Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Dickinson - Much Madness




















Emily Dickinson (1830-1886)

Much Madness is divinest Sense—
To a discerning Eye—
Much Sense—the starkest Madness—
‘Tis the Majority
In this, as All, prevail—
Assent—and you are sane—
Demur—you’re straightway dangerous—
And handled with a Chain—


Molta Follia és el Seny més diví—
Per a un Ull expert—
Molt Seny—la Follia absoluta—
És la majoria
Que en això, com en Tot, preval—
Digues que sí—i ets assenyada—
Posa objeccions—i automàticament ets perillosa—
I et posaran una Cadena—



Una gran poetessa nord-americana que gairebé no va publicar res en vida —i pòstumament les edicions de la seva obra van ser deturpades a fi de «regularitzar» el seu estil, abundós en guions suspensius i majúscules anàrquiques. Va caldre esperar molt, fins que el 1955 Thomas H. Johnson va editar la seva obra completa de manera fiable, segons els manuscrits; una nova edició, potser encara més rigorosa, és de 1998, a cura de Ralph W. Franklin.

Si la seva vida va ser reclosa i solitària, la seva obra vessa imaginació i intuïció; és excèntrica, somiadora i rebel, concisa i densa alhora i abundant en imatges sorprenents i correlacions inesperades, oberta a interpretacions diverses, sempre subtils, a voltes angoixants, que en fan un precedent  de la poesia moderna més avançada.

En català hi ha una antologia de Marià Manent (Ed. 62, 1979), que ara mateix no sé trobar entre el caos endèmic de la meva biblioteca domèstica. Sé que hi ha també versions d’Agustí Bartra, D. Sam Abrams, Joan Cerrato, Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick, cap de les quals tanmateix no conec. La versió que poso aquí, del seu poema 415, és meva. Ironitza sobre allò que s’esperava d’una noia a la puritana Massachusetts de mitjan segle XIX: dir que sí i comportar-se d’acord amb les normes establertes i comunament acceptades per la majoria, o bé ser presa per boja. 


4 comentaris:

  1. Hi ha moltes persones que accepten les convencions perquè detesten ser considerades boges, una convenció més. A mi tant me fa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Emily va ser una persona introvertida, que considerava la seva habitació com un món de llibertat i fantasia, i l'exterior com una cosa hostil a la qual calia adaptar-se per no buscar-se problemes, però defugint-la al màxim. La seva poesia és difícil, de vegades críptica, però sempre és estimulant de llegir perquè et permet de recrear-la, d'interpretar-la a la teva manera. Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  2. Me ha sorprendido el ver esta entrada , ni me acordaba de esa mujer con su estilo peculiar , pero veo que para mi amigo Ramón no hay dramaturgo sea del mundo que sea que se le quede atrás ¡¡ jeje.
    En cuanto a esta mujer ( no se si estarás de acuerdo o no conmigo ) por lo que leí de ella ví que era una mujer un adelantada con respecto a su escritura me refiero claro a la época .
    Saludos y me alegro escribirte nuevamente ¡¡
    Un inciso político que no tiene nada que ver al respecto.
    El Sr. Mas dijo hace unos días que los niños andaluces no saben hablar y nadie lo entiende.
    No se puede tener menos verguenza ??
    Yo lo tengo delante y le digo. Y a Ud lo entiende España y media Cataluña ?? .....
    En fin estos " politicuchos " se dan a querer .....
    Bueno Ramón amigo ¡¡ Un abrazo muy grandeeeeeeeee ¡¡ y espero que si algun día me tienes cara a cara me entiendas.... ¡¡¡¡¡ jejejej ¡¡ ah no lo que dijo el president fué a los niños andaluces sólo... jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu comentario. Tres apostillas amistosas:

      1. Emily Dickinson, que yo sepa, jamás fue “dramaturga”. Sí fue poeta, y muy avanzada a su época, como bien dices, aunque casi toda su obra se descubrió y publicó póstumamente.

      2. Siempre me gusta distinguir entre lo que alguien “ha dicho” y lo que “dicen que dicen que ha dicho”, y cuándo y en qué contexto se dijo si es que se dijo.

      3. Bien reconoces que tu observación no tenía nada que ver al respecto. Me gustaría que los comentarios a los poemas que publico se ciñeran a los mismos. Para otras cosas, sin duda habrá otros foros. No me gusta censurar opiniones ajenas, pero tampoco me apetece mucho ventilarlas y discutirlas aquí si no vienen a cuento.

      Recibe un abrazo cordial.
      KRT

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.