Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 18 de març de 2015

Joaquim Molas


Joaquim Molas (1930 -2015)
“Hem de sortir al carrer o ens asfixiarem”

Fa poc temps ens va deixar Josep M. Castellet i, ara, Joaquim Molas. Tots dos van publicar ‘Poesia catalana del segle XX’ (1963), un llibre en el seu dia polèmic, però que ens va ajudar a molts a descobrir la riquesa i varietat de la nostra poesia, aleshores tan poc divulgada.

Molas va fer els sis volums finals, la part contemporània, de la magna ‘Història de la literatura catalana’, iniciada per Martí de Riquer i Antoni Comas, una altra obra clau per al coneixement de la nostra història literària. A part d’haver publicat moltes monografies i estudis literaris, va ser director del ‘Diccionari de la literatura catalana’ (1965) i, als anys 80, de les col·leccions ‘Les millors obres de la literatura catalana’ (MOLC) i ‘Les millors obres de la literatura universal’ (MOLU), aquells llibres grocs o verds de lletra menuda que han popularitzat els clàssics catalans, i en català els d’arreu del món, als prestatges de tantes llars. Membre directiu de la revista ‘Els Marges’ (amb Nadal, Murgades, Castellanos, Sullà i altres), va ser un dels signants del manifest “Una nació sense estat, un poble sense llengua” (1979).

Catedràtic a la UAB i a la UB, li agradava de dir “espero que la meva feina no haurà estat del tot inútil”. En efecte: tot i que ell i els seus deixebles (els “moletes”) van ser a vegades denostats per raons polítiques, ens deixa un llegat científic extraordinari i un exemple personal molt important. Jo no vaig ser mai alumne seu, però els seus llibres m’han ajudat a no perdre l’esperança.


12 comentaris:

  1. Hola, m'agrada el teu blog. Jo també tinc un on opine sobre temes d'actualitat, T'he agregat al meu blogroll, m'agradaria que m'agregares al teu també. És aquest:

    http://deacuerdoqueno.blogspot.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut, Jesús, quedes agregat. El meu modest blog va bàsicament de poesia, en aquests temps que són, encara més que de costum, "dolents per a la lírica". Seguiré el teu, i donaré un cop d'ull als altres blogs que segueixes: tu pots fer el mateix amb els que intento seguir jo, tot i que de vegades no dono l'abast. Una abraçada!

      Elimina
  2. Hola Ramón , vaya hombre no sabía que había muerto el SR Molas , una grandísima y dilatada carrera , si no recuerdo mal ( ahora mismo no se me viene ninguno a la cabeza ) fué uno de los propulsores de la Literatura Medieval . Muchos premios que ha logrado a lo largo de su carrera muy merecidos sobre todo a nivel catalán naturalmente .
    Se nos fué un grandísimo artista de las letras catalanas. Descanse en Paz .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Su especialidad fue la literatura moderna y contemporánea, aunque, tras tantos años de docencia e investigación, tocó todas las teclas. De hecho, su tesis doctoral trató sobre un poeta medieval, Lluís Icart. Estudió la literatura popular de la mal llamada "Decadència", la "Renaixença" en el Romanticismo, el Modernismo y el "Noucentisme", las vanguardias literarias... Siempre relacionando la literatura de cada época con su entorno político y social correspondiente, lo que en los años 60 era rupturista y le valió no pocas críticas. Gracias por tu comentario. Un abrazo!

      Elimina
  3. Ens deixa un dels "homenots" -que diria Pla- de la nostra literatura, una ment brillant que va crear escola. Jo el veia per la facultat de Filologia però mai vaig coincidir amb ell de professor. Tinc aquella imatge d'ell amb un etern cigarret que li penjava del llavi…
    Descansi en pau.
    Aprofitem el seu llegat que és, com expliques, molt i de molta qualitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre les bones feiens que ens va deixar, encara oblidava que va ser el director de la col·leció "Antologia catalana" d'Edicions 62, on es van publicar tantíssims llibres d'interès. De debò, li devem molt.

      Elimina
  4. Acabo de llegir un interessantíssim article sobre Joaquim Molas al Núvol, escrit per Enric Bou: http://www.nuvol.com/opinio/joaquim-molas-ordre-i-dubtes/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he llegit. Excel·lent. M'han fet gràcies els calemburs. I encara m'ha fet recordar altres llibres seus que he fullejat tant: la Poesia catalana d'avantguarda, l'edició de l'obra de Salvat-Papasseit, les antologies de diferents autors i èpoques (tot, sempre, amb els seus pròlegs lluminosos). Un "homenot", com bé dius.

      Elimina
  5. Jo ja li he fet un centre d'interès a la meva biblioteca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet, Helena, sempre a punt! La gràcia dels seus llibres és la seva força centrífuga: cada antologia, cada estudi, obre moltes finestres (obres, autors, estils...) que ens permeten moure'ns sense rumb i sense límits per descobrir tresors amagats. Una abraçada!

      Elimina
  6. I la donació de tota la seva biblioteca i arxiu personal, que crec recordar van dir que eren d'uns 22.000 volums, i més de 200 títols diferents de manuscrits, cartes i materials, on s'instal·laran? Perquè no és una biblioteca de col·leccionista, sinó de treball.


    Si em permets et deixo l'article del Núvol que jo he llegit. Crec que no és el mateix que heu llegit vosaltres de l'Enric Bou

    Per a Joaquim Molas i en memòria seva
    Jaume Aulet. Barcelona.
    / 17.03.2015


    El meu professor del batxillerat em va recomanar que anés a estudiar literatura a la Universitat Autònoma. «Per què?», li vaig preguntar. «Perquè allà hi trobaràs el doctor Joaquim Molas, una de les persones que més m’han ajudat a entendre què és això de la literatura», em va contestar.

    I vaig fer-li cas. Quan ja hi era, una de les primeres coses que vaig fer és anar al lloc on hi havia els despatxos dels professors a comprovar que realment hi havia el seu. I sí, hi era: «JOAQUIM MOLAS». Sense cap més indicació. A dintre, ningú. Entrellucant pel vidre només veies una pila de prestatges farcits de tesis doctorals. Impressionava. De cop i volta va arribar un senyor baixet, amb ulleres fosques i un «Ideales» mig apagat entre els llavis. Era ell. «Així que vostè vol fer Filologia Catalana? Doncs miri, cregui’m: llegeixi, home, llegeixi».

    També vaig fer-li cas. Tenia raó. Llegir, llegir i llegir. Amb ell (i amb altres professors del departament, com l’enyorat Jordi Castellanos) vaig aprendre’n, de llegir. També vaig aprendre a estimar la nostra tradició literària, des de Carles Riba fins als plecs solts i fulls volants més efímers de la literatura popular. I em van donar un mètode per a estudiar i entendre tota aquesta tradició. És un mètode que avui dia continua essent perfectament vàlid, encara que des d’algunes bandes ens vulguin fer creure que ja ha passat a la història. No, és ben viu: és el llegat de Joaquim Molas i de la seva escola.

    «No faci d’Aulet», recordo que em va dir una vegada, anys després, a propòsit d’alguna ironia meva en una conversa de cafè. Avui, de matinada, m’he llevat i he sabut la notícia de la seva mort. Era esperada, sí, però no per això ha estat menys colpidora. I no me n’he pogut estar. De «fer d’Aulet», vull dir. Per a en Molas i en memòria seva:

    Moltes gràcies.

    «De matinada han trucat,
    són al replà de l’escala.
    I sí, se l’han emportat:
    el seu alè ja no exhala.

    Oh Déu meu, quins mals moments,
    sembla que tot sigui fals!
    Se’ns en van els referents
    i ens quedem sense “Ideals”.»


    Espero que m’ho perdoni. De fet –serveixi de justificació– va ser ell qui em va ensenyar a llegir Pere Quart!

    Jaume Aulet és professor de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep, una excel·lent aportació, aquest text de Jaume Aulet, que efectivamenyt no és el d'Enric Bou. 'Núvol' és una publiació interessantíssima!

      Molas va donar la seva biblioteca i arxiu fa 3 anys a la Biblioteca Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú. Tinc entès que, gràcies a una subvenció de la Diputació, està en fase de catalogació perquè pugui ser consultada per qui ho desitgi, que és per al que han de servir les biblioteques i els arxius.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.