Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 4 d’abril de 2016

Anònim - Belle qui tiens ma vie


Anònim (segle XVI)
Belle qui tiens ma vie

Belle qui tiens ma vie
captive dans tes yeulx,
qui m'as l'ame ravie
d'un soubz-ris gracieux,
viens tost me secourir
ou me fauldra mourir.

Pourquoy fuis tu mignarde
si je suis pres de toy?
Quand tes yeulx je regarde
je me perds dedans moy.
Car tes perfections
changent mes actions.

Tes beautéz & ta grace
et tes divins propos
ont eschauffé la glace
qui me geloit les os,
et ont remply mon coeur
d'une amoureuse ardeur.

Mon ame souloit estre
libre de passions,
mais amour s'est faict maistre
de mes affections,
et à mis soubs sa loy
et mon coeur & ma foy.

Approche donc, ma belle,
approche toy, mon bien.
Ne me sois plus rebelle
puis que mon coeur est tien.
Pour mon mal appaiser,
donne moy un baiser.

Je meurs, mon Angelette,
je meurs en te baisant,
ta bouche tant doucette
va mon bien ravissant.
A ce coup mes espritz
sont tous d'amour espris.

Plustost on verra l'onde
contre mont reculer
et plustost l'oeil du monde
cessera de brusler.
Que l'amour qui m'époinct
decroisse d'un seul poinct.


https://www.youtube.com/watch?v=4rHKPvsolyQ&feature=related

També anomenqada “Pavana d’amor”, aquesta deliciosa cançó va ser recollida per Jehan TabourotThoinot Arbeau” (1520-1595) al seu tractat de dansa ‘Orchesographie’ (1589). Reproduït a: http://www.graner.net/nicolas/arbeau/ (al cap. 9, Pavanes, hi ha la partitura de Belle qui tiens ma vie).


Amor que tens ma vida

Amor que tens ma vida
captiva en ton mirar,
ton cor m'atrau i em crida:
qui no et sabrà estimar?
Si tu no em dons conhort
m'espera ja la mort.

Apropa't, bella rosa,
Apropa’t, amor meu.
No siguis desdenyosa,
ja que el meu cor és teu.
No patiré mai més
si vols donar-me un bes.

Donzella graciosa,
Besant-te vull morir.
Qui el goig de ta besada
podria resistir?
Oh, flor dels meus delits,
florida en mos sentits.

Primer veuràs cansades
les ones recular,
i el sol de llums daurades
deixar d’il·luminar,
ans que el meu pensament
t'oblidi un sol moment.



La versió catalana va ser àmpliament cantada per les nombroses corals del país des dels anys 1960, crec que en adaptació musical de Jordi Comes, però no estic segur de qui en va adaptar la lletra. Marina Rosell en va enregistrar una versió (al disc ‘Cos meu, recorda’, 1982), adaptació d’Antoni Ros Marbà i Joan Casulleras. Al vídeo, Cor de Mestres Cantaires la Universitat de les Illes Balears (dirgit per Pilar Riera) i Grup Instrumental Polissonia. Auditori de Sa Màniga, 2013.


Amor que me cautivas

Amor que me cautivas
con tu dulce mirar,
tus plantas bendecidas
voy rendido a adorar.
Si tu amor no me das,
ya muerto me verás.

Ven a mí, bella rosa,
ven a mí, corazón.
No seas desdeñosa,
no turbes mi razón.
Dejaré de penar,
si me quieres besar.

Antes verás cansadas
las olas de la mar,
las noches estrelladas
su brillo declinar,
que de mi corazón
se apague la pasión.


El compositor castellà del segle XVI Antonio de Cabezón en va fer unes variacions musicals:





Fair one who holds my being

Fair one, who holds my being
a captive in thine eyes,
who ravishes my spirit
with kindness from thy smile,
come soon for my relief
ere I must die of grief.

Why dost thou flee, my pretty,
when I am near to thee,
when I behold thine eyes,
I am lost inside of me.
For thy perfections true
They change my life anew.

Come nearer then, my fair one,
come closer then, dear mine,
do not resist me longer,
for now my heart is thine.
To make my pain at ease,
give thou to me a kiss.

(Translation: Arnold Van Der Nat)


Imatge i detall: Edward Austin Abbey (1852-1911): ‘Pavane’ (1897), oli sobre tela. Museum of Fine Arts, Boston.


Imatges, textos i vídeos trobats a internet, reprroduïts sense cap ànim de perjudicar els legítims drets de ningú.

5 comentaris:

  1. Una delícia.
    M'ha sorprès gratament el Cor de Mestres Cantaires.
    Gràssis, aferradetes!

    ResponElimina
  2. M'agrada que ens omplis de cultura, Ramon, que jo gairebé sempre desconec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una cançó que moltes corals de Catalunya han cantat. Jo fa anys que la coneixia, però no sabia que fos d'origen francès fins que ho vaig buscar.

      Elimina
  3. Vaig ser de l'Orfeó de Sants a la dècada dels 90 del segle XX i la cantàvem sovint. En algun casament també l'havíem cantada.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.