Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 17 de setembre de 2015

Guimerà - La Santa Espina


Àngel Guimerà (1845-1924)
La Santa Espina

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.


[Música d’Enric Morera (1865-1942)]






https://www.youtube.com/watch?v=Zztnbw_Mo_M    Emili Vendrell

La Santa Espina era una rondalla musical en tres actes i sis quadres, amb lletra d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera, estrenada el 19 de gener de 1907 al Teatre Principal de Barcelona, on se’n van fer 220 representacions seguides. L’argument és una faula medieval que combina fades i bruixes, nobles i pagesos, corsaris i sarraïns amb una història d’amor en què dos enamorats, separats per un rapte, es retroben i es reconeixen gràcies a un reliquiari que contenia una espina que suposadament havia format part de la corona d’espines de Jesucrist. La partitura conté 20 peces musicals, de les quals, en la número divuit, un grup de captives evoquen la seva pàtria ballant una sardana i cantant aquesta cançó.

Per les seves connotacions catalanistes, la sardana fou prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera i durant el règim de Franco. El general Losada, governador civil de Barcelona, va publicar aquest ban el 5 de setembre de 1924:

«Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en froma que no deja lugar a dudas, que  determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, previniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo el rigor.»

A partir de 1930 es va poder tornar a interpretar, però el 1939 els «Nacionals» en van destruir els discos que hi havia a les emissores de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. 



Durant els primers 25 anys de franquisme va estar «terminantemente prohibido tocar o cantar "La Santa Espina", tanto en la calle como en recintos cerrados». Als components de les cobles que creuaven la frontera per actuar a França, la mateixa policia de la duana els advertia que «nada de tocar santas espinas ni cosas de estas, porque aquí nos enteramos de todo». Una cobla, però, en finalitzar la seva actuació i a petició del públic, tocà, en un poble rossellonès, La Santa Espina i, de retorn —en arribar a la Jonquera—, la policia retingué el seu representant moltes hores, imposà una multa a tots els músics i els retirà el passaport. El 1953 ja consta que La Principal de la Bisbal va aconseguir poder interpretar la música de la sardana, però la lletra va continuar prohibida.



Encara el 1972 sortí publicat un llibre titulat El mestre Morera i el seu món, escrit per Ramon Planes, però no hi esmentava per a res La Santa Espina. Qui sí que ho feia, el mateix any 72, era el llibre La Sardana, el fet literari, obra editada per l'Editorial Bruguera, tot i que no es van atrevir a publicar-ne la lletra. Tan sols a les acaballes del franquisme, la majoria de cantants i corals van poder incloure La Santa Espina en els seus repertoris. El text de la rondalla original, que inclou la lletra de la sardana, el va publicar Editorial Selecta el 1978.


Vegeu aquí uns articles d’Emili Casademont d’on he tret informació sobre La Santa Espina:

http://emilicasademont.blogspot.com.es/2007/03/un-segle-de-la-santa-espina.html


Pablo Picasso: La sardana, 1957

Altres interpretacions de La Santa Espina:

http://www.youtube.com/watch?v=pOKnsziCbnM  La Principal de la Bisbal
http://www.youtube.com/watch?v=Tq3MOhC-lzo   Marina Rossell al Gran Teatre del Liceu, 2008

Aquest post és una reposició, amb variants, del que vaig penjar pel juny de 2013. La imatge de Guimerà que l'encapçala és de Ramon Casas (MNAC), baixada d’internet. L'estàtua és de Josep Codina (1982), sobre un model en guix de Josep Cardona (1909) i es troba a la plaça del Pi de Barcelona; n'hi ha una còpia a Santa Cruz de Tenerife, on va néixer el poeta (imatges de domini lliure). Els vídeos són amb llicència genèrica de YouTube.

6 comentaris:

  1. Buenos días amigo , vaya hombre me ha dado alegría ver el nombre de Angel Guimerá , porque recuerdo que cuando fuí a Manresa , fuí a casa de una de mis primas y vive en la c/ Angel Guimerá , muy cerca de la carretera de Vic , imagino que sabrás que cale es ¡¡
    Saludos Ramón ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guimerà y Verdaguer tienen calles dedicadas en muchos municipios de Cataluña. Fueron dos grandes poetas (Guimerà también gran dramaturgo, y Verdaguer gran prosista) muy ven erados por el pueblo, y con razón. Un saludo!

      Elimina
  2. Me n'agrada molt "Déu va passar-hi en primavera", Catalunya és així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada el "tant si es vol com si no es vol". No sé per què hi ha gent que no ho vol.

      Elimina
  3. HAN TINC UN RECORD MOL PUNYENT,FESTA MAJOR,SOTA EL TAGA,SARDANES A LA PLAÇA,COLL I BE DEL PARE,LA COBLA ES REFRESCA,DESDE UN LLOC INDEFINIT UNA SARDANA,LA GENT ES FA AGAFAR DE LES MANS,QUIETSSENSA BALLAR...-PERQUE NO BALLAN?--LA SANTA ESPINA NO ES BALLA¡¡¡-AN VA DIR EL PARE.1955.

    ResponElimina
  4. Quant temps necessitarem perquè "el passat ja mai passat"? Volem ser i som gent catalana.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.