat notablement. El model català de llengua no és, per tant, exclusivista. Això no vol dir que no hi hagi hagut persones que han pecat d'un excés de centralisme. [...]
La política pot desvirtuar les realitats lingüístiques. Les llengües no vénen determinades pels límits polítics o administratius, tal com sembla que pensen els que ara denominen Lapao al català de la Franja, obviant tots els criteris lingüístics i històrics imaginables. [...] 
Evidentment, la política pot reconfigurar la realitat lingüística d'un territori. Basta veure el que va passar a la Catalunya Nord. Exercida de manera brutal, la política pot extingir llengües, minoritzar-les o transformar-les decisivament. Fins i tot pot fer creure a la gent que parla una llengua diferent de la que parla. Ara bé, jo crec que avui la gent està més informada que mai, i és molt més difícil enganar-la.»


Com que Joan Veny no és poetalmenys que jo sàpiga, he volgut posar en aquest blog, en homenatge a ell, un poema del científic i poeta David Jou, un fragment del qual Veny va utilitzar en un dels seus escrits:
David Jou (1953)
Terminologies

A la proa del llenguatge hi ha escuma i turbulència,
més escuma com més corre el món,
com més gran el món més resistència;
a la proa del llenguatge les paraules ja no són
ni una plàcida rutina ni una amable confidència.


A la proa del llenguatge el món és nou,
la vida hi canta i el futur hi balbuceja,
els mots es fan batalla i enrenou
i la incertesa hi tempesteja.


Triar, buscar, adaptar, jutjar, discernir,
incorporar mots nous on xiuxiueja el destí,
tractar de convèncer els usuaris...
A la proa del llenguatge, si hi aneu, podreu sentir
quin vent de futur hi ha al fons dels diccionaris.”


         [De L’èxtasi i el càlcul, Columna, 2002]

David Jou

8 comentaris:

  1. Celebro també molt aquesta distinció que ret els honors que es mereix una persona com Joan Veny, que podem dir que ho ha donat tot per la investigació i la defensa de la nostra llengua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, August. Gràcies pel comentari.

      Elimina
  2. El Jaume em diu, `per email:

    "Tu en deus estar joiós, però jo també. Durant alguns anys, ja ho saps, va formar part del Jurat del Premi Oms i de Prat i això vol dir, compartir reunions, actes i sopars. Sempre vam congeniar. El país i la llengua se n'ha de felicitar. Un gran patrici i un gran savi."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Jaume, ja sé que us coneixeu i que hi vas intervenir colze a colze durant anys, com a membres del jurat d'aquells premis històrics.Tens raó, és una gran persona.

      Elimina
  3. El Jordi em diu per email:

    "Estic d'acord amb tu: el Dr. Veny s'ho mereix de sobres. Ens hem conegut arran d'algun congrés, on vam compartir presidència de sessió. És divertit, a més de savi. I parla el pus bell catalanesc de Mallorca. Resulta que és de la mateixa promoció que la meva sogra (només deu anys més gran que jo) i que es troben almenys un cop a l'any per celebrar-ho.
    Apa, doncs, premi també per a tu, deixeble aprofitat seu.

    Cordialment ,
    Jordi"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Tens raó: tot i ser un pou de saviesa, admirat i reconegut en àmbits acadèmics de tot el món, quan hi parles resulta que és una persona planera, afable i divertida: res més allunyat de l'intel·lectual que viu en una torre de vori. Una gran persona.

      Elimina
  4. És un gran reconeixement. Ramon, se que estaràs força content per la distinció del Dr. Veny, i per la seva saviesa.

    Moltes gràcies,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Josep, penso que s'ho mereix perquè ha fet, i continua fent, una feina molt important en geolingüística romànica. Gràcies pel comentari.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.