Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 25 de novembre de 2015

Espronceda - A la muerte de Torrijos


















José de Espronceda (1808-1942)
A la muerte de Torrijos y sus compañeros

Helos allí: junto a la mar bravía
cadáveres están ¡ay! los que fueron
honra del libre, y con su muerte dieron
almas al cielo, a España nombradía.

Ansia de patria y libertad henchía
sus nobles pechos que jamás temieron,
y las costas de Málaga los vieron
cual sol de gloria en desdichado día.

Españoles, llorad; mas vuestro llanto
lágrimas de dolor y sangre sean,
sangre que ahogue a siervos y opresores,

y los viles tiranos con espanto
siempre delante amenazando vean
alzarse sus espectros vengadores. 


José María Torrijos (1791-1831) va ser un militar espanyol d’idees liberals. Va participar activament en la revolta de Riego (1820) contra l’absolutisme de Ferran VII, que va donar lloc al Trienni Liberal. Derrotat Riego pel cop d’estat militar dels ‘Cien Mil Hijos de San Luis’ que va imposar de nou l’absolutisme el 1823, es va exiliar a França i a Anglaterra, on es guanyava la vida fent de traductor.

El 1830, il·lusionat davant la revolució de París, es va traslladar a Gibraltar per veure sobre el terreny com estaven els ànims, i fins va intentar entrar a Espanya amb 200 homes, però van ser rebutjats. Com el general Francisco Espoz y Mina, que va entrar al País Basc des de Baiona amb les mateixes intencions i va fracassar.

El president del govern absolutista de Madrid, Francisco Tadeo Calomarde, va encarregar al governador militar de Málaga Vicente González Moreno (després anomenat “el verdugo de Málaga”) un pla diabólic: van enviar a Torrijos tot de cartes —que es conserven— i fins i tot emissaris personals, de part d’un suposat grup opositor que deia que comptava amb suport popular i militar i amb recursos financers, fent-li creure que l’estaven esperant per dirigir una revolta contra el despotisme i en favor de la llibertat. Torrijos s’ho va creure,  i el dia 1 de desembre de 1831 va desembarcar a Málaga amb un grup de 57 homes —entre els quals l’exdiputat Manuel Flórez Calderón i el coronel Ignacio López Pinto—. Els rebels van ser detinguts immediatament. Al cap de pocs dies, l’11 de desembre, quan va arribar l’ordre del govern central, Torrijos i els 48 supervivents de la desfeta van ser afusellats, sense judici previ, a la platja de San Andrés. Torrijos va demanar que no li embenessis els ulls, però no li van fer cas. Ja es veu que en aquell temps despòtics, l’Estat practicava sense manies la guerra bruta i movia maquiavèl·licament tots els tentacles des de les clavegueres del poder per assolir el seu objectiu de perpetuar-s’hi. I m’agrada recordar, 184 anys després, avui que estan tan oblidats com les seves causes, aquests personatges capaços d’arriscar i perdre la vida per un ideal: la llibertat de la seva pàtria.


Onze anys després, el 1842, ja acabada la primera Carlinada i amb el país governat com a regent per Espartero —el que aquell mateix any va bombardejar Barcelona, sí— mentre Isabel II era menor d’edat, la ciutat de Málaga va erigir al general Torrijos un monument, costejat per subscripció popular, on es van traslladar les seves despulles. El monument és a la plaça que avui es diu de la Merced, i aleshores estava dedicada a Riego.


Pel que fa a González Moreno, el van fer capità general de Málaga; però en morir Ferran VII es va passar al bàndol carlí. Quan es va firmar el conveni de Bergara (1839), al qual es va adherir, va ser assassinat per una facció carlina radical, contrària al pacte. És simptomàtic que Moreno, ferotge servidor de l’absolutista Ferran VII, es passés al bàndol encara més absolutista dels carlins i acabés víctima d’un sector encara més fanàtic.

Espronceda es va haver d’exiliar d’Espanya als 17 anys (1825) i va participar a París en la revolució de 1830. A la mort de Ferran VII es va beneficiar d’una amnistia i va poder tornar. Va ser periodista i polític liberal: va aconseguir una acta de diputat el 1842, però al cap de dos mesos moria de diftèria als 34 anys.


Dedicat a l’amic Joaquín García Bravo, que em va descobrir que Espronceda era d'Almendralejo.

Imatges: Antonio M. Esquivel: ‘Espronceda’. Museo del Prado.

Antonio Gisbert: ‘Fusilamiento de Torrijos en en la playa de San Andrés (Málaga)’. Oli sobre tela, Museo del Prado. El quadre va ser encarregat el 1886 pel govern liberal de Práxedes Mateo Sagasta, perquè servís d’exemple de la defensa de la llibertat per a les generacions futures.

Antonio M. Esquivel, ‘Los poetas contemporáneos. Una lectura de Zorrilla en el estudio del pintor’ (1846). Museo del Prado. Espronceda —que ja era difunt— és representat en el quadre de la dreta, emmarcat i en un cavallet.

Monument a Torrijos a Málaga i detall d'una placa.

4 comentaris:

  1. Hola amigo ¡¡ Fíjate curiosamente no he leído creo que casi nada de Espronceda uno de los grandes , las cosas que pasa Ramón.... imagino que no tendrá desperdicio su obra. Es admirable la verdad.Por cierto precioso el segundo autorreatro ¡¡
    Saludos amigo Ramón ¡

    ResponElimina
  2. Seguro que conoces 'La canción del pirata' (Con diez cañones por banda...) o el 'Canto a Teresa' (¿Por qué volvéis la memoria mía, / tristes recuerdos del placer perdido?). Murió muy joven y dejó una obra notable: básicamente poemas (como 'El estudiante de Salamanca', entre otros); pero también alguna obra de teatro y una novela. Las pinturas que pongo como ilustración no son autorretratos: el retrato de Espronceda y 'Los poetas contemporáneos' son dos obras de Antonio Esquivel; en esta última, quien recita es Zorrilla, mientras que Espronceda, que ya había fallecido, aparece en un cuadro enmarcado. Y el óleo 'Fusilamiento de Torrijos' es de Antonio Gisbert. Los tres están en el Prado. Un abrazo!

    ResponElimina
  3. Qué entrada tan interesante y bien contada, gracias. ¡Honor a Torrijos y sus valientes compañeros! No recordaba yo la vileza de la trampa que les tendieron...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu comentario. Agradeceré que el próximo lo firmes. Un abrazo.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.