Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Anònim - Elogi de l'escriba


Anònim (Imperi Nou, segles XVI-XI a.C.)
Elogi de l’escriba  (fragment)

Eternament perduraran els noms
d’aquells escribes savis, que van viure
després del temps dels déus,
i van escriure paraules profètiques.
Sí, certament, ells també van morir,
en acomplir-se el temps que els pertocava,
però els seus noms avui són recordats,
i hem oblidat els dels seus coetanis.

No van pas construir-se cap piràmide
ni esteles que en servessin el record;
ni varen deixar hereus que transmetessin
el seu nom durant generacions.
Els seus fills, els hereus, són les paraules,
els llibres, les lliçons que ens han llegat.

Ells veneraven l’autoritat dels llibres,
i estimaven l’escriptura igual que un fill:
els seus escrits són les seves piràmides. [...]

Els qui es varen fer cases, se’ls han enderrocat;
els grans sacerdots han mort,
les seves esteles les ha cobert la sorra,
les seves tombes s’han perdut al desert.
Però d’aquells que van escriure un llibre,
ens queda el seu nom en el record;
pels seus escrits hauran aconseguit
de fer-se eterns en la nostra memòria.

Fes-te escriba, posa.-hi el cor i l’ànima,
i el teu record perdurarà també. [...]

Els escribes en han llegat els seus escrits
com si fossin fills seus, en heretatge.
I tot i que ells varen morir fa temps,
reviuen quan llegim les seves màximes,
que ens captiven de tan meravelloses.
Sí, van morir, és ben cert,
però els seus noms no s’han pas oblidat:
els seus escrits han fet
que el seu record perduri.


Una mostra de la importància dels escribes a l'antic Egipte. Saber de lletra era imprescindible per portar la comptabilitat de l'imperi, per cobrar els impostos, per escriure els annals del reialme, per il·lustrar les parets de les tombes, per redactar i traduir la correspondència diplomàtica... Els estudis per ser escriba duraven uns dotze anys, i havien d'aprendre escriptura (jeroglífica, i després hieràtica i demòtica), gramàtica, dibuix, història, geografia, aritmètica, religió, legislació i la literatura clàssica del país: himnes a les divinitats, proverbis i altres textos sapiencials, poemes d'amor i sàtires, el Llibre dels Morts... Havien de passar uns exàmens rigorosos, i després accedien a la dignitat de funcionaris, ben pagats i ben considerats.

Adaptació meva, que segueix en part les versions italiana d’Alesandro Roccati (‘Lo scriba’, dins Sergio Donadoni, L’uomo egiziano’. Roma: Laterza, 2012) i francesa de Pascal Vernus (‘Essai sur la conscience de l’Histoire dans l’Egypte pharaonique. París: Champion, 1995). Hi ha una excel·lent traducció catalana de Segimon Serrallonga a ‘Versions de poesia antiga’, Ed. 62 / Empúries,  2002, que també he consultat; agraeixo a l'amic Joan Vilamala que me'n parlés.

Escriba assegut. Imperi antic. Museu del Louvre.

Escriba assegut. Imperi antic. Museu Arqueològic del Caire

L'escriba Minnakht assegut amb un papir. Imperi nou. Walters Art Museum, Baltimore

Escriba assegut. Imperi antic. Museu del Louvre.

Escriba assegut amb un papir. Imperi nou. Museu de Luxor
Estoigs d'escriba, amb tinters i càlems



2 comentaris:

  1. És ben bé tal i com ho diu el poema. Davant de les obres faraòniques, la modèstia perdurable dels escribes. Jo també en voldria ser un!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Devia ser molt incòmode, escriure a la gatzoneta, Helena! Jo sempre he trobat apassionant la cultura egípcia, des que de petit vaig veure al cine 'Sinuhé el egipcio' i després vaig llergir la novel·la de Mika Waltari. Després van venir 'Els deu manaments', 'La mòmia' , 'Tierra de faraones' i altres...I les obres faraòniques (les de debò, les d'ells) també em meravellen. Una gran civilització.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.