Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 27 de maig de 2015

Carroll - The mouse's tale


Lewis Carroll (1832-1898)
The Mouse’s tale

Fury said to a mouse,
that he met in the house:
«Let us both go to law:
I will prosecute you.
Come, I'll take no denial;
we must have a trial:
for really this morning
I've nothing to do.»
Said the mouse to the cur:
«Such a trial, dear Sir,
with no jury or judge,
would be wasting our breath.»
«I'll be judge, I'll be jury»,
said cunning old Fury:
«I'll try the whole cause,
and condemn you to death.» 

[Alice in Wonderland, cap. III]


El conte del ratolí

Digué un foll a un ratolí
que trobà a casa un matí:
«Cal que fem un tribunal
que us castigui per fer mal.
Au, tot d’una cal venir:
no hi ha més, cal un juí.
Que jo ara hi aniré:
no tinc altra cosa a fer.»
Diu llavors el ratolí
al bergant: «Aquest juí
sense jutge ni jurat
sembla que és un disbarat.»
Diu el brètol nas de sutge:
«Jo seré jurat i jutge.
Vós, tan sols el pobre reu:
condemnat a mort sereu.»

[Versió de Josep Carner]

Alícia, per John Tenniel
Es compleixen 150 anys de la primera edició de l’obra de Lewis Carroll Alice’s adventures in Wonderland  (Alícia en terra de meravelles, 1865, amb il·lustracions de Sir John Tenniel), un dels llibres més extraordinaris de la literatura anglesa, i dels més difícils de traduir, perquè és farcit de jocs de paraules, embarbussaments, contrasentits, malentesos, acudits i paròdies, cosa que fa impossible una traducció literal i exigeix al traductor que esmoli l’enginy per trobar els equivalents més o menys adequats a cada llengua. L’obra va popularitzar uns personatges molt característics: a més de la mateixa Alícia (la nena que, en somnis, es veu transportada a un món on tot funciona d’una manera il·lògica o alògica), hi trobem el Conill Blanc que sempre va de bòlit, el Barretaire Foll, la Llebre de Maig, el Gat de Cheshire, l’Erugot fumador, la Tortuga de broma, la Llagosta amb el seu rigodó, el Dodo o Ocell Babau i molts altres, sene oblidar l’arbitràriament sanguinària Reina de Cors, més el Rei i altres cartes de la baralla.  L’èxit del llibre va fer que aviat en sortís una segona part no menys brillant, Through the looking-glass (A través del mirall, 1871), amb personatges com els bessons Tweedledum i Tweedledee, el sorprenent Humpty Dumpty, el Lleó i l’Unicorn o la Reina Vermella i la reina Blanca i altres peces del joc d’escacs.

Lewis Carroll el 1863
Lewis Carrol (pseudònim de Charles Dodgson) va ser un sacerdot, matemàtic, filòsof, fotògraf i escriptor de l’època victoriana. No és aquest el lloc on comentar la seva relació amb Alice Liddell, la nena que va inspirar l’autor, i la família d'ella; ni sobre l’afecció de Dodgson a la fotografia, especialitzat a fotografiar nenes; se n’ha parlat a bastament en molts indrets i biografies (hi ha un llibre de Roger Taylor, de 2002, que estudia totes les fotografies fetes per ell que s’han conservat).

Teophilus Carter: Alícia amb la Llebre de Maig i el Barretaire Foll
En català, Josep Carner va fer una adaptació memorable d’Alícia en terra de meravelles, amb il·lustracions de Lola Anglada (Mentora, 1927; jo la tinc en la reedició d’Editorial Joventut, 1971); més modernament, Salvador Oliva s’ha encarat amb Alícia al país de les meravelles (amb les il·lustracions de Tenniel: Empúries, 1996; Edicions 62, 2009; LaButxaca, 2010); Víctor Compta ha traduït Les aventures d'Alícia (Alícia en terra de meravelles i A través del mirall: allò que Alícia va trobar a l’altra banda) (Barcanova, 1990, també amb els dibuixos de Tenniel); i Amadeu Viana ha traduït Alícia a través de l’espill (Quaderns Crema, 1995).

Alícia i diversos personatges, per Jessie Wilcox Smith
En castellà hi ha diverses versions; jo tinc la de Jaime de Ojeda (Alicia en el país de las maravillas i Alicia a través del espejo, Alianza Editorial, 1970 i 1973 respectivament, totes amb els dibuixos de Tenniel). També tinc l’Alicia anotada d’Editorial Akal (1998; tercera reimpressió, 2010), editada amb un cert luxe i que incorpora, a més de les il·lustracions de Tenniel, els interessants comentaris que hi va fer Martin Gardner, famós pels seus llibres amb enigmes de lògica i de matemàtica. La traducció és de Francisco Torres Oliver. Malauradament, un llibre tan ben presentat conté diverses errades, algunes de traducció i altres imputables al corrector. L’agost del 2010 vaig enviar a l’editorial una llista de les errades —més de trenta— que hi havia advertit, per si les podien esmenar en una posterior reedició; em van contestar agraint-m’ho i dient que s’ho mirarien i es posarien en contacte amb mi, cosa que fins avui rai no han fet.
 
El Conill Blanc i Alícia, per Lola Anglada
D’entre tots els enjogassats poemes que conté l’obra de Carroll, he triat el de la cua del ratolí, perquè és un cal·ligrama anterior en el temps als d’Apollinaire i altres que els van popularitzar. Es basa en un joc de paraules entre els mots tale (conte) i tail (cua), que es pronuncien igual. El ratolí li diu a Alícia que li explicarà una narració llarga i trista (a long and a sad tale), i ella respon que sí que és llarga, referint-se a la cua (a long tail), però que no veu pas que sigui trista. I mentre el ratolí comença a explicar la història, ella se la imagina en forma de cua. El ratolí s’enfada perquè la veu distreta, i després d’intercanviar-se algunes frases plenes de malentesos i dobles sentits, la bestiola se’n va sense acabar la seva narració. No cal dir que el text del poema en si no té gaire importància: és l’aspecte formal el que crida l’atenció.
 
Alícia i el Gat de Cheshire en el film de W.W.Young (1915)
D’Alícia se n’han fet versions en ballet (Christopher Wheeldon) i òpera (Unsuk Chin, Will Todd) i cinematogràfiques: a part d’una en cinema mut de Cecil M. Hepworth (1903), una altra de W. W. Young (1915, que podeu veure sencera aquí) i una de dibuixos animats surrealistes del txec Neco Z. Alenky (1988), en destaco la produïda per Walt Disney (1951), i la bigarrada i exuberant recreació de Tim Burton (2010).  

Alícia i altres personatges del film de Tim Burton (2010)
Quina millor manera de celebrar el sesquicentenari que rellegint Alícia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.