Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 24 de març de 2015

Serafí - Cançó















Pere Serafí (~1505-1567)
Cançó

Sí·m lleví de bon matí
y aní-me'n tota soleta
y entrí-me'n dins mon jardí,
        de matinet
        l'aire dolcet
        la fa rira-riret,
per collir la violeta.
        Ay llasseta, què faré
        ni què diré?
        Val Déu, qu’estich dolenta!
        L'amor és, que·m tormenta.

A mon dolç amat trobí,
adormit sobre l'herbeta.
Despertà's dient així:
        de matinet
        l'aire dolcet
        la fa rira-riret
si vull ésser sa amieta.
        Ay llasseta, què faré
        ni què diré?
        Val Déu, qu’estich dolenta!
        L'amor és, que·m tormenta.

 Yo li'n responguí que sí,
 mas que no fos sentideta.
 Ay, que tant pler may prenguí,
         de matinet
         l'aire dolcet
         la fa rira-riret
 que·n restí consoladeta!
         Ay llasseta, què faré
         ni què diré?
         Val Déu, qu’estich dolenta!
         L'amor és, que·m tormenta.



Pere Serafí va ser un pintor i poeta català del segle XVI. Potser provenia de Xipre, ja que els seus coetanis li deien de renom lo Grech. Després d’una estada a Itàlia, es va instal·lar a Barcelona, en una època en què l’estètica renaixentista s’imposava arreu i moltes esglésies renovaven la seva decoració d’acord amb l’estil de moda. Així, al llarg de trenta anys, Serafí va pintar, entre altres, el retaule major de l’ésglésia d’Arenys de Munt, el de Corpus Christi a Terrassa, el de Sant Romà a Lloret de Mar, l’altar major de l’església barcelonina dels Sants Just i Pastor i la capella de Sant Sever a Barcelona, així com les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona, Tarragona i Vic.

Com a poeta, el 1560 va publicar un sonet dedicat a Ausiàs March en una edició de les obres del poeta de Gandia. El 1561, el músic vigatà Pere Alberc i Vila (1517-1582) li va musicar un poema, De un desesperat de amor. El 1565 va editar un volum titulat Dos libres de poesia vulgar en llengua Cathalana, que contenien la seva obra poètica religiosa i profana: 166 poemes, entre sonets, madrigals, octaves rimes, epístoles, emblemes, cançons, danses i altres. La seva lírica, que combina formats cultes i populars, és rica en jocs verbals i amb diversitat de mètriques i rimes, incloses les rimes fènix. La poesia amorosa té reflexos petrarquistes i conté, en un sonet, un reconeixement explícit a autors com Homer, Virgili, Ovidi, Dant, Petrarca i Ausiàs March. La mort li va impedir de publicar també una Arte poética en romance castellano, dedicada al rei Felip I d’Aragó (II de Castella), juntament amb un aplec de Silvas en castellà, que s'han perdut.

Modernament, han editat i comentat aquesta cançó Josep Alegret: «Una cançó de Pere Serafí», dins Narcís Garolera, Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, vol. 3, Curial,  Barcelona 1985; i August Bover, dins Pere Serafí: Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona 1987. Dos estudis excel·lents, que recomano. Jo, tanmateix, no he fet servir cap d’aquestes dues edicions per publicar el poema, que transcric —com fa Alegret— de l’edició de 1565, tot regularitzant-ne mínimament la grafia i la puntuació segons un criteri personal, diferent del que han seguit els altres il·lustres editors.

GLOSSARI: llasseta, diminutiu de llassa, femení de la forma popular del cultisme las, vol dir ‘cansada’, però també ‘infeliç, desgraciada’, que és el sentit en què s’empra aquí (com en la cançó de la malmonjada que vam veure fa un temps: Lassa, mais m’agra valgut…). Dolenta no és adjectiu, sinó el participi present del verb doldre (com el castellà doliente); avui faríem servir el gerundi: patint, sofrint. Amieta, per aimieta, diminutiu del provençal aimia, ‘amiga’.


Podeu trobar les cançons de Pere Serafí en una edició de La Ilustració Catalana de 1840, digitalitzada per la Biblioteca Virtual Lluís Vives (B. V. Miguel de Cervantes), en aquest enllaç:

Vegeu un comentari d’aquesta cançó a l’excel·lent blog de Josep Bargalló, en aquest enllaç:

Escolteu-la musicada i cantada per Guillermina Motta en aquest altre enllaç:


La pintura La flagel·lació de Crist és de Pere Serafí i es troba al MNAC. La que encapçala el post, en canvi, no té res a veure amb el nostre poeta: és de John William Waterhouse (1849-1917) i es titula Spring spreads one green lap of flowers. Totes dues són de domini lliure, tretes de Vikimedia Commons. Els poemes de Serafí són així mateix de domini lliure, tenint present a més que no segueixo cap de les edicions publicades. Les portades dels llibres són baixades d'internet.

3 comentaris:

  1. El Jaume em diu per email: "Una informació que m'agrada molt. Conec més la seva obra artística que no pas la literària. Ara, ho podré completar millor. Gràcies Ramon."

    I jo li dic: gràcies a tu, Jaume. Doncs jo ben poc en sabia de la seva faceta d'artista. Una nació sense estat, un poble sense referents propis que hauria de promoure una administració que no els sent seus.

    ResponElimina
  2. En petrus explica,
    no coneixia obra pictòrica ni poètica d'aquest magnífic homònim d'un servidor. Només el nom, que més d'una vegada la meva ignorància ha confós amb en Pere Gallerí de la canço popular.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petrus, devia ser un crack com ara tu. Gràcies!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.