Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 28 de febrer de 2016

Wagner - Zu neuen Thaten
















Richard Wagner (1813-1883)
Zu neuen Thaten

Zu neuen Thaten, theurer Helde,
wie liebt' ich dich, ließ ich dich nicht?
Ein einzig' Sorgen läßt mich säumen:
daß dir zu wenig mein Wert gewann!
Was Götter mich wiesen, gab ich dir:
heiliger Runen reichen Hort;
doch meiner Stärke magdlichen Stamm
nahm mir der Held, dem ich nun mich neige.
Des Wissens bar, doch des Wunsches voll:
an Liebe reich, doch ledig der Kraft:
mög’st du die Arme nicht verachten,
die dir nur gönnen, nicht geben mehr kann!

[Götterdämmerung. Act I]

Si a noves proeses, benamat heroi,
jo no et deixés anar, com podria estimar-te?
Sols una cosa m’omple de dubte i neguit:
que el premi per salvar-me t’haurà durat molt poc.
T’he donat tot allò que els déus van ensenyar-me:
el preciós tresor de les runes sagrades;
però la meva força i el poder virginal
me’ls va prendre l’heroi a qui ara em sotmeto.
Mancada de saviesa, mes plena de desig,
rica en amor, mes privada de força,
no menyspreïs ni oblidis aquesta pobra dona
que no et demana res, ni res més pot donar-te!

[El capvespre dels déus. Acte I. Versió lliure meva]

https://www.youtube.com/watch?v=zfRBi3zA8m8   Mona Somm i George Humphrey. Erl: Tiroler Festpiele, 2015


Comença al Liceu la quarta part (‘tercera jornada’, de fet, perquè la primera part és el ‘pròleg’) de la tetralogia L’anell del Nibelung, de Wagner.  Com solen fer habitualment, l’han anat muntant a raó d’una òpera cada any; jo penso que ja n’he vist almenys tres passades completes, que hom ja va tenint una edat. Des del 2013 hem vist, doncs, L’or del Rhin, La Valquíria i Sígfrid, i ara El capvespre dels déus, totes amb el mateix muntatge —discutible per a mi, però en quatre anys ja m’hi he anat avesant—de Robert Carsen, que ja he comentat en posts anteriors.


Al Liceu es representa des d'avui, 28 de febrer, fins al 19 de març, amb Iréne Theorin i Lance Ryan entre altres, i sota la direcció de Josep Pons, un wagnerià entusiasta que confessa que quan acaba de dirigir el duo d’amor de Siegfried i Brünnhilde el tornaria a començar de tant que li agrada, i que adverteix que Wagner és com una droga: crea addicció. Totalment d’acord pel que fa a la música, sublim; com a poeta, ja deia Maragall que era “un neula”, mentre que les seves innegables innovacions escenogràfiques, tècniques i estètiques han anat envellint, i ja fa molts anys que tots els escenògrafs intenten lluir-se a base de canviar-li coses, sovint sense solta ni volta, al meu parer.



Per veure el resum de l’obra i la fitxa tècnica, em remeto al web del Liceu. Només vull recordar que aquestes funcions estaran dedicades als cantants Oleg Briak i Maria Radber, que van participar en el Siegfried de la temporada passada a Barcelona, i que pocs dies després van morir als Alps francesos en el tràgic accident aeri de Germanwings. El baríton, a més, havia de participar en el Götterdämmerung d’aquest any. Un record per a tots dos.


http://www.liceubarcelona.cat/temporada-15-16/opera/goetterdaemmerung/presentacio.html    Götterdamerung - Programa del Gran Teatre del Liceu

Vegeu altres posts sobre la Tetralogia en aquest blog:


I aquí, altres posts wagnerians:




Imatges: ‘Richard Wagner’ (1862), per Caesar Willich. Oli sobre tela. Reiss-Engelhorn-Museen, Mannheim.
Il·lustracions d’Arthur Rackham (1911) per a ‘Götterdämmerung’: a) Les Nornes teixint el fil del destí. b) Comiat de Siegfried i Brünnhilde. c) La valquíria Waltraute visita la seva germana Brünnhilde. d) Les Filles del Rin avisen Siegfried. e) Brünnhilde i el seu cavall Grane es llancen enmig de la pira funerària de Siegfried. Totes de domini públic; font: Wikimedia Commons.

1 comentari:

  1. El Jaum4e em diu per email: "Una obra grandiosa i immortal. S'ha de païr bé. És molt densa. És molt Wagner!"

    Tens raó, Jaume. Vaig ser ahir a l'estrena, i va ser fastuós. Una Iréne Theorin extraordinària en un paper llarg i molt exigent; Lance Ryan va estar-hi a l'alçada, crec; i em va agradar molt el baix Eric Halfvarson, que substutuïa el titular en el paper del pervers Hagen, i la veritat és que va estar brillant. L'orquestra, fantàstica, sota la direcció d'un Josep Pons que es veia que s'ho passava bé (en algun moment, fins i tot, s'hi embadalia una mica, potser). La il·luminació, molt encertada, ajudava a mitigar l'efecte d'un muntatge, el de Robert Carsen, que no m'ha convençut en tota la Tetralogia, però que almenys en 'L'or del Rin' i 'Siegfried' em va semblar passable; ahir el vaig trobar molt pobre i gens èpic, fins al punt de fer cantar la llarga ària final de Brünnhilde a cortina tirada mentre preparaven l'escena final (tot fum i una mica de foc), només salvada pels efectes de llum. Però vaja, és qüestió de gustos; al crític de La Vanguardia d'avui, el muntatge li va agradar molt. Però tens raó: Wagner és Wagner. Musicalment, almenys; com a poeta (comptant que no sé alemany), diria que no tant; i com a dissenyador d'escenografies i vestuaris, ja es veu el poc cas que li fan...

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.