Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 6 de desembre de 2015

Raimon - Jo vinc d'un silenci













Raimon (1940)
Jo vinc d’un silenci

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles;
de gent que anomenen
classes subalternes.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

[Cançó de 1975, inclosa a l’àlbum El recital de Madrid, 1976. Vídeo: concert al Liceu, 30 de novembre 2012]

El passat dia 2 de desembre, Raimon va complir 75 anys. Jo el segueixo des que Edigsa va publicar Al vent l'any 1964. El meu amic Àngel Serra me'n va parlar a batxillerat, fa més de 50 anys, i em va deixar el disc; jo me'l vaig comprar, i també els següents, a les botigues del Jesús Mazo i del recordat Joan Obradors, i a l'històrica llibreria Símbol de Manresa. Em declaro raimonià recalcitrant al llarg d'aquest mig segle, i hi continuo fidel, i respectuós amb les seves idees, moltes de les quals, no totes, comparteixo decididament. Fa pocs dies, l’Ajuntament de Xàtiva el va proclamar Fill Predilecte de la ciutat. El cantant va agrair la distinció amb un discurs on es va referir al vot negatiu de Ciutadans al seu nomenament i el vot a favor, primer, i després en contra del PP: «Ara sóc Fill predilecte de Xàtiva, no sé si ho mereixo; el que sé és que sóc fill de Xàtiva, i Xàtiva és predilecta en el meu cor. Això no m’ho pot treure ningú. Ni el PP ni el Ciudadano ni el sursum corda», va concloure la seva intervenció. Ara n'ha fet 75, en plena creativitat. Felicitats i per molts anys!



3 comentaris:

  1. Quina pell de gallina, una vegada rere l'altra que escolto aquesta cançó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, Helena, amb aquesta i moltes altres cançons seves. Cantarem la vida, Si un dia vols, Diguem no, 18 de maig a la Villa, T'adones amic, Sobre la pau, Contra la por, Veles e vents, Desert d'amics, Inici de càntic, Cançó del matí encalmat, T'he conegut sempre igual, A Joan Miró, País Basc, Al meu país la pluja, Cançó del que es queda, Cançó de la mare, Petita cançó de la teva mort, Com un puny, Quan creus que ja s'acaba, Quatre rius de sang, A l'any 40, Qui ja ho sap tot, terra negra, Entre la nota i el so, Indesinenter, He mirat aquesta terra, No em mou al crit, La mar respira calma.... Les posaria totes! Sóc Raimonòfil, Helena.

      Elimina

  2. No fa gaire temps li vaig dedicar un espai amb la cançó "He deixat ma mare", perquè per fi els polítics de València en fet a Raimon Fill predilecte de Xàtiva. Tot això es pot agrair a la dictadura, en primer lloc i després a alguna gent de UCD, AP i ara al PP.

    A Raimon se l’associa i associava amb la lluita antifranquista. Als recitals de Madrid hi anava tota l’oposició més per motius polítics que artístics, fins i tot els desagraïts que després intentarien ficar-lo en el calaix de l’oblit: els socialistes.

    Moltes gràcies, Ramon.

    Josep Estruel

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.