Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 9 de maig de 2016

De Curtis - Torna a Surriento















Gianbattista De Curtis (1860-1926) /
Ernesto De Curtis (1875-1937)

Torna a Surriento

Vide 'o mare quant’è bello,
spira tantu sentimento,
comme tu a chi tiene mente,
ca scetato 'o faie sunnà.

Guarda, gua’, chistu ciardino;
siente, sie’ sti sciure arance:
nu profumo accussi fino
dinto 'o core se ne va…

E tu dice: «I’ parto, addio!»
T’alluntane da stu core…
Da sta terra de l’ammore…
Tiene 'o core 'e nun turnà?

Ma nun me lassà,
nun darme stu turmiento!
Torna a Surriento,
famme campà!

Vide 'o mare de Surriento,
che tesoro tene nfunno:
chi ha girato tutto 'o munno
nun l'ha visto comm'a ccà.

Guarda attuorno sti Serene,
ca te guardano 'ncantate,
e te vonno tantu bene...
Te vulessero vasà.

E tu dice: «I' parto, addio!»
T'alluntane da stu core,
da sta terra de l'ammore...
Tiene 'o core 'e nun turnà?

Ma nun me lassà,
nun darme stu turmiento!
Torna a Surriento,
famme campà!



Torna a Sorrento  [traducció a l’italià]

Vedi il mare come è bello!
Ispira molto sentimento.
Come te che a chi guardi
Da sveglio lo fai sognare.

Guarda, guarda questo giardino;
Sente, senti questi fiori d'arancio.
Un profumo così delicato
dentro al cuore se ne va...

E tu dici: «Io parto, addio!»
Ti allontani da questo cuore...
Dalla terra dall'amore...
Hai il coraggio di non tornare?

Ma non lasciarmi,
Non darmi questo tormento!
Torna a Sorrento,
Fammi vivere!

Vedi il mare di Sorrento,
Che tesori ha nel fondo:
Chi ha girato tutto il mondo
Non l'ha visto come qua.

Guarda intorno queste Sirene,
Che ti guardano incantate
E ti vogliono tanto bene...
Ti vorrebbero baciare.

E tu dici: «Io parto, addio!»
Ti allontani da questo cuore...
Dalla terra dall'amore...
Hai il coraggio di non tornare?

Ma non lasciarmi,
Non darmi questo tormento!
Torna a Sorrento,
Fammi vivere!

Surrender (Adaptació: Doc Pomus i Mort Shuman)

When we kiss my heart's on fire
Burning with a strange desire
And I know, each time I kiss you
That your heart's on fire too.

So, my darling, please surrender
All your love so warm and tender
Let me hold you in my arms, dear
While the moon shines bright above.

All the stars will tell the story
Of our love and all its glory,
Let us take this night of magic
And make it a night of love.

Won't you please surrender to me?
Your lips, your arms, your heart, dear!
Be mine forever,
Be mine tonight!

Torna a Sorrento

Mira el mar com és bonic!
I quins sentiments inspira!
Tu també, a tothom qui mires
el fas somiar despert.

Mira, mira, aquest jardí,
quina olor fan les taronges!
Flaira aquest perfum tan fi
que al teu cor se’n va de dret.

I ara dius: «Me’n vaig, adéu!»
Te’n vas tan lluny del meu cor,
d’eixa terra de l’amor...
Tindràs cor de no tornar?

No, no, no te’n vagis!
Si te’n vas, m’aturmento!
Torna a Sorrento,
torna amb mi ja!

Mira el mar d’aquí a Sorrento,
quants tresors en el fons guarda!
Ni qui ha estat pertot el món
mai no ha vist un mar igual.

Mira bé aquestes sirenes
que et contemplen encisades,
que feliç et volen veure
i et voldrien estimar.

I ara dius: «Me’n vaig, adéu!»
Te’n vas tan lluny del meu cor,
d’eixa terra de l’amor...
Tindràs cor de no tornar?

No, no, no te’n vagis!
Si te’n vas, m’aturmento!
Torna a Sorrento,
torna amb mi ja!

[Versió lliure meva]

Vet ací una de les cançons napolitanes més famoses. Escrita l’any 1901 pel poeta Gianbattista De Curtis i musicada pel seu germà, el compositor Ernesto de Curtis, és per a mi una cançó d’amor adreçada a un emigrant que ha marxat —possiblement a Amèrica, com tants altres— i la seva estimada espera en va el seu retorn. La versió universalment famosa és l'original en llengua napolitana, tot i que hi ha versions en italià i en altres llengües; la versió anglesa que cantava Elvis Presley ni tan sols fa referència a Sorrento, sinó que simplement aprofita una similitud fonètica amb el verb anglès "surrender" per demanar a l'estimada que es rendeixi i li lliuri el seu cor.

Però hi ha qui assegura que en el rerefons era una cançó política, adreçada al polític italià Giuseppe Zanardelli (Brescia 1826 – Maderno 1903). Ministre d’Obres Públiques, d’Interior i de Justícia (1876-1891) en diferents governs d’esquerres d’Agostino Depretis, va redactar el "Codigo Zanardelli", el primer Codi Penal de la Itàlia unificada, que abolia la pena de mort. també fou autor del Codi de Comerç i de Treball, que regulava el treball infantil i el de les dones, però no va aconseguir que el parlament li aprovés una llei del divorci. Va ser president del govern italià de 1892 a 1897, i de 1901 a 1903, any en què va morir. Suposadament, la cançó, escrita l’any 1901 en què estava a l’oposició, li demanava que tornés al govern per arreglar els greus problemes del país, no tan sols els de Sorrento. Segurament poca gent se’n recorda, d’un polític que va morir fa més d’un segle, però la melodia, reiteradament cantada per les millors veus del món, ens evoca sempre el meravellós paisatge costaner de la Campània, des dels penya-segats del qual es poden veure, al nord, Nàpòls, el Vesubi i les illes de Capri i Ischia; i a l’oest, Salerno i la costa amalfitana. Realment, un tresors naturals sense parió. 


http://www.youtube.com/watch?v=7Ua5HW_Embo   Tito Schipa


Imatges: a dalt, els germans De Curtis; a baix, monument a Gianbattista De Curtis, a Sorrento.

3 comentaris:

  1. DE PETITA L'ESCOLTAVA, A CASA DELS AVIS,AMB LA VEU D'AN CARUSO.LA SEVA MUSICA, VA ASOCIADA A LA FOSCOR DEL PIS AMB DAVANTS I DARRERES DE LA FAMILIA DE MA MARE.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Oliva. Jo de petit l'associava a un paisatge mediterrani paradisíac. Quan de més gran hi vaig poder anar, me'n vaig convèncer: malgrat els inevitables abusos constructius, és una meravella. Per no parlar del limoncello...

    ResponElimina
  3. Més romàntic és aquí l'Elvis que no pas quan diu "My love won't wait", en una altra cançó que sempre m'ha enutjat molt.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.