Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 27 de febrer de 2016

Lorca - El amor duerme
















Federico García Lorca (1898-1936)
Tú nunca entenderás lo que te quiero
porque duermes en mí y estás dormido.
Yo te oculto llorando, perseguido
por una voz de penetrante acero.

Norma que agita igual carne y lucero
traspasa ya mi pecho dolorido
y las turbias palabras han mordido
las alas de tu espíritu severo.

Grupo de gente salta en los jardines
esperando tu cuerpo y mi agonía
en caballos de luz y verdes crines.

Pero sigue durmiendo, vida mía.
Oye mi sangre rota en los violines.
¡Mira que nos acechan todavía!

[Sonetos del amor oculto, 11]


Aquest estiu es compliran 80 anys de l'assassinat de García Lorca.

Del grup d’onze sonets inèdits que es van trobar entre la documentació que el pare del poeta, abans d’exiliar-se per no tornar, va dipositar en una caixa forta del Banc Urquijo: tots els manuscrits que va poder arreplegar de la casa on s'estava el seu fill després de l’assalt en què se’l van endur presoner.

Casa natal de Lorca a Fuente Vaqueros
Dos d’aquests poemes havien estat publicats el 1940 com a apèndix a una edició pòstuma de Diván del Tamarit. Tres poemes més van aparèixer el 1980 en una edició de bibliòfil de l’editorial Maeght. El 1981, Mario Hernández va publicar a Alianza Editorial un volum que contenia el Diván del Tamarit, el Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías i un conjunt de sonets diversos de Lorca que incloïa els cinc sonets d’amor coneguts fins aleshores.

Pel que fa al títol, el poeta Vicente Aleixandre recorda que el mateix Lorca li havia llegit cinc o sis sonets, i que ja duien com a títol provisional el de Sonetos del amor oculto.

El 1981,el germà del poeta i el seu nebot, Manuel Fernández-Montesinos García, president de la Fundació García Lorca, van autoritzar els investigadors Ian Gibson, Marie Laffranque, André Belamich, Eutimio Martín i Francisco Giner perquè estudiessin els papers guardats al banc. Allà hi van trobar els onze sonets. Justament André Belamich estava preparant l’edició francesa de les obres completes de Lorca, i hi va posar la traducció francesa de tots onze (Gallimard, 1981).

Aleshores es va suscitar una polèmica en el món intel·lectual espanyol, exigint que es publiquessin en la versió original aquests inèdits de Lorca que ja havien aparegut traduïts al francès. La família, en principi, no volia que es fessin públics, ja que creien que s’hi feia evident que el poeta hi reconeixia la seva homosexualitat; cosa que no em sembla tan evident (l’antecedent implícit del ‘dormido’ del vers 2 és una personificació de l’Amor, una paraula masculina referida a un déu masculí, Eros, de la mateixa manera que un noi li pot dir a una noia ‘amor meu’ i no pas ‘amor meva’; tot i que, evidentment, l’adjectiu masculí ‘dormido’ es pot aplicar també a una persona d’aquest gènere). En opinió de Vicente Aleixandre manifestada a Ian Gibson, la temàtica de l’obra al·ludia en general a tots els amors insatisfets, a un «amor de la difícil pasión, de la pasión maltrecha, de la pasión oscura y dolorosa, no correspondida o mal vivida, pero no quiere decir específicamente que era amor homosexual.» Tot i així, Aleixandre no dubtava que Lorca va compondre els sonets pensant en algú en concret. Jo crec que, al lector de poesia, aquests detalls li són sobrers: el poema s'explica tot sol, i els lectors ens el refem a la nostra mida, independentment de les circumstàncies que en van propiciar la creació.

La Huerta de San Vicente, casa dels Lorca a Granada, avui museu
En tot cas, sembla que la família de Lorca accedia finalment a incloure els sonets en una futura edició de les obres completes del poeta, quan hi va haver alguna filtració, i els onze poemes van aparèixer publicats en una edició de bibliòfil, no venal, clandestina, no autoritzada i anònima (desembre de 1983). Poc després, la família va decidir fer-los públics de forma oficial a través de les pàgines del diari ‘ABC’ (17-3-1984). A l’enllaç els podeu trobar tots onze: valen molt la pena.


Barranco de Víznar, on Lorca va ser assassinat i encara hi és enterrat en algun lloc

4 comentaris:

  1. Lorca sempre, potser per les circumstàncies de la seva mort, és polèmic. Fins i tot alguns s'atreveixen a dir que si no hagués mort en aquestes circumstàncies no tindria la fama que té. Per a mi són opinions tendencioses, crec que la seva poesia i sobretot el seu teatre són d'una gran alçada.
    M'atrau més la idea de pensar que si no hagués estat assassinat, com hauria estat la seva evolució, fins on hauria arribat.
    Resulta paradoxal que la família els fes públics precisament en el diari ABC.
    Finalment i, pot ser, per defecte professional, m'encanten les seves poesies per a infants i, en més d'una ocasió, he fet muntatges amb les poesies i dibuixos fets per ells. Encara recordo amb emoció a un nen equatorià recitant el poema "El llangardaix està plorant".
    Una abraçada Ramon

    ResponElimina
  2. Alfons, jo crec que si no l'haguessin assassinat, hauria continuat creant obres mestres, i hauria evolucionat literàriament, com ja feia: les Canciones o el Romancero Gitano (obres mestres) van convertir-se en Poeta en Nueva York o Diván del Tamarit (dues altres obres mestres). O, en teatre, de Mariana Pineda a El público, també hi ha una evolució. No sabrem mai fins on hauria arribat, però era un geni.

    I ara fa ràbia veure que els hereus de la ideologia que el va assassinar se l'han apropiat com un ídol patriòtic, igual que van fer amb Machado o amb Juan Ramón, i amb Picasso i tants altres. I penso en aquell llibre de text per a nens, de fa dos o tres anys, que deia que Machado "se fue a vivir a Francia, donde murió", o que Lorca "murió en la guerra". I es quedaven tan tranquils.

    Per altra banda, hi havia un estat d'opinió subliminal que justificava les misèries del franquisme. A Balsareny hi havia un mestre (abans de la teva època, jo devia tenir 12-14 anys) a qui, un dia, jo li vaig parlar de Lorca i em va venir a dir que era una llàstima que l'haguessin matat, sí, però que era "comprensible", perquè "no era trigo limpio". Jo, ingenu, li vaig dir: "vols dir perquè era republicà?" I ell, posant cara de gran inquisidor i baixant la veu, va dir: "nooo, perquè era... homosexual!". Em vaig quedar de pasta de moniato. Jo no coneixia aquest detall (els llibres i els diaris no parlaven de Lorca; jo el coneixia pel meu pare, i pel llibreter Monte, que em deixava llibres que tenia amagats a la rebotiga), però em va ben semblar que ni ser republicà ni ser allò altre que esgarrifava tant el senyor mestre, no haurien de ser mai, enlloc, causa d'assassinar ningú. I vaig començar de no entendre res. Com deia Alberti, "yo era un tonto, y lo que he visto me ha hecho dos tontos".

    Una abraçada, Alfons!

    ResponElimina
  3. "Tú nunca entenderás lo que te quiero/ porque duermes en mí y estás dormido": em costa molt Lorca, però crec que aquests dos versos parlen d'algú que no pot saber del seu amor perquè ja només el du al subconscient, la poesia. "que ja no et puc estimar si no és quan dormo", em sembla que deia Valéry.
    "carne y lucero" també em sembla una bona metonímia del que és terrenal i el que és celestial. Crec que m'hi hauria de dedicar molta més estona per interpretar-lo tot, aquest poema.
    No sé per què els molestava tant a la seva família de reconèixer la seva homosexualitat. No és cap motiu d'orgull, però tampoc de vergonya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, Lorca és inacabable. A l'enllaç que hi poso hi ha la resta dels 'Sonetos', mira-te'ls si et vaga. I et suggereixo les 'Canciones', el 'Romancero Gitano', 'Poeta en Nueva York' o 'Diván del Tamarit'. Hi veuràs una poesia que per a mi és sublim. Per no parlar del seu teatre: 'Mariana Pineda', 'Yerma', 'Bodas de Sangre', 'La casa de Bernarda Alba'... Meravelles.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.