Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 19 d’abril de 2015

Moreu-Rey - Com una carn













Enric Moreu-Rey (1917-1992)
Com una carn



Circuïda per monts de blava placidesa,
lluenta del serè: la conca estesa.
S’envernissen escacs a redós de parets
i dansen caminois entre guarets.

Dintre els trossos collits — amb garbes estelades
hi xiscla el vermelló de les llaurades:
contra el soler pallós d’on ha fugit el blat
fan ditades de sang en el daurat.

Entre verdor de cep i de matoll boscà
han emergit teulats sota un vel clar,
— de vilets desgranats, tot eixits de pedrera,
molt submisos i blans, — sense bandera.

La fe que n’ha sagnat l’ha beguda la terra:
quan tot ha estat sumit a la desferra
el solc resta rogenc de la vida que hi bat
paridora del clam per al combat.

Aquesta gleva em pren com una carn de dona
perquè la saba a glops n’és bella i bona,
— constel·lada a tot vent d’un odi fecundat,
— bategant venidor, i llibertat:

lliure l’amorosir de la flor cap al fruit
lliure l’envelliment del pàmpol cuit
lliure l’estremiment de boires i miratges,
lliure l’arpegi verd en els oratges

lliure la passió de blavors careneres
lliure l’enfolliment de primaveres
lliure el gaudi fratern de camins i guarets
   i lliure una bandera en els vilets.



Avui voldria recordar Enric Moreu-Rey, un altre dels meus grans mestres, que fa 23 anys que ens va deixar. Barceloní, nascut a Sant Andreu de Palomar, la seva inquietud cultural al va portar a fundar, als 18 anys,el Teatre Universitari. A causa de la Guerra Civil va haver d'interrompre els estudis; es va allistar voluntari i va atènyer el grau de comandant d’artilleria. En acabar la guerra, va estar reclòs en un camp de concentració abans de poder marxar a Tolosa de Llenguadoc, on va reprendre la seva formació humanística. De retorn a Barcelona, va fundar el cineclub Cercle Lumière, amb Miquel Porter Moix i Alexandre Cirici Pellicer. Es va doctorar en Filologia (1964) amb una tesi sobre sant Martí de Tours i la seva presència en l’hagiografia i en la toponímia europea: un estudi exhaustiu que malauradament ha romàs inèdit, que jo sàpiga. Va ser professor de francès i castellà i de geografia i història al Liceu Francès de Barcelona i a l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona, així com a la Universitat de Barcelona des del 1969 en els departaments de Llengua espanyola, Filologia catalana, Filologia francesa i provençal i Història medieval. També va ser agregat de premsa del Consolat francès a Barcelona, sotsveguer d’Andorra i corresponsal de l’agència de notícies France Presse.


Enric Moreu-Rey va ser un gran filòleg i historiador. Com a filòleg, es va especialitzar en onomàstica i va fundar i presidir durant molts anys la Societat d’Onomàstica, a la qual pertanyo. Com a historiador, entre altres, és autor de El naixement del metre (1956), Els immigrants francesos a Barcelona (1959), Revolució a Barcelona el 1789 (1967) i Processats milvuitcentistes (1974). D’onomàstica ha publicat obres de referència molt importants, com: Els noms de lloc (1965), Toponímia urbana i onomàstica vària (1974), Toponímia catalana (1974), Renoms, motius, malnoms i noms de casa (1981), Els nostres noms de lloc (1982), Toponímia antiga i moderna del Pla de Barcelona (1982) i Antroponímia (1993). També va publicar un divertit recull de frases de doble sentit: El joc del contrapet (1987), així com un recull de Poesies (1984); així mateix, és autor de diverses obres teatrals. A part d’un gran savi, era molt bona persona; gastava una sana ironia i un envejable sentit de l’humor; era honest i rigorós en la recerca, brillant quan impartia classes i un polemista tenaç en la defensa de les seves conviccions (com quan va remoure cel i terra per poder inscriure als registres civils franquistes el nom de la seva filla Mireia en català, desbrossant el camí als que després ho hem pogut fer sense entrebancs).


Moreu va col·laborar en obres com el Gran Diccionari Enciclopèdic Salvat Universal (1972) o el Diccionari de la Literatura Catalana (1979). Va fer una important obra de traducció del català, castellà i portuguès al francès, i va ser autor de manuals d’estudi per a instituts. I també va publicar treballs d’arqueologia, especialment  sobre Passanant, a la Conca de Barberà, on va restaurar la torre medieval de la Sala de Comalats.


La seva obra continua sent bàsica per a l’estudi de l’onomàstica, i el seu record és viu entre els seus alumnes. Albert Manent el va definir com a un home «iconoclasta i tendre» que va deixar una «brillant estela científica, docent i humana»; i Joan Veny el descrivia com a un «volterià amic dels sants». Vet ací com dos altres grans mestres i amics meus es referien a ell; és per a mi una sort haver-ne estat deixeble.


Agraeixo al seu fill, Joan Moreu Huet, que m’hagi facilitat la seva fotografia amb permís per fer-la pública, ja que estranyament no se’n trobava pràcticament cap a la xarxa.



El poema que he escollit és tret del volum Poesies (Barcelona, 1984), que aplega poemes seus en català, castellà i francès, amb il·lustracions de Joan MiróPere PrunaJacint Olivé i Alexandre Cirici. És un llibre introbable: se’n va fer tan sols una edició de 200 exemplars numerats. Jo l’he aconseguit temporalment, manllevant-lo en préstec a la biblioteca popular d’Arenys de Munt.


Les dades biogràfiques les he tret del Butlletí de la Societat d'Onomàstica i de la Societat Catalana de Geografia.

4 comentaris:

  1. Benvolgut Sr. Carreter, un bonic i complet elogi de n'Enric Moreu-Rey. No vaig tenir la fortuna de conèixer aquest senyor, descrit sempre com a apassionat i humanista, però el tinc en gran estima per raó familiar. Articles com el vostre, ben agraït i sortós ex-deixeble seu, contribueixen a mantenir-ne viu el llegat. X

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraeixo el vostre comentari, però també us agrairia que indiquéssiu el vostre nom i cognoms, tal com demano en els criteris d'admissió de comentaris en aquest blog. Normalment no publico anònims; en aquest cas he fet una excepció, atès el contingut positiu del vostre escrit.

      Elimina
  2. Petrus dixit;

    Mestre Ramon,
    en un món farcit de personatges que s’esforcen en la propagació de la neciesa és reconfortant llegir panegírics de reconeixement als mestres, aquelles persones que essent els millors en la seva disciplina la transmeten en forma de saviesa. Entre els professors, els que parlen davant de la gent intentant transferir coneixement, només una minoria d’escollits assoleix la categoria de mestre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Petrus, tu ets un anònim moderat, perquè jo i molts dels seguidors et coneixem, herbeta... Sí, El Dr. Moreu-Rey era un mestre amb majúscules, un savi i un patriota.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.