Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 3 de desembre de 2015

McCartney - Michèle



Paul Mc Cartney / John Lennon
Michelle

Michelle, ma belle.
These are words that go together well,
my Michelle.
Michelle, ma belle.
Sont les mots qui vont tres bien ensemble,
tres bien ensemble.

I love you, I love you, I love you.
That's all I want to say,
until I find a way
I will say the only words I know that you'll understand.

Michelle, ma belle.
Sont les mots qui vont tres bien ensemble,
tres bien ensemble.

I need to, I need to, I need to
I need to make you see,
oh, what you mean to me.
Until I do I'm hoping you will know what I mean.

I love you.

I want you, I want you, I want you.
I think you know by now
I'll get to you somehow.
Until I do I'm telling you so you'll understand.

Michelle, ma belle.
Sont les mots qui vont tres bien ensemble,
tres bien ensemble.

And I will say the only words I know that you'll understand,
my Michelle.



Michelle

Michelle, ma belle, 
són paraules que, juntes, lliguen bé. 

T’estimo, t’estimo, 
és tot el que et vull dir, 
fins que trobi la manera de dir-te 
els únics mots que sé que entendràs. 

Necessito, necessito, necessito
fer-te veure tot el que signifiques per a mi. 
Mentrestant, espero que entendràs el que vull dir. 

T’estimo. 

Et vull, et vull, et vull. 
Penso que ara ja saps 
que arribaré a tu d’alguna manera. 
Mentrestant, t’ho diré i així ho entendràs. 

Michele, ma belle, 
són paraules que, juntes, van bé. 

I et diré els únics mots que sé que tu comprendràs, 
Michelle meva.   

[Adaptació lliure meva]


Deixant a part el fet que Els únics mots és el títol d’un recull de poemes de Climent Forner que data de 1964 —curiosa coincidència, si no aventurem que McCartney coneixia l’opera prima del poeta berguedà quan va escriure aquesta lletra—, he volgut recordar aquesta magnífica cançó ara que se’n compleixen 50 anys. En efecte, va sortir a la llum el 3 de desembre de 1965, en el sisè àlbum d’estudi del grup, Rubber Soul; havia estat enregistrada just un mes abans, el 3 de novembre. Malgrat que, com moltes peces dels Beatles, consta oficialment com a obra del tàndem Lennon-McCartney, cal que n’adjudiquem l’autoria a Paul, ja que John es va limitar a aportar-hi elements concrets, com ara el «I love you» central amb el seu acompanyament rítmic. Com la majoria de les lletres dels Beatles fins aquell any, no és que literàriament sigui res de l’altre món, però com a cançó és excel·lent: va guanyar un Grammy a la millor cançó de l’any 1965 i cinquanta anys després, aguanta com ho fan les coses més sòlides. I el que és a mi, em continua agradant com llavors.





2 comentaris:

  1. Sóc un incondicional dels Beatles. Gràcies per les explicacions tan ben documentades sobre Michelle.
    És cert, han passat 50 anys i la cançó encara és fresca.

    ResponElimina
  2. És veritat que la cançó és deliciosa, i que el text només és correcte. Però a vegades es troba a faltar que siguin tan directes també.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.