Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 25 de setembre de 2015

Els Segadors


Emili Guanyavents (1860-1941)
Els segadors

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors,
ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!



Anònim
Els segadors

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
—Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra—.

Contra tots los catalans,
ja ho veieu quina n'han feta!
Seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.

Una església n'han cremat
que Santa Coloma es deia.
Mataren un sacerdot
mentre que la missa deia.

Cremen albes i casulles,
i corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
que alabat sia per sempre.

Mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
don Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc,
deien que era massa negre
i el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
i el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.

Al davant dels parents
deshonraven les donzelles,
i en mataven els seus pares
si del mal donaven queixa.

En donen part al virrei
del mal que aquells soldats feien:
—Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre—.

En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
amb el nom de segadors,
perquè n’era temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera.
Anaren a la presó
per dar llibertat als presos.

Mataren los diputats
i els jutges de l'Audiència;
ne mataren lo virrei
al fugir-ne a la galera.

Lo bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
—On es vostre capità?
Quina és vostra bandera?—

Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre:

—Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera!
A les armes, catalans,
que el rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!



Joan Brossa (1919-1998)

Aquesta gent tan ufana.
I superba. Un altre juny.
Alerta! Muntanya i plana.
L’enemic. Posem-lo lluny.
Ens volen fer patir gana.
Bon cop de falç! Alço el puny.
Sí. La terra catalana.
L’ensenya. I el cop retruny.
Au, defensors de la terra!
Com seguem el blat. Bon cop
de falç! Volen fer la guerra.
Esmolem eines. El roc.
Tornarà a ser rica i plena.
Segadors, seguem cadena. 

 

El text original de la Cançó dels Segadors és un romanç coetani de la guerra de 1640 que es va transmetre popularment amb diverses variants melòdiques i textuals. La lletra va ser publicada per Manuel Milà i Fontanals (Romancerillo catalán, 1882) i la música per Francesc Alió (Cançons populars catalanes, 1892). La versió actual és d’Emili Guanyavents, que va guanyar un concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 que va generar una notable polèmica ciutadana. Els arranjaments musicals més coneguts són de Francesc Pujol per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon per a banda i el de Josep Viader per a coral. Després, Antoni Ros Marbà en va fer una versió per a cor i orquestra simfònica. Avui fins i tot hi ha una versió en música màquina. L'any 2011 l'etnomusicòleg Jaume Ayats va publicar un llibre en el qual documenta que el romanç era l'adaptació d'una cançó eròtica popular anomenada Els tres segadors i la dama, coneguda també en altres països d'Europa. Amb motiu de la guerra de 1640, la melodia hauria estat adaptada al text d’una balada anònima que narrava els abusos de les tropes castellanes i que feia una crida als pagesos a revoltar-se. Eren altres temps. 


Avui és la revolta és dels somriures. De forma pacífica i democràtica, i mitjançant les urnes, volem bastir un vell anhel de llibertat.Una revolta incubada en un llarg període de resistència: d'associacions de veïns, de sindicats, de professors de català —com jo— que havíem rebut classes en clandestinitat, i que les impartíem de forma voluntària i gratuïta enmig de tota mena d’entrebancs.


Després va venir la democràcia, una democràcia que nasqué amb una Constitució redactada sota tutela i amb un Estatut que va suposar una millora respecte del franquisme, però que es va anar mostrant insuficient. Més endavant, el poble català va aprovar un nou Estatut que millorava l’encaix polític, lingüístic, cultural i econòmic amb l’Estat. Un Estatut que va ser acordat per gran majoria al Parlament de Catalunya, va ser aprovat pel Congrés i pel Senat espanyols i va ser ratificat en referèndum pel poble català. Arran d’això, polítiques partidistes estatals van portar l’Estatut al Tribunal Constitucional, que va acabar retallant-lo substancialment i fins reinterpretant negativament assoliments consolidats del primer Estatut. Alhora, el govern del PP començava una estratègia de recentralització política en matèries educatives, econòmiques, d’infraestructures i de competències autonòmiques, que han suposat l’escanyament econòmic del país i una regressió brutal en aspectes tan bàsics com la llengua i l’educació.


Tot això ha posat en evidència que tants anys fent pedagogia per trobar un encaix raonable dins l’estat espanyol havien estat inútils, i ha anat convencent un gran nombre de ciutadans de la necessitat d’organitzar-nos lliurement en un estat propi. No perquè siguem millors que ningú, sinó perquè hem estat menyspreats i humiliats i no se’ns ha reconegut un mínim de dignitat. Ara es tracta de construir una Catalunya independent, que legisli i governi d’acord amb la nostra realitat i les necessitats de les persones. Una República Catalana que parteixi de zero i faci net amb tota la corrupció endèmica que històricament hem patit —també de les oligarquies d’aquí.
Arran de la sentència del TC, el 2010 vàrem fer un canvi de xip. Vam passar de protestar a fer propostes i a organitzar-nos des de la societat civil, que va assumir el lideratge per assolir objectius comuns. La manifestació del 2012 va ser la primera en què vam propugnar clarament «Catalunya, nou estat d'Europa». El 2013 vam fer la cadena humana. El 2014 vam fer la V, i vam tornar a demostrar que estem preparats per aconseguir allò que proposem. I enguany, ho hem tornat a demostrar de forma Meridiana. 


Abans, el 9-N de 2014, més de 2.350.000 catalans vam desobeir l'estat exercint el nostre dret a decidir, amb una votació que molt majoritàriament es va decantar per un estat propi independent. Ara, amb les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, tots els demòcrates d'aquest país som convocats per obrir el camí cap a una nova República Catalana que ha de ser amiga i solidària amb els estats veïns i amb la resta d’estats del món. I hi anem sense por, sense rancúnies. Sense discriminacions, al marge de llengües i d’orígens, transversalment. Somrient: la revolta dels somriures.



[Reposició d'un post de 2014 amb textos nous]

8 comentaris:

  1. " i fins reinterpretant negativament assoliments consolidats del primer Estatut", està molt bé que ho recordis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, Sí, començant pel català com a llengua vehicular de l'ensenyament i continuant per moltes competències de la Generalitat que es laminen. I seguint pel no acompliment de les seves pròpies lleis en qüestions de finançament, per exemple; els mateixos que sempre tenen la Llei a la boca quan es tracta de fulminar-nos (i que canvien les lleis ad-hoc quan els convé). Ja prou.

      Elimina
  2. Hola Ramón, hablo a título personal haciendo referencia a vuestro himno. Si hicieran una encuesta que himno para Catalunya quiere si Els Segadors o el Boig per tu , de Sau , ganaba el segundo de calle.
    Dicho por muchísimos catalanes que conozco eh ?? ya que el primero , es decir , el auténtico himno no suele gustar , en cambio el " temazo " de Sau es casi un himno en toda la región catalana.
    No lo digo yo eh ????? que conste , es la opinión de muchos catalanes hablando de este tema - reitero -
    Y en lo que a mi concierne no me gusta mucho Els Segadors , espero no te molestes , pero todo es respetable por supuesto.
    En cuanto a la independencia , pues siempre he pensado lo mismo.
    Si es por vuestro bién adelante , pero veo incongruencias muy negativas para toda la comunidad catalana si se independiza , algo que no creo que se dará nunca , no creo que llegueis a independizarse , creo eh ?? , pero bueno a ver que pasa .
    Un saludo cordial desde Sevilla ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querido amigo:

      Tu sorprendente y —a mi juicio— frívola afirmación sobre ‘Els Segadors’, confundiendo los conceptos de «canción que gusta a la gente» e «himno» (DRAE: «composición musical emblemática de una colectividad, que la identifica y que une entre sí a quienes la interpretan») ya me la publicaste, casi con las mismas palabras, en este mismo blog, el 9 de junio de 2013. Entonces te respondí con cierta extensión y argumentando mi opinión; siendo así que, dos años y tres meses después, veo que sigues con la misma idea sin mostrarte permeable a las razones que en su día te ofrecí, me abstendré de añadir nada más, remitiéndome en todo caso a mi respuesta de entonces.

      En cuanto a tu comentario sobre la independencia, lo agradezco, lo respeto y lo publico, sin compartirlo. Gracias por decir que «si es por vuestro bien, adelante»; ciertamente, dudo que tantas personas se hayan estado movilizando durante tantos años persiguiendo un mal. En cuanto a las «incongruencias negativas» de una posible independencia, si te interesa conocer con más profundidad las razones y las perspectivas del independentismo, hay abundante bibliografía. Por citar solo una fuente fácilmente accesible, te remito a la pàgina de la asociación Súmate (http://www.sumate.cat), donde puedes encontrar, si lo deseas, datos e ideas que ayuden a comprender. Pues tal vez lo que más duele, después de casi cuarenta años intentando sembrar pedagogía sobre las aspiraciones mínimas de Cataluña y su encaje razonable en el marco de un Estado plural, es haber recogido tan solo el fruto de la incomprensión.

      Recibe un fuerte abrazo.

      Elimina
  3. Amigo Ramón , me alegro que me hayas mandado la web de dicha asociación , sí que le echaré un vistazo , es bueno aprender y ver diversos puntos de vista. No soy una persona que me " encierre " en algo , es bueno el diálogo y ver diferentes puntos de vista de cada persona. Y que conste que al decir que yo pienso que nunca se llegará al punto de la independencia no es algo que esté en contra ni a favor eh ?? es un simple punto de vista de un servidor que está ajeno a todo lo que concierne la política catalana. Por eso yo respeto todos los puntos de vista y soy una persona que escucha y sabe escuchar , que son dos términos iguales pero distintos a la vez pienso.
    Otro abrazo desde Sevilla ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabias palabras, amigo. Un fuerte abrazo!

      Elimina
  4. Ramon, he trobat Les estrofes d'en Celdoni Fonoll --Els segadors --

    Cap vot en fals,
    bona gent de la Terra!
    Cap vot en fals!

    Bon cop de vot
    per una Pàtria lliure!
    Bon cop de vot!

    https://www.youtube.com/watch?t=39&v=ql84_4pYGsc
    També m’agrada aquesta versió
    ! Visca Catalunya !

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquesta versió d'en Celdoni. Està molt bé, i el concert també. Moltes gràcies, Josep. Ara, com diria en Llach, "que tinguem sort" i que seguim "tossudament alçats".

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.