Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 3 de març de 2016

Llach - Campanades a morts


















Lluís Llach (1948)
Campanades a morts (fragment) 

            I

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres. 

           II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

          III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

            IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles. 




Cançó de 1977 sobre la mort de cinc treballadors davant l’església de Sant Francesc d’Assís de Vitòria, al barri obrer de Zaramaga, el 3 de març de 1976. Els treballadors, en vaga contra un decret de topalls salarials, feien una assemblea a l'església. La policia va desallotjar el temple amb gasos lacrimògens i, en sortir els treballadors, els va disparar. Va haver-hi cinc morts (dos que van morir allà mateix, i tres més, ferits molt greus, que ho van fer a l'hospital en dies successius; per això la cançó parla de tres morts tan sols). També hi va haver una seixantena de ferits greus i un centenar llarg de ferits lleus. Les víctimes mortals van ser: Pedro María Martínez Oci (27 anys), Francisco Aznar Clemente (17 anys), Romualdo Barroso Chaparro (19 anys), José Castillo (32 anys) i, dos mesos després, Bienvenido Pereda (30 anys). 

Fa pocs dies, el PSOE-PSE va impedir que Llach fos nomenat fill adoptiu de la ciutat. El dia 1 de març, Gasteiz va homentjar Llach per aquesta cançó.






Enterrament de les víctimes dels fets de Vitòria-Gasteiz, 1976
Monument a les víctimes dels fets de Vitòria-Gasteiz,
davant l'església de Sant Francesc d'Assís


2 comentaris:

  1. Que fort, no sabia que aquesta cançó de Llach es referia a aquests fets! Llach, que no es considera poeta, n'és i molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que ets molt jove, Helena. Una abraçada!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.