Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 28 de juny de 2015

Hammerstein & Rodgers - Do-Re-Mi


Oscar Hammerstein II (1895-1960)
Richard Rodgers (1902-1979)

Do-Re-Mi

Let's start at the very beginning, a very good place to start!
When you read you begin with?  A-B-C.
When you sing you begin with: Do-re-mi.  Do-re-mi.  Do-re-mi.
The first three notes just happen to be: Do-re-mi. Do-re-mi.
Do-re-mi-fa-so-la-ti !   
Oh, let's see if I can make it easier.

Doe, a deer, a female deer,
Ray, a drop of golden sun,
Me, a name I call myself,
Far, a long long way to run.
Sew, a needle pulling thread,
La, a note to follow sew,
Tea, I drink with jam and bread,
that will bring us back to do...oh oh oh.

Do re mi fa so la ti do, so do.
So do la fa mi do re, Si do la ti do re do.

When you know the notes to sing,
you can sing most everything!

Do mi mi, Mi so so, Re fa fa, La ti ti (bis)
Do re mi fa so la ti do, so do.

[Jugant amb els noms Doe (cérvola), la femella del cérvol; Ray (raig), una gota de sol daurat; Me (mi), el nom amb què m’anomeno a mi mateix; Far (lluny), un llarg camí per córrer; Sew (cosir), una agulla tibant un fil; Tea (te), me’l bec amb pa i melmelada. Per al La no devien trobar cap paraula adient: la nota que va després de Sew. Recordem que en anglès les notes Sol i Si es diuen So i Ti.]



 Do-Re-Mi [català]

Comencem pel principi, tots junts. Mirem de començar bé.
Per llegir comences amb: A-B-C. A-B-C.
Per cantar, es comença amb Do-re-mi. Do-re-mi. Do-re-mi.
Les tres primeres notes són: Do-re-mi. Do-re-mi. Do-re-mi.
Do-re-mi-fa-sol-la-si.

Mirem de fer-ho més fàcil:

Do, com vola l’ocell per l’aire,
Re, enmig del cel brillant,
Mi, quin nom li posarem?
Fa, un llarg camí farà,
Sol, i mai no es cansarà.
La, ell ens vol ensenyar,
Sí, i tots ho aprendrem,
i això ens tornarà al Do, oh, oh, oh, oh!

Do re mi fa so la si do, sol do. [...]

Sol do la fa mi do re, Sol do la si do re do.

Quan les notes saps cantar,
ja ho podràs tot entonar!

Do mi mi, Mi sol sol, Re fa fa, La si si (bis)
Do re mi fa sol la si do, sol do.     [Desconec l’autor d’aquesta versió]



Do-Re-Mi [català]

Do, allò que ens han donat,
Re, encara és menys que res;
Mi, serveix per reclamar,
Fa, allò que algú està fent;
Sol, bonic i resplendent,
La, és un tros d’escolà,
Si, quan no vols dir que no,
i tornam a arribar al Do, oh, oh, oh!  […]

Quan les notes conegueu, cantareu el que voldreu.
Quan les notes coneguem, cantarem el que voldrem.

Do és un present de Déu,
Re és res si tant us fa,
Mi som jo, si no us sap greu,
Fa és bo per treballar,
Sol en fa molt a l’estiu,
La és nota de bon to,
Si, afirma aquell que ho diu,
i tornam de cap al Do, oh, oh, oh!

[Versió de Sebastià Salvà, per als Amics de la Música de Llucmajor, 2013]





 Do-Re-Mi  [castellà]

Don es trato de varón,
Re, selvático animal,
Mi denota posesión,
Fa es lejos en inglés,
Sol, ardiente esfera es,
La, al nombre es anterior,
Si, asentimiento es.  
Y de nuevo viene el Do. [Versió de Bartolomé Pallarés]

DO, un don, un gran señor,
RE, un rey muy cantador,
MI, mi amor es para ti,
FA es fácil recordar,
SOL que brilla y da calor,
LA si cantas la la la,
SI es una afirmación,
Y volvamos con el DO.
Estas notas retendrás Y podrás cantar así
Estas notas te sabrás Todo lo podrás cantar.  [Versió de Tatiana]


Do, dorado como el sol,
Re, reluce el día de hoy,
Mi, mirad alrededor,
Fa, fantástico color,
Sol, que brilla y da calor,
La vida, qué bella es,
Si la sabes disfrutar.
Canta la canción del do.   [Desconec l’autor d’aquesta versió]


El musical The sound of music, de Hammerstein i Rodgers es va estrenar a Broadway el 1959, basat en el llibre de Maria von Trapp que narra la història de la seva família, i que ja havia donat lloc a una pel·lícula, La família Trapp (Wolfgang Liebeneiner, 1956). Una pel·lícula que jo havia vist de menut al Centre Parroquial de Balsareny —i que recordo que no em va acabar d’agradar. Dos anys més tard en van fer una seqüela, La familia Trapp en América, que no he vist mai.




Hammerstein i Rodgers eren coautors d’altres musicals, com Oklahoma, South Pacific, Cinderella The King and I. Hammerstein va morir poc després d'estrenar The Sound of  Music; de fet, un parell de cançons afegides al film les va escriure Rodgers. L’obra va tenir un gran èxit i va merèixer nombrosos guardons. Per això, el 1965 la 20th Century Fox va decidir portar-la al cinema amb el mateix títol, The Sound of  Music, dirigida per Robert Wise i protagonitzada per Julie Andrews Christopher PlummerVés a saber per què, algun beneit va decidir que a Espanya es titulés Sonrisas y lágrimas; i encara podia haver anat pitjor, perquè a l’Amèrica llatina li van posar La novicia rebelde (!). L’obra va obtenir cinc Òscars: millor pel·lícula, millor director, millor banda sonora, millor muntatge i millor so; i dos Globus d'or.


Com és sabut, el capità Georg Ludwig von Trapp, vidu amb set fills, va demanar al convent de Nonnberg, prop de Salzburg, que li enviessin una monja per educar la mainada. L’escollida fou la novícia Maria Augusta Kutschera (1905-1987). El 1927, Maria va penjar els hàbits, es va casar amb el capità i van tenir tres fills; és a dir que, en total, els petits von Trapp eren deu. El capità es va arruïnar a causa de la fallida del banc on tenia els estalvis. Aleshores va llogar part del seu casal a una escola, i tota la família es va dedicar professionalment a la música; el 1935 van començar a fer gires.

La família Von Trapp el 1941
Amb l’Anschluss o annexió d’Àustria a Alemanya el 1938, la família es va exiliar a Itàlia i després als Estats Units,. Es van instal·lar en una granja de Vermont, on van crear un campament musical. The Trapp Family Choir —des del 1949, The Trapp Family Singers— va continuar assolint èxits i va enregistrar diversos discos. Després de la guerra, van crear una fundació per ajudar les víctimes austríaques.

La família Von Trapp el 1965
Georg Ludwig va morir el 1947. El 1949, Maria va publicar la història de la seva família, The Trapp Family Singers Story, en la qual es van basar les tres pel·lícules i el musical. El grup es va dissoldre el 1957, tot i que diversos membres de la família van continuar en el món de la música, fins a la quarta generació, les besnéts. Maria se’n va anar de missionera a Oceania, però va tornar a Vermont, on va morir als 82 anys. Avui dia, la granja de la família Trapp a Vermont acull un festival de música clàssica i és un dels principals atractius turístics de l’estat.


La majoria de les cançons d’aquest musical són conegudíssimes i han esdevingut clàssiques: EdelweissMorning Hymns, My Favorite ThingsMaria, I’ve Confidence, Climb Ev'ry MountainThe Lonely Goatherd  o The Sound of Music ... Per commemorar-ne el cinquantenari, he volgut seleccionar el famós Do-Re-Mi, perquè té una lletra que requereix una adaptació a cada llengua que es tradueixi, ja que les versions literals no farien sentit; val a dir que en l'original tampoc no s'hi devien matar gaire. He posat tres versions castellanes que he trobat (la primera és la de la pel·lícula doblada) i dues de catalanes que conec, l'una la del doblatge, que no sé de qui és, i una altra de Llucmajor, prou imaginativa. 

Oscar Hammerstein II

Richard Rodgers

Robert Wise
Julie Andrews el 1965

Christopher Plummer

5 comentaris:

  1. No l'he vist mai, aquesta pel·lícula! Realment la traducció del títol és poc literal però ridícula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per dir-ho amb geminades, la pel·lícula destil·la il·lacions idíl·liques i és mel·líflua i acaramel·lada. Però la banda sonora és excel·lent i ens interpel·la al·legòricament. No vacil·lis a escoltar-la!

      Elimina
  2. Fa molta estona que estic intentant trobar alguna cosa que tu no hagis posat en aquest post tan fantàstic. Ni tan sols he trobat l'explicació del perquè van canviar l'escena d'aquesta cançó. Jo sabia que la cantaven mestres corrien per un laberint dels jardins de casa, i que els batecs del cor de tots plegats anaven al compàs de la música. Però al final, l'escena va ser rebutjada. Sigui el que sigui són escenes mítiques quan canten el "Do-Re-El meu" o "Edelweis". No se si li falta una mica de l'encant que tenia Mary Poppins.
    És una pel·lícula que sempre ha estat injustament tractada per la crítica, però no gens pel públic.
    Són tres hores de metratge i una lliçó magistral de cinema.
    Moltes gràcies per fer que la recordem.
    Jo ja l'estic escolant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que haguessin canviat la localització dels escenaris d'aquesta cançó. En el musical de Broadway em sembla que la cantaven a l'interior del casal dels Von Trapp, per raons de muntatge; però les possibilitats del cinema van permetre una coreografia molt més treballada, mostrant diversos panorames de Salzburg per acabar als jardins i palau de Mirabell; on, n'estic segur, a tothom que els visita li ve al cap aquesta cançó. Per al meu gust, la pel·lícula és un pèl "tova" i un pèl massa llarga, però la banda sonora és excepcional.

      Elimina
  3. He trobat encara una quarta versió catalana —tampoc no en sé l’autor— del muntatge que van posar en escena l’Escola de Música Pere Burés, dirigida per Xavier Galí, i el grup de teatre musical Set d’Acció, dirigit per Juli Rodríguez, a Rubí el 2014. La lletra diu així:

    Do, qui canta bé té un do,
    Re, final d’un gran carrer,
    Mi, si véns amb mi som dos,
    Fa vol dir llunyà en anglès,
    Sol, que fa molta calor,
    La, l’article femení,
    Si, la gran afirmació,
    i altre cop tornem al Do.

    Aquí es pot gaudir del musical sencer amb unes interpretacions excel·lents:

    https://www.youtube.com/watch?v=wTbBy2nmBeo

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.