Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 1 de març de 2015

Estellés - M'aclame a tu














Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
M’aclame a tu

M'aclame a tu, mare de Terra sola,
arrape els teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada.
Seràs confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il·luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera.
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.


https://www.youtube.com/watch?v=K7rF5AnczLI    Ovidi Montllor i Toti Soler. Palau Sant Jordi, Raimon, trenta anys Al Vent, 23-4-1993



Ara que es compliran vint anys de la mort d’Ovidi Montllor (1942-1995) i vint-i-dos de la de Vicent Andrés i Estellés, aquest extraordinari poema pot ser una bona manera de recordar-los tots dos.

Text, vídeo i fotografies baixats d'internet: es retiraran a indicació.

3 comentaris:

  1. El Jaume em diu per email: "Un gran poema, en opinió d'un veritable neòfit. També em va arribar a través de la cançó. En aquest cas, per mitjà de la veu d'Ester Formosa, en una memorable actuació a la Plana. L'acompanyava Toti Soler. Gràcies!"

    I jo li dic: Gràcies a tu, Jaume. Un gran poema, en efecte.

    ResponElimina
  2. El Rossend em diu per email: "Caram Ramon, Estellés cantat per l'Ovidi, quina càrrega de profunditat.La camisa negra, l'expressió greu, m'han quedat gravades a la memòria com una cerimònia acompanyada a la guitarra de Toti Soler. Sento l'Ovidi: “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Retorno als temps que l'anava a escoltar sempre que venia a actuar per la comarca. Estellés + Ovidi. Em pugen tot un seguit de sensacions que no puc descriure."

    I jo li dic: ben d'acord, Sendo. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  3. Un deu a l'Estellés.
    Un deu a l'Ovidi.
    Un deu al Toti.
    He estat temptat a posar l'accent a la e de deu.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.