Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 1 d’abril de 2015

Pons i Gallarza - Los tarongers de Sóller















Josep Maria Pons i Gallarza (1823-1894)
Los tarongers de Sóller 
 
A la marjada ombrívola
los tarongers s’acopen;
son fruit com l’or grogueja
dins de la ufana fosca.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.
Passa l’oreig que arriba
tot cabdellant les ones,
i de les flors més blanques
porta la flaire dolça.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.
La busquera que hi niua
per lo brancatge bota
o, fugint-ne, s’hi atura
dels olivars la tórtora.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.
Lo rossinyol refila
i en el silenci escolta
com l’acompanya l’aigua
que fil a fil degota.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.
Altívoles muntanyes
amunt la vall coronen;
lo sol ses llums hi senya,
sos trencs hi fan les ombres.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.
Llunyanes, les cingleres
on l’àliga s’ajoca
el blau del cel retallen
ab sos cairells que es rompen.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.
L’aigua a la torrentera
sota els pollancs s’escorre;
fuig lo vent que batega
les fulles tremoloses.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.
Pel cor que amor somia
l’hora d’avui s’escola;
la de demà s’atansa,
mes la d’ahir no torna.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Vet ací un poema que vaig aprendre de petit, ja que figurava en una antologia de poesia catalana d’abans de la guerra que el meu pare conservava i que és on vaig començar a estimar la poesia.

Pons i Gallarza va néixer a Sant Andreu de Palomar (Barcelona) de pare mallorquí i mare castellana. Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, era catedràtic de retòrica a Barcelona i va ser un dels impulsors dels Jocs Florals el 1859. Poc després se’n va anar a exercir la docència a Mallorca, on va portar la llavor de la Renaixença i va promoure publicacions i activitats culturals en català, sense deixar els contactes amb la intel·lectualitat barcelonina. Va ser mestre de poetes com Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i Gabriel Alomar. Va aplegar la seva obra poètica en el recull Poesies catalanes (1892), d’estètica classicitzant i un formalisme exquisit, centrada en bona part en la descripció del paisatge mallorquí, com en la seva celebrada L’olivera mallorquina.

La fotografia de Pons i Gallarza és de Jules Virenque (1824-1876) i fou publicada a l’edició de 1892 de les Poesies catalanes. Tant el text com la imatge són de domini públic.

2 comentaris:

  1. No el coneixia, aquest poeta!
    Bona reflexió final de la darrera estrofa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un classicitzant de l'Escola Mallorquina, i en aquest poema suposo que volia glossar la serenor i la calma d'un paisatge illenc bucòlic, lluny dels maldecaps de la vida quotidiana. L'última estrofa és una variant del tòpic clàssic del 'tempus fugit', com les orenetes de Bécquer; i com aquestes, des de la perspectiva d'un cor enamorat. Bona Pasqua, Helena!
      .

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.