Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 10 de març de 2016

Sandrol - Mirant per la finestra













Ngawang Sangdrol (1977)
Mirant per la finestra

Looking from the window
Seeing nothing but the sky
The clouds that float in the sky
I wish were my parents.
We, the captured friends in spirit,
We might be the one s to fetch the jewel.
No matter how hard we are beaten
Our linked arms cannot be separated.
The cloud from the east
Is not a patch that is sewn;
The time will come when the sun
From beneath the clouds shall appear.
I am not sad.
If asked why,
Days will follow days
And the time to release
From here will occur.

Mirant per la finestra,
no veient res més que el cel,
els núvols que suren pel cel
voldria que fossin els meus pares.
Nosaltres, les presoners, amigues en esperit,
podríem ser les que recobréssim el joiell.
No importa com de fort ens han colpejat,
els nostres braços units no els podran separar.
El núvol de llevant
no és pas un pedaç cosit;
arribarà el dia que el sol
apareixerà per darrere dels núvols.
Jo no estic trista.
Si em demaneu per què:
uns dies vindran darrere els altres,
i l’hora de l’alliberament
s’esdevindrà des d’aquí.


Ngawang Sangdrol és una monja budista del monestir de Garu, que va escriure —en tibetà, és clar; jo ho tradueixo de la versió anglesa— aquest poema. Ho va fer als 21 anys a la presó. Va ser detinguda per primer cop als 10 anys d’edat, per participar en una manifestació. Novament detinguda als 13 anys, va estar empresonada sense judici durant vuit mesos, fins que el 1992 va ser condemnada a tres anys de reclusió a la presó de Drapchi. Allà, amb tretze altres monges —ella era la més jove—, va enregistrar fins a 23 cançons patriòtiques i de protesta. El CD amb aquestes cançons va circular externament, i es pot aconseguir en cercles tibetans; té per nom un vers d’aquest poema, “Seeing nothing but the sky” (No veient res més que el cel). Les autoritats xineses van voler obligar les monges a cantar cançons pro-xineses, i s’hi van negar. Encara van organitzar, dintre la presó, una manifestació amb motiu de la detenció del Panchen Lama, el nen de sis anys considerat reencarnació i successor del Dalai Lama, l’any 1995. Per tot això, les seves condemnes van ser allargades de tres anys fins a 23 anys, i les catorze monges van ser víctimes de maltractaments i tortures, fins al punt que dues d’elles van morir. A causa de les protestes internacionals, liderades per Amnesty International,  Ngawang va ser finalment alliberada el 2002. Aleshores es va convertir en una líder activista de la causa tibetana; a la imatge, la veiem amb una companya, Lhamo Tso, davant del Capitoli de Washington l’any 2012.












Palden Gyal
Quan miro enrere 

As I gaze behind me at history’s road
I see a gaping wound which is bleeding still.
However,
There is no need to be despondent.
Even less to be discouraged.
Today we need new vigour
Because history will be made today.
The news of the past is today’s history.
The news of today will be tomorrow’s.
We are therefore the makers of history.
                                                                       (Londres, 1995)

Quan miro enrere el camí de la història,
veig una ferida oberta que encara està sagnant.
Tanmateix,
no cal amoïnar-s’hi,
i encara menys desesperar-se.
Avui cal nova força,
perquè la història la farem avui.
Els fets del passat són la història d’avui.
Els fets d’avui seran la història de demà.
Nosaltres som, per tant, els autors de la història.

La meva ment

My mind,
Contented in deep sleep
Wanders to the realm of dreams
The birds are singing,
The sun shines across the land
Don’t go to the realm of dream and deep sleep
My mind.
Breathe the fresh air of the morning,
Today’s priceless jewel.
The petals of the flowers open.
Their scent spreads across the land.
Open your eyes and look around you.
                                                                       (Xining, 1988)
La meva ment,
satisfeta en un son profund,
vagareja pel reialme dels somnis.
Els ocells canten,
el sol brilla arreu del país.
No vagis al reialme dels somnis ni del son pregon,
pensament meu.
Respira l’aire fresc del matí,
la joia de l’avui, que no té preu.
Els pètals de les flors s’obren.
La seva olor s’estén arreu del país.
Obre els ulls i mira al teu voltant.


Dues obres d’aquest periodista, fotògraf, filàntrop i poeta tibetà que el 1988 es va exiliar a Anglaterra, on va fundar el 'Tibet Times'; actualment dirigeix 'Radio Free Asia' a Washington. El 2006 va poder tornar al Tibet, on va fer un reportatge fotogràfic, Wandering cloud over Tibet (a la imatge, amb uns nens tibetans).  No l'hem de confondre amb un altre Palden Gyal, també tibetà, que amb onze anys va fugir amb el seu germà travessant l'Himàlaia. Va viure i estudiar a l'Índia; després va anar a Noruega, i més tard als Estats Units, on és professor de Filosofia i de Ciències Polítiques a la Duke University, a Durham, Carolina del Nord.  

Avui es compleixen 57 anys de l’Aixecament del Tibet (10 de març de 1959). A Balsareny, l’Ajuntament ho ha commemorat posant la bandera del Tibet, cosa que d'entrada em sembla molt bé. Recordem que, des de l'ocupació militar xinesa del "sostre del món", van morir molts tibetans (hi ha qui diu 200.000, hi ha qui parla d'un milió), van ser destruïts i espoliats 6.000 monestirs i la llengua i la cultura tibetana ha estat perseguida de manera ferotge. Jo no crec en les teocràcies, però encara menys en els genocidis. I en el fons, crec que la causa tibetana ha de passar per reivindicar, alhora, la democratització i la independència del país.


1 comentari:

  1. No sé res d'aquest tema, però els poemes són bons, i els teus comentaris molt aclaridors. Jo també trobo bé que a Balsareny s'hagi penjat la bandera tibetana.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.