Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 25 de maig de 2016

La Patum


Cants de La Patum de Berga 



Jaume Huch i Guixer / Joaquim Serra i Farriols
Ball de Turcs i Cavallets

A la plaça de Sant Pere
Berga s'hi va a congregar,
que amb bullici i gran gatzara
La Patum va a començar.

La gentada fa rodona
entre empentes i aldarulls,
i de noies molt vistoses
els balcons estan curulls.

De la Casa Ciutat surten
moros ben arrenglerats,
cristians a l'altra banda
enardits i equipats ;

Ja comença la batalla,
la més gran de nostres valls,
amb les armes ben enlaire
i a galop tots els cavalls.
Ai, quins estralls...!

Al so bèl·lic de l'orquestra
valents bàndols van saltant
ben armats per la palestra;
          ja veurem
quin d’ambdós surt triomfant.

Ja els braus cristians empaiten,
els moros fan recular.
Sols manca una altra envestida,
          berguedans,
per poder-los liquidar!

Una emboscada els preparen;
el coratge el poble atreu;
quan les gúmies espeteguen ,
l'àrab queda, ferit greu,
captiu seu.

Bo i plasmant-se el simulacre,
reviu el gaudi pregon
en lliurar-se els avis nostres
          d’aquell temps
de l'esclavitud i afront;

i quan l'invasor derroten
perseguint-lo sens descans,
la gentada els ovaciona
amb expressions delirants,
          triomfants.

Palesant tan gran victòria
renyida al frec del metall,
mostra encar l'escut de Berga
mitges llunes cap per avall,
          per mirall.


Montserrat Ballarà / Joan Trullàs i Vivó
Salt de les Maces

Quan les Maces, embogides,
amb fuets escampen fum,
els seus salts alegren vides
amb gatzara de La Patum.
Dels infants creix la cridòria
Amb el foc que al cel se'n va;
i dels grans du la memòria
cap al temps que no tornarà.

La mare contava rondalles
ja fos a l’hivern o a l'estiu,
i feia esclafir les rialles
parlant d’uns dimonis rostits al caliu;
L’infant el menjar s’empassava,
cuinat amb gustets de Patum:
que bones les sopes trobava,
pensant en les maces petant i fent fum!

Quan les Maces, ja rendides
de lluitar amb el Déu del cel,
es rebolquen atuïdes
sots l'espasa de sant Miquel,
aquells qui contemplen la dansa,
veient el diable vençut,
al punt que li claven la llança
van fent babarotes al pobre banyut.


Climent Forner / melodia popular
Ball de l’Àliga

Dolçament punteja notes l’Àliga reial
va comptant monedes d’argent viu
que del càrcer i del jou feudal
li redimeixen el viure captiu.

Vol espais a mercè del desig;
solemne dansa i, dansant, ha brodat,
amb la finor del seu trepig,
la bandera de la llibertat.

Fa vaivens, ja s’allunya, ja torna
sempre ungint el cor nostre de pau…
Mes no l’atreu l’ample cel blau,
l’enamora el Gentil Aimador:

Joan Primer, el Caçador,
la fereix amb el dard del mirar
i novament li posarà
la corona del rei d’Aragó.


Lluís Beringes / melodia popular
Ball dels Gegants

Gegants com els nostres
enlloc del món en trobareu:
fornits de grandesa
com els penyals del Pirineu!

Mireu-los com ballen,
mostrant que el Corpus ja ha arribat;
susciten al poble
les recordances d'un malvat.

El moro que amb tan dures penes
flagel·lava nostra terra,
en brogit de la guerra
va caure captiu.

Ai, Bullafer, on és ta força?
Mentre avui danses i balles,
el poble s'omple de rialles:
se'n mofa i se'n riu.

El teu posat, ferreny encara,
no ens espanta poc ni gaire:
turbant o casc, la porra enlaire,
esguard molt ombriu...

Un dia, lluitant amb la Mitja Lluna,
de glòria gran Berga es cobria:
fou foragitada la gent moruna
ben lluny d'aquí.

I tornen cada any en ales d'història
tots els records d'aquelles gestes,
per fer remembrança de la victòria
de Camp Maurí.


Josep Ferrer / Joaquim Serra Farriols
Ball dels Nans Nous

Ací ens teniu contents,
i amb satisfacció:
us divertirem i serem atents
amb la població.

A tots els forasters
de cor saludem;
i en el seu retorn cap a llurs quefers
sort els desitgem.

Som sols quatre els nanos nous,
però que quedi ben entès
que no hi volem ningú més,
perquè amb quatre ja som prous.

Fent el ball de la Patum,
ja veureu com ens lluïm;
tots els anys el repetim
per la força del costum.

Sols tenim seixanta anys: som donzells,
i a la galta portem coloret;
quan vam néixer amb el nostre ballet,
ja sabien dansar els nanos vells.

Cada segle que fuig, va deixant
el folklore al nou segle vinent:
com avui, corn ahir, eternament
la Patum seguirà triomfant.

Amb nosaltres no hi entren rancors,
hem estar i som sempre companys,
sense renyines, ni trampes, ni enganys,
i així alegres tenim nostres cors.

Car són Corpus i Berga germans
en sa excelsa i més gran tradició,
imiteu-nos del tot, berguedans,
que Patum significa unió.


Climent Forner / Joaquim Serra Farriols
Salt dels Plens

Derrotats dalt del cel,
els dimonis, flamejant,
contra Déu lluitaran
i l'arcàngel Sant Miquel.

Les entranyes de la terra
s'han obert cridant venjança,
i l'infern s'exalta i dansa
amb punyals de foc i fum.

Cada tro deixa el cor
una mica atemorit,
clava al pit de la nit
un grapat d’estrelles d’or.

I els coets deis Plens esquincen
el parrac de la nit bruna,
fent llampecs de Mitja Lluna
sobre el cel de la Patum.

Aquells temps ja són lluny,
ens coronen el record...
Berga viu, mai no ha mort,
cant al llavi i arma al puny!

A l'escut Déu va gravar-li,
amb les barres catalanes,
mitges llunes musulmanes
en senyal de venciment.

No temem, berguedans!
Oh, Tabal, retruny al so!
Triomfant l'Àngel bo,
hem vençut els musulmans!

Els diables ja des d'ara
portaran, tot esfumant-se,
el seu pit per una llança
travessat eternament!


Què en podria dir, de la Patum, que no hagin dit ja mil veus més autoritzades? Aquesta festa ancestral, única al món, declarada per la UNESCO “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat”, és “un extraordinari document d’expressió cultural, popular i tradicional; un veritable tresor històric,etnològic, artístic, sociològic i teatral. La seva excepcionalitat rau en el fet que ha estat capaç de sobreviure a les prohibicions religioses i profanes que van fer desaparèixer altres formes d’expressió cultural semblants a Catalunya, Espanya i bona part de l’Europa occidental.” Una festa extraordinària, amb arrels medievals, símbol de la tenacitat d’un poble que l’estima i la preserva per mantenir-ne el rigor i afermar-li l'enorme potencial de futur.


Entre les músiques de la Patum n’hi ha de molt antigues, de les quals es desconeix l’autor, i d’altres que tenen un compositor amb nom i cognoms. Les melodies no tenen lletra, tot i que el poble n’hi posava: només cal recordar aquell popular “A l’estiu i a l’hivern, els dimonis a l’infern; a l’hivern i a l’estiu, els dimonis al caliu” del salt de Plens. Tot i així, diversos poetes berguedans es van plantejar el repte d’escriure lletres adients a les músiques de determinats salts; jo espero que ningú no es molestarà pel fet que les faci públiques aquí, com homenatge als poetes, als músics i a la Patum. A cada text indico primer el nom de l’autor de la lletra i després, si el sé, el de la música. Agraeixo a en Josep M. Manubens la seva ajuda en la tasca de recopilació.


Sobre la Patum hi ha una bibliografia molt extensa. Sense cap mena d’exhaustivitat, esmentaré algunes obres de referència:

Amades, Joan: ‘La Patum de Berga’ (1932)
Armengou, Josep: ‘La Patum de Berga’ (1971; 1994)
Autors diversos: ‘La Patum, què és? (1950; 1981)
Costa, M. Dolors - Farràs, Jaume: ‘Corpus berguedà i administradors 1619-1987 (1987)
Farràs, Jaume: ‘La Patum de Berga’ (1986; 1992)
Fígols, Jaume - Fornell, Nèlida: ‘Patum, patum!’ (2006)
Huch, Ramon: ‘Notes històriques de la ciutat de Berga’ (1954; 1994)
Noguera, Josep: ‘Visió històrica de la Patum de Berga’ (1992)
Noyes, Dorothy: ‘The Mule and the Giants: struggling for the body social in a Catalan Corpus Christi festival (1992)
Riu, Manuel: ‘La Patum de Berga’ (1963)
Rumbo, Albert: ‘Història dels Gegants de Berga’ (1995); ‘La Patum, visions d’un segle’ (2001); ‘Patum!’ (2001)
Sansalvador, Antoni: ‘La Patum’ (1916)
Vilardaga, Jacint: ‘Historia de Berga’ (1980); Efemérides bergadanas (1919)

Entre la discografia, destaco: Cobla La Principal del Berguedà i Cobla Barcelona: ‘La Patum de Berga’ (Edigsa, 1969); i Cobla Pirineu: ‘La Patum en viu’ (Luigi, 1997). Però n’hi ha força més, de la Banda Tradicional de Música, de l’Escola Municipal de Música de Berga i altres. I també en vídeo hi ha diverses filmacions, de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, de Foto-vídeo Luigi i altres. És molt recomanable i il·lustrativa la visita al Museu de la Patum de Berga. Vegeu també el lloc oficial de la Patum, i gaudiu-ne! Bona Patum!


Les fotos són baixades d'internet, de diferents webs i llocs relacionats amb la Patum, i les poso no pas per menyscabar els drets de ningú, ans amb la intenció de retre homenatge a una festa tan nostra. No cal dir que els retiraré, igual que els textos, si algú se'n sent perjudicat. 

6 comentaris:

  1. No se sent l'olor de pólvora. Olor de festa i de pau.
    Moltes gràcies.

    josep estruel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Josep. A la plaça sí que sent l'olor de pólvora, i els espetecs, i es viu el foc. Les quatre Maces, les dues Guites i al final els cent Plens ambienten un infern espectacular. Entremig, Turcs contra Cavallets i els Àngels contra les Maces reviuen una contesa històrica mitificada (i ideologitzada, com s'aprecia en algunes lletres); mentre Gegants i Nans, la majestuosa Àliga, amb el Tabal i el Tirabol donen el contrapunt de solemnitat i gresca popular que fa aquesta festa tan única.

      Elimina
  2. Encara recordo quan vam anar a la Patum i la impressió dels balls i la pólvora per tots costats. Va ser meravellós.
    Una abraçada Ramon

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n recordo molt bé. Com deien Los Mustang, "éramos tan jóvenes"... Aferradetes, Alfons!

      Elimina
  3. Jo hi havia anat de petita: el meu pare era de Fígols i patumaire "de tota la vida". M'explicava moltes coses i em cantava la música de "turcs i cavallets". Una festa entranyable!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Montse. Pel teu blog et sabia de Blanes; ignorava que tenies arrels berguedanes. Certament, la Patum és una festa entranyable.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.