Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 24 de gener de 2016

Anònim - Carmen Campidoctoris


Anònim (s. XI)
Carmen Campidoctoris [fragment]

Primus et ipse indutus lorica,
nec, meliorem homo uidit illa;
romphea cinctus, auro fabrefacta
manu magistra;

Accipit hastam mirifice factam,
nobilis silve fraxino dolatam,
quan ferro forti fecerat limatam,
cuspide rectam.

Clipeum gestat brachio sinistro,
qui totus erat figuratus auro,
in quo depictus ferus erat draco
lucido modo.

Caput muniuit galeam fulgenti
quam decorauit laminis argenti
faber, et opus aptauit electri
giro circinni. 

Equum ascendit quem trans mare uexit
barbarus quidam, nec ne comutauit
aureis mille, qui plus vento currit,
plus ceruo sallit.

Talibus armis ornatus et equo,
Paris uel Hector melioris illo
nunquam fuerunt in troiano bello,
sunt neque modo.


Cançó del Campejador

La forta cuirassa es posa el primer,
ningú no n'ha vist cap altre millor;
també pren l'espasa que d'or és feta,
pel ferrer més destre,

igual la llança de forma admirable,
d’una branca de freixe de bosc noble,
amb la punta de ferro ben doblat
i el tall esmolat.

Al cepat braç esquerre duu l'escut,
brillant tot ell, treballat d'or ben fi,
enmig hi té un drac dibuixat ferotge,
d'imponent aspecte.

Cobreix el cap amb un robust elm fúlgid,
tot guarnit per l'armer amb brins de plata,
que també hi fixà un electre brillant,
tot al seu voltant.

Muntà un cavall vingut dellà del mar,
que portà un bàrbar i fou canviat
per mil doblencs ben bé; més que el vent ràpid,
guimbant més que un cérvol.

Ni cap arma puixant, ni cap muntura
no van tenir millors Hèctor ni Paris,
ni mai cap la guerra amb Troia en veié
d’igual fins avui.

[Versió d’Enric Peres i Sunyer, del blog Calaix Cultural]

Manuscrit del Carmen Campidoctoris
Aquest text, procedent d’un manuscrit del monestir de Ripoll, és històricament el primer on apareix la persona de Roderic Díez de Vivar, el Cid Campeador. Diversos erudits, entre els quals Ramón Menéndez Pidal, creuen que el text del Carmen es pot datar cap als anys 1082-1093, i seria per tant contemporani del personatge històric del Cid (1048-1099), escrit encara en vida d’aquest i molt anterior, per tant, al Cantar de Mío Cid, que es conserva en un manuscrit de començaments del XIV però per raons filològiques es creu que data de poc després del 1200. S’ha especulat que el Carmen podia haver estat escrit a Roda d’Isàvena, obra potser d’un clergue d’origen noble, aragonès o català —perquè acredita certs coneixements militars i nàutics— i que el manuscrit podia haver estat traslladat després a Ripoll.

Primer foli del Cantar de Mío Cid
Serafín Bodelón ha dit (Oviedo, 1994) que «El carmen latino nos ofrece un Cid visto desde Cataluña, en vida del propio héroe y con total omisión de su juventud y actividad en Vivar, Burgos y Cardeña, lugares omitidos en el poema latino. El poema castellano es la exaltación de Castilla a través de su héroe y casi medio siglo después de su muerte, ocurrida en 1099.» Aquest autor creu que el poema llatí el devia escriure un clergue català l’any 1096 per celebrar les noces del futur comte Ramon Berenguer III amb Maria Rodríguez, de 19 anys, filla del Cid, i en vida d’aquest, que tindria 59 anys; arran d’aquest matrimoni, els termes d’Almenar i de Lleida es van integrar al comtat de Barcelona.

El Cid en una Crònica del segle XVI
Altres estudiosos, però, creuen que el manuscrit s’hauria de datar un segle més tard, cap a 1190, i que l’autor podria ser navarrès o fins castellà. Fins i tot en aquest cas, el poema seria anterior al Cantar de Mío Cid (però no hi manca tampoc qui voldria que la versió del Cantar que coneixem fos còpia d’una d’anterior, perduda, que remuntaria al segle XII). No puc entrar en discussions erudites perquè no en sabria, però en aquestes qüestions de primacies culturals sóc sempre escèptic: crec que hi ha sovint, tant per part dels uns com dels altres, un component ideològic subjacent que s’imposa als estrictes criteris científics; és allò de «jo la tinc més grossa —o més antiga— que tu, elis, elis». No ens barallarem tampoc per un vetaquí de més o de menys. 

Una batalla, segons el Tapís de Bayeux (segle XI)
Sigui com sigui, el Carmen narra el desterrament de Roderic de la cort d’Alfons VI de Castella, després d’haver servit fidelment el germà d’aquest, l’anterior rei Sanç II; però no es refereix a les activitats del cabdill castellà a Burgos, ben historiades en llatí a Castella per la Historia Roderici coetània. En canvi, conta tres victòries del guerrer, totes documentades històricament: la primera, contra un cavaller navarrès que no és anomenat (però que els historiadors documenten com a Jimeno Garcés, en un episodi datat el 1060, quan el Cid tenia 23 anys, molt abans del desterrament); la segona, contra el comte Garcia Ordóñez de Cabra (que va tenir lloc el 1080, quan el Cid tenia 43 anys); i el tercer, contra el comte de Barcelona Berenguer Ramon II a la batalla d’Almenar al Segrià (1082; Bodelón la data el 1090), quan el Cid s’havia aliat amb el rei musulmà de Saragossa en combat contra el seu propi germà, ei rei musulmà de Lleida; aquest tenia per aliat el comte català, que va ser fet presoner pel Cid.
 
Autògraf del Cid, en un pergamí de València
El Carmen és escrit en llatí, en versos hendecasil·labs llatins sàfics (tres versos d’onze síl·labes i un de cinc) i se’n conserven 32 estrofes, més un fragment de vers —en total, 128 versos i mig—, entre els folis 79 i 80 del manuscrit, que es conserva avui a la Bibliothèque Nationale de París.

Serafín Bodelón García l’ha publicat, traduït al castellà i analitzat amb molta cura (Universidad de Oviedo, 1995). A l’excel·lent  blog Calaix Cultural —d’Enric Peres i Sunyer, autor, entre altres, de Poesia narrativa medieval (2015) i Aproximació a la poesia narrativa (2013)—, hi podeu trobar el text complet en llatí i la versió catalana. Vegeu-ne ací l’enllaç, així com remissions a altres llibres seus:




Altres obres d’Enric Peres:
http://www.bubok.es/libros/229295/El-Rei-es-Diverteix El Rei es Diverteix, de Víctor Hugo (traducció)

http://www.bubok.es/libros/216297/LEstudiant-de-Salamanca L'Estudiant de Salamanca, de José de Espronceda (traducció)

http://canperescultura.blogspot.com/2011/07/william-wordsworth.html    Tyntern Abbey, de William Wordsworth (traducció)

http://canperescultura.blogspot.com/2010/06/bisclavret-de-marie-de-france-lhome.html  Waldere, Ermold el Negre (traducció)


Anna Hyatt Huntington: El Cid (Sevilla)
L'estàtua del Cid que encapçala l'article és de Juan Cristóbal González Quesada, de 1955, i es troba a Burgos.

1 comentari:

  1. L'amic Josep M. Ferrer em fa adonar que, d'acord amb la data de naixement que atribueixo al Cid (1048, segons Wikipedia en castellà; 1048-1050, segons Viquipèdia en català), quan la seva filla es va casar el 1096 amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, el castellà no podia tenir 59 anys, sinó 48 o menys. De fet, la data exacta de naixement del Cid no se sap, i la que he triat jo és una hipòtesi plausible, però no pas única. Quant a això dels 59 anys, ho he tret de l'article de S. Bodelón que esmento, i ja es veu que: a) Bodelón situa l'edat de naixement del Cid onze anys abans que la Wikipedia; i b) que jo, com que sóc de lletres, vaig fatal d'aritmètica i no em vaig adonar de la discrepància evident. Mil disculpes!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.