Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 5 de juliol de 2015

McCartney - Yesterday

 

















Paul McCartney (1942)
Yesterday

Yesterday all my troubles seemed so far away.
Now it looks as though they're here to stay.
Oh, I believe in yesterday.

Suddenly I'm not half the man I used to be.
There's a shadow hanging over me.
Oh, yesterday came suddenly.

Why she had to go, I don't know, she wouldn't say.
I said something wrong, now I long for yesterday.

Yesterday love was such an easy game to play.
Now I need a place to hide away.
Oh, I believe in yesterday.


Ahir

Ahir tots els meus problemes semblaven tan llunyans.
Ara sembla com si tornessin per quedar-se.
Oh, jo crec en l’ahir.

De sobte no sóc ni la meitat de l’home que solia ser.
Hi ha una ombra que plana sobre mi.
L’ahir ha tornat sobtadament.

Per què se'n va anar? No ho sé pas, no m'ho va dir.
Vaig dir alguna cosa equivocada; ara sospiro per l’ahir.

Ahir l'amor era un joc tan fàcil de jugar.
Ara voldria un lloc per amagar-me.
Oh, jo crec en l’ahir.

[Traducció meva]

Aquesta setmana s'han complert cinquanta anys dels dos mítics concerts que els Beatles van fer a la Monumental de Barcelona (3 i 4 de juliol de 1965). Me’n recordo ben bé, tant dels barrets de torero que portaven en baixar de l'avió com del barret cordovès que lluïa John entrant a la plaça; i també, i sobretot, de l’enveja que em feia algun amic meu que va poder assistir a aquell esdeveniment històric.

Poc més d'un mes després, el 6 d’agost, sortia el seu novè disc del grup, Help!, que contenia aquesta emblemàtica cançó. Oficialment, l'autoria és compartida amb John Lennon, però en realitat va ser una creació personal de Paul McCartney. Se n'han fet més de 2.200 versions, i diu que s'ha interpretat 7 milions de vegades al llarg del segle XX (no sé com ho compten, jo estic segur que la xifra real ha de ser molt més gran). 



Ahir

Fins ahir els meus mals semblaven lluny d’aquí,
avui semblen tornar a venir,
oh, tinc fe sempre en l’ahir!

Tot de cop, sembla que m’he tornat més petit,
mil ombres planen sobre mi,
de sobte, sí, ha tornat l’ahir.

Per què se’n va anar? No ho sé pas, no m’ho va dir;
la vaig ben cagar, ara sospiro per l’ahir.

Fins ahir l’amor semblava un joc tan senzill,
avui voldria sols fugir.
Oh, tinc fe sempre en l’ahir!


[Adaptació meva, ja es veu que ben lliure, per cantar]  

Tot googlejant he trobat dues versions catalanes més, també lliures. Aquesta és de J. Vergés:

Yesterday,
els problemes semblaven llunyans;
i ara és com si ells restessin aquí;
oh, jo crec en l’ahir.

En un segon deixo enrere aquell xicot ardit;
hi ha una ombra enganxant-se en el meu pit,
oh yesterday, sempre està amb mi.

Perquè se’n va anar? No ho sé, no m’ho va dir.
Potser vaig fallar en els mots
i la nostàlgia va ser el meu camí.

L’amor era un joc tan fàcil;
ara sempre sóc un fugitiu,
oh yesterday, lluny de caliu.


I aquesta altra és de RyKanna Hanyuk:

I ahir, els meus problemes eren llunyans.
Ara sembla que es volen quedar.
Oh jo creuré sempre en l’ahir.

De sobte no sóc ni la meitat del que era.
Una ombra s'estén sobre mi.
De sobte jo torno a l’ahir.

Per què se'n va anar? Jo no ho sé, no m'ho va dir.
Jo vaig fracassar i no entenc perquè ho vaig fer.

I ahir, l'amor era un joc divertit.
Ara només em vull amagar.
Oh, jo creuré sempre en l’ahir.



Vegeu altres cançons dels Beatles en aquest blog:





14 comentaris:

  1. Un clásico que nunca decae , buen gusto has tenido por publicar esta canción de los míticos británicos . No solo de la literatura vive el hombre ¡¡¡ jeje
    Saludos ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hombre, las canciones son también literatura en los que respecta a la letra, aunque las primeras de los Beatles no eran muy elaboradas, la verdad; después mejoraron. Ciertamente, como bien dices, sus canciones son hoy clásicas, y muchas de ellas míticas.

      Un abrazo y a guardarse del calor; aquí andamos fritos y supongo que por tus latitudes aún más. Feliz verano!

      Elimina
  2. El Jaume T. em diu, per email, sobre el concert de la Monumental:

    "Jo el recordo perfectament perquè hi era. El pare d'un amic de mili era un dels organitzadors i ens va regalar invitacions. En aquells moments feia el servei militar a BCN. No sóc mitòman, però no en tinc un record com el que aquests dies ens fan arribar certs mitjans de comunicació."

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hauria agradat de ser-hi, com em va agradar de ser al concert de Joan Báez al Palau dels Esports, o a la Ronda de Mort a Sinera del Teatre Grec, o al Marat-Sade de Marsillach al Poliorama, o als muntatges del Grand Magic Circus o la Salomé de Lindsay Kemp, o a l'Antígona d'Espriu a Montclar de Berga... Esdeveniments ben diversos, però que els recordo molt bé malgrat els anys passats. Som una mica el que hem viscut. Gràcies, Jaume. Bon estiu.

      Elimina
  3. Jo també recordo perfectament tots aquests fets. L'avió, la Monumental, i uns amics amb mi que no vam poder entrar. I al final molta por perquè uns "grisos" a cavall van passar corrents pel nostre costat. I nosaltres agafats a un arbre.
    Amb ells va ser començar un altra vida per nosaltres. Va ser una injecció de modernitat i fins i tot de "no volem la dictadura".
    Yesterday, és molt bona, molt, però a mi durant molts anys m'agradava més Strawberry Fields Forever. Crec que definir quina és la seva millor cançó ha estat una complexa feia al llarg de la història.

    Moltes gràcies per la teva gran dedicació en el teu post. És magnífic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep. Són moltes les cançons dels Beatles que jo triaria. 'Yesterday' n'és una de les més celebrades, certament, i també la que dius tu. A mi m'agraden molt 'I should have known better' i 'I love her', que ja vaig posar en un post; i altres, com 'Michelle', 'Ticket to ride', 'Let it be', 'Eleanor Rigby' o 'Hey Jude'. I tantes altres! Jo era de la generació que havíem de dirimir entre Beatles o Rolling Stones i, sense desmerèixer els Rolling, jo sempre he estat clarament beatlemaníac.

      Elimina
  4. Macho ni me hables de calor....... hoy roza los 43 grados , todo el día metido en casa , no se puede salir Ramón . No entiendo como haya turistas que elija Sevilla para venir de vacaciones..... inaudito , o más bien dicho masoquistas.... , si te das un paseo ahora por Sevilla , todo lo que ves son extranjeros , los sevillanos están " escondidos " en sus casas por no poder salir con esta ola de calor que está azotando estos días , al menos hasta el miércoles .
    Otro Saludo ¡¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te creas, en Manresa y alrededores también hemos superado los 40 estos días, incluido ayer y hoy. Aun así, esta tarde he ido al teatro, a ver 'Ignis', un musical que ha creado un grupo juvenil de por aquí, y me ha gustado, la verdad. Un abrazo!

      Elimina
  5. M'hi projecto molt, en aquesta cançó, a mi m'ha passat alguna cosa semblant al llarg de la vida. Però no sempre ha estat amb un final negatiu, fins i tot he sabut recuperar la persona en algun cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro, els finals feliços deixen sempre més bon regust, en literatura com en la vida real. Tot i que la insatisfacció és un poderós motor d'inspiració creativa; però per a mi, sempre és millor que les coses acabin raonablement bé. Una abraçada!

      Elimina
  6. Sóc una mica més del John Lennon, però reconec la grandesa del Paul.
    L'un no hagués estat tan gran sense l'altre. I viceversa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria de les cançons dels Beatles les van fer entre ells dos, i el mèrit és compartit. Després de separar-se, van continuar fent grans peces, sobretot Lennon ('Imagine', sense anar mes lluny). Paul va fer coses interessants amb Wings, i encara una provatura en música simfònica ('Liverpool Oratorio'), per a mi poc reeixida. Gràcies, Xavier.

      Elimina
  7. Ainssss Ramón , me has mencionado Manresa y me trae tantos recuerdos y todos bonitos ...... aquellas caminatas por el Paseo , aquellas tardes de lectura junto a la " bien plantá " tengo ganas de volver , tengo 6 primos hermanos y una tía en Manresa , una ciudad preciosa donde las haya y a pesar de ser grande no te pierdes la verdad .
    Aunque hay un " pero " en todo esto , me pasó una anécdota en el pabellón de baloncesto el Nou Congost , que cuando entré para ver las instalaciones por dentro y no hablar catalán " me echaron " como un perro , es el único lunar pero bueno imbéciles hay en Manresa , en Sevilla y en todos sitios .
    Saludos nuevamente ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya comentaste en una ocasión esa lamentable experiencia en este blog y también entonces coincidí con tu conclusión. Saludos!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.