Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 6 de maig de 2015

Llull - Cant de Ramon























Ramon Llull (1232-1316)
Cant de Ramon


Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Enfre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé'm Déus amar,
enfre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus Espirat,
de qui és Santa Trinitat
tracté com fossen demonstrat.
Déus Fill, del cel és davallat,
de una Verge está nat,
Déu e home, Crist apellat.

Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors, querre perdó.

Novell saber plors hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
serraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m'ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors,
a la Dona de pecadors
que d'ella m'aport gran socors.
Mon cor està casa d'amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.

Són home vell, paubre, meyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emparat.
Grans res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor
qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta missatgers
devots, scients e vertaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d'ella sotmès
prec que en infern no sia mès.

Llaus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d'ell reeba resplendor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador,
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n'hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.

Santedat, vida, sanitat,
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.

Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.

Text adaptat a partir de l’edició de Salvador Galmés (1936) que podeu trobar aquíhttp://www.rialc.unina.it/89.10.htm


Ramon Llull és el primer gran escriptor literari en llengua catalana. Nascut a Mallorca poc després de la conquesta, va ser patge de Jaume el Conqueridor i preceptor del rei Jaume II de Mallorca. Jove ric i poeta mundà, va patir una crisi religiosa arran d’una aparició en què, mentre escrivia un poema d’amor cortesà, cregué veure com se li apareixia Jesús Crucificat. Un sermó sobre sant Francesc d’Assís el va empènyer a abandonar les seves riqueses i la seva família (era casat i amb dos fills) i a destruir —lamentablement— la seva poesia profana, segurament de caire amorós i estil trobadoresc. Influït pel seu amic, i futur sant, Ramon de Penyafort, va pelegrinar a Sant Jaume de Galícia i a Rocamador.


Es va voler dedicar a la vida contemplativa al monestir de Randa, però allà va tenir una segona il·luminació (ell en digué una «il·lustració»): es va sentir empès per Déu a dedicar la vida a tres grans projectes: ensenyar la religió cristiana als infidels, escriure llibres que servissin per demostrar lògicament les veritats del cristianisme i obrir escoles per formar predicadors, ensenyant-los la llengua àrab —que ell mateix va aprendre— i els arguments lògics per poder debatre amb filòsofs d’altres creences i per convèncer els incrèduls. 


Va predicar les seves idees a la Universitat de la Sorbona, on va fer deixebles, entre els quals Thomas le Myèsier, i es va entrevistar amb el rei de França Felip el Bell i amb els papes de Roma, Nicolau IV i Celestí V. Els va demanar que unifiquessin els diferents ordes militars i que promoguessin una croada per recuperar Jerusalem. Jaume II de Mallorca li va finançar el col·legi de Miramar, prop de Valldemossa, on es van formar tretze monjos d’acord amb les idees lul·lianes. Tanmateix, el rei de França i el papa es van fer l’orni a l’hora de convocar cap croada; d’això es lamenta en aquest Cant de Ramon i en un altre gran poema seu, Lo desconhort. Ell mateix va anar a predicar diverses vegades en terra d’infidels. Va viatjar per Terra Santa, Egipte, Tunísia, Barbaria, Granada i el Marroc; a Bugia va ser perseguit , apedregat i empresonat. Desterrat, el seu vaixell va naufragar tot viatjant cap a Gènova; es conta que en el naufragi es va perdre el manuscrit d’un llibre que havia escrit a la presó, però que a Gènova el va tornar a escriure de memòria.



L’obra de Ramon Llull consta de més de 240 obres autentificades, tot i que algunes s’han perdut. Tanmateix, també se li van atribuir textos apòcrifs. Segurament per algun d’aquests escrits atribuïts, la Inquisició va intentar prohibir els seus llibres i declarar heretges Llull i els seus seguidors; però el papa no ho va autoritzar.



Llull va crear un sistema filosòfic que denominà l’Art, que era un compendi enciclopèdic de coneixements sobre religió, filosofia, ciència, moral, sociologia, història, lògica, matemàtica i, en general, qualsevol àmbit del coneixement humà. L’Art estava elaborada a partir d’un sistema de combinacions complexes de conceptes que s’adaptessin a cada circumstància concreta que calgués expressar —fins s’ha dit que aquest sistema combinatori era un precedent de la informàtica moderna. L’objectiu de tot plegat era demostrar per la raó (i no pas per la fe ni per la imposició) la superioritat de la religió cristiana per damunt de les altres; i el mètode es podia ajustar a diferents graus de complexitat, a fi d’adaptar-se al nivell intel·lectual de l’oient.



Llull va escriure en català, en llatí, en provençal i en àrab. En català, se n’han conservat 57 obres. Les més conegudes són el Llibre d’Evast i Aloma i de Blanquerna, el seu fill (que conté el cèlebre Llibre d’Amic i Amat); el Llibre de Consolació en Déu; el Fèlix o Llibre de Meravelles (que conté el Llibre de les bèsties); el Llibre del gentil i els tres savis; el Llibre de l’Orde de Cavalleria; l’Arbre de Ciència, i l’Arbre de Filosofia d’Amor. A més, va dictar la seva pròpia autobiografia, que s’ha conservat amb el nom de Vida coetània.



El Cant de Ramon, escrit cap al 1300, narra la seva conversió, la fundació de Miramar i la redacció de la seva Art, i lamenta el poc ressò que els seus projectes van tenir entre els poderosos; per això demana a Déu que l’ajudi i li doni «companyons coneixents» que puguin dur a terme el seu projecte evangelitzador.



(Il·lustracions: miniatures del Breviculum ex artibus Raymundi Luliii electum de Thomas Le Myèsier i de l’Ars magna generalis ultima lul·liana: dos còdexs del segle XIV que es conserven, amb moltes altres obres de Llull, a la Badische Landesbibliothek de Karlsruhe. La imatge gòtica de Ramon Llull és a la portalada de l'església de Sant Miquel, a Ciutat de Mallorca).

4 comentaris:

  1. Buenos días , pues sí Ramón Llull si que lo conozco por supuesto , aunque ha sido un señor que no se mucho de él , tu sabes amigo , de aquellos escritores que ni fú ni fá , un viajero constante , lo que sí me gustaba de este señor que filosofaba mucho con sus obras no sé si estás de acuerdo conmigo .
    Saludos ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amigo mío, difícilmente podría estar más en desacuerdo con lo que dices. ¿Ramon Llull, un escritor “que ni fu ni fa”? ¿Cómo puedes decir algo así del más grande literato catalán del siglo XIII, con una obra inmensa en catalán, occitano, latín y árabe? He leído las más importantes de sus obras en catalán y puedo asegurarte que son de una calidad literaria y riqueza de ideas inusual para su época. Claro que “filosofaba mucho”, y ¿qué otra cosa podríamos esperar de él, tratándose de un filósofo, digo yo? Poco puedo yo opinar sobre su obra filosófica en latín, especialmente centrada en lógica y combinatoria, ni sobre su pretensión enciclopédica de crear una ‘Ars Magna’ que englobara todos los conocimientos humanos en religión, filosofía, ciencia, política y moral; tan solo remitirme a los estudiosos que la han analizado, y decir que fue también muy avanzada para su tiempo, y ha sido muy estudiada por filósofos del mundo, especialmente alemanes. Anticipó ideas sobre la gravedad de los cuerpos, la evolución de las especies y la etología, así como sobre informática con sus estudios sobre arte combinatoria. Un fuerte abrazo!

      Elimina
  2. Petrus dixit,

    la importància de Llull en la gènesi del pensament modern és cabdal. Al costat de Tomàs de Aquino i William Ockham, en Ramon Llull és un dels principals representants de la Lògica Escolàstica. El precursor de la Lògica Matemàtica, en Leibnitz, reconeixia que ja en l’“Ars Magna” Ramon Llull planteja l’avançada idea de que és imprescindible disposar d’un llenguatge especial per progressar en l’estudi dels sil•logismes que ell, en Leibnitz, va articular mitjançant procediments matemàtics. En aquest aspecte, i potser també en molts d’altres, és infinitament més conegut entre els estudiosos nòrdics que no pas entre els seus compatriotes, poc propensos a l’estudi i ús de la lògica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petrus, t'agraeixo molt aquesta explicació. D'aquests temes, jo tan sols puc parlar-ne d'oïda. No conec l'obra filosòfica de Llull, però sí que tinc idea que va ser molt important i avançada al seu temps. Sí que en conec l'obra literària, que trobo fascinant. També va ser un avançat creador de llenguatge, que va elevar el català del segle XIII a un nivell de precisió increïble.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.