Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 26 de juliol de 2015

Vernoy-Bayard-Donizetti Ah mes amis













Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges (1799- 1875) i Jean-François Bayard (1796-1853)

Ah, mes amis, quel jour de fête

Ah, mes amis, quel jour de fête!      
Je vais marcher sous vos drapeaux. 
L'amour qui m'a tourné la tête                   
désormais, désormais, me rend un héros.   
Ah, quel bonheur! Oui, mes amis,              
je vais marcher sous vos drapeaux. 
Oui, celle pour qui je respire 
à mes vœux a daigné sourire,                   
et ce doux espoir de bonheur          
trouble ma raison et mon cœur !  […]

Pour mon âme, quel destin !
J'ai sa flamme, et j'ai sa main !
Jour prospère! Me voici
militaire, militaire et mari ! 

De l’òpera La fille du régiment (1840).
Música de Gaetano Donizzeti (1797-1848)

 

https://www.youtube.com/watch?v=NEiWWTthhho   Gran Teatre del Liceu, 2010 

Oh, amics meus

Oh, amics meus, quin dia de festa!
Marxaré sota les vostres banderes.
Sí, aquella per qui sospiro,
s’ha dignat somriure als meus anhels,
i aquesta dolça esperança de felicitat
em torba la raó i el cor. […]

Per la meva ànima, quin destí!
Li tinc la flama i la mà!
Feliç dia ! Heu’s-me ací
militar, militar i marit !



Ah, amigos

¡Ah, amigos, qué día de fiesta!
Voy a marchar bajo vuestra bandera.
El amor me ha hecho perder la cabeza
y desde ahora, me hará un héroe.
¡Ah, qué buen día, sí, amigos míos!
¡Voy a marchar bajo vuestra bandera!
Aquí, aquella por quien respiro,
se ha dignado sonreír a mis deseos
y esa dulce esperanza de felicidad
empaña mi razón y mi corazón! […]
Por mi alma, ¡qué destino!
¡Tengo su amor y su mano!
¡Dichoso día! Heme aquí:
¡militar y marido!
  


Ah my friends

Ah, my friends, what a day for celebrating!
I shall march under your flags.
Love, which has turned my head,
from now on is making me into a hero.
Ah, what happiness, yes my friends!
I shall march under your flags.
Yes, she for whom I live and breathe
has deigned to smile upon my vows.
And this sweet hope of happiness
has shaken my mind and my heart.
Ah, my friends, what a day for celebrating!
I shall march under your flags.
For my soul, what destiny!
I have her love and I have her hand!
Day of prosperity! Here i am,
soldier and husband!


Vet ací una ària molt celebrada per la seva dificultat tècnica: en diuen «l’Everest dels tenors», ja que s’hi han de fer nou Dos de pit. L’han interpretada grans cantants, com Kraus o Pavarotti, i actualment qui s’hi llueix pertot és el peruà Juan Diego Flórez.  La lletra, com podeu veure, no és res de l’altre món: l’interès de la peça rau en la música.

La fille du régiment és una òpera còmica que planteja, com tantes altres, una situació ben poc creïble. L’acció passa al Tirol durant les guerres napoleòniques. L’exèrcit francès ha ocupat el país i el 21è regiment, que comanda Sulpice, és encarregat de mantenir l’ordre en una cruïlla de camins en la ruta cap a Àustria. Amb els soldats hi viatja Marie, la cantinera, una noia òrfena, rude i decidida, que canta molt bé i dirigeix les cançons dels soldats, i que ha estat adoptada per Sulpice i, de fet, per tot el grup, ja que és considerada com «la filla del regiment». Ella els explica que ha conegut un noi tirolès que li ha salvat la vida i que se n’ha enamorat, però els soldats, actuant com a pares col·lectius, diuen que volen supervisar la idoneïtat de l’elecció de la noia. El soldats porten Tonio i els dos joves proclamen el seu amor. Els soldats, però, diuen que Marie només es pot casar amb algú que sigui membre del regiment. De manera que Tonio, impulsivament, decideix allistar-s’hi per obtenir així la mà de la noia. És el moment en què canta aquesta ària exultant, que es combina amb intervencions del sergent i del cor de soldats, el text de les quals he omès per simplificar. L’òpera es complica quan es descobreix que la noia és en realitat filla il·legítima d’una marquesa austríaca vídua, la qual, fent-se passar per la seva tia, la vol recuperar per casar-la amb un vell noble i ric. Lògicament, Marie, Tonio, Sulpice i el regiment en pes s’hi oposaran amb tota mena d’ardits fins que aconseguiran estovar el cor de la marquesa, que acabarà autoritzant el casament dels dos joves. L’obra es clou amb un himne també conegut, «Salut à la France», que canten els soldats francesos ocupants —inclòs Tonio, ja amb el xip de militar francès— i coregen els nobles tirolesos ocupats: vaja, tot plegat ben poc versemblant. És un simple divertimento buf amb un vernís d’exaltació militarista i patriòtica que ni es planteja la situació política dels països en guerra, ni la dels pobles sotmesos a una guerra, ni la crueltat de la guerra en si. Però l'ària dels nou Dos de pit és absolutament inqüestionable. Jo he tingut la sort d'haver-la gaudit amb Alfredo Kraus el 1984 i amb Juan Diego Flórez el 2010; di più non chiedo!

Viena, abril 2007, subtitulada en alemany.


http://www.youtube.com/watch?v=jhfEny-2Uko    Juan Diego Flórez, Paris 2004



Gaetano Donizzeti, per Giuseppe Rillosi

El text original i la pintura de Rillosi són de domini lliure. La versió catalana és meva; la castellana i l'anglesa són baixades d'internet, com les fotografies. Els vídeos són amb llicència genèrica de YouTube. 

4 comentaris:

  1. En Jaume T. em diu, per e-mail:

    "Dintre els cànons de l'òpera còmica s'ha convertit en una obra mítica pels nou dos de pit del tenor. Malabarisme vocal? Exhibició dels que poden fer-ho.?
    Sempre ve de gust veure-la i, si el tenor és dels que deia, dòmino. Aquesta versió em va agradar força, bàsicament per en Flórez!"

    I jo li agraeixo el comentari. Certament, virtuosisme: no és a l'abast de tothom, això.
    Gràcies, Ramon.

    ResponElimina
  2. Personalment, aquesta versió -a part de l'exhibició del tenor- em va agradar per l'actuació del cor. Normalment no es limiten a cantar, sinó que han d'actuar sota les indicacions del director d'escena; aquí, el regiment (i també els convidats a casa la marquesa) es movien amb una coreografia ben pensada i interactuaven de forma molt divertida.

    ResponElimina
  3. Sona molt bé! Tot i que no hi entenc pas.

    ResponElimina
  4. En òpera, com en totes les arts, hi ha de tot; però el que perdura i s'aguanta amb el pas dels anys vol dir que és sòlid. I les peces més conegudes i celebrades no ho són perquè sí. A mi de l'òpera em fan ràbia els arguments (n'hi ha d'absolutament increïbles), però un cop acceptes les convencions del gènere, amb la música i el cant es pot gaudir molt. Gràcies, Helena.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.