Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 31 de maig de 2016

Shakespeare - Venus i Adonis - Treballs d'amor perduts
























William Shakespeare (1564-1616)
Venus & Adonis (fragment)

'O, where am I?' quoth she, 'in earth or heaven,
Or in the ocean drench'd, or in the fire?
What hour is this? or morn or weary even?
Do I delight to die, or life desire?
But now I lived, and life was death's annoy;
But now I died, and death was lively joy.
'O, thou didst kill me: kill me once again:
Thy eyes' shrewd tutor, that hard heart of thine,
Hath taught them scornful tricks and such disdain
That they have murder'd this poor heart of mine;
And these mine eyes, true leaders to their queen,
But for thy piteous lips no more had seen.
'Long may they kiss each other, for this cure!
O, never let their crimson liveries wear!
And as they last, their verdure still endure,
To drive infection from the dangerous year!
That the star-gazers, having writ on death,
May say, the plague is banish'd by thy breath.  (vv. 493-510)


On sóc? —diu Venus— Sóc al cel o en terra,
al fons de l’oceà o en foc encesa?
Quina hora és? El matí, o la tarda incerta?
Cerco la mort o bé desitjo viure?
Fa poc vivia, i en mortal angoixa;
ara, morint, la mort m’és joia viva.
Oh tu, que m’has matat: torna a matar-me;
el mestre dels teus ulls, ton cor duríssim,
els ha ensenyat mirades desdenyoses
que aquest pobre cor meu assassinaven;
i els meus ulls, fidels guies de sa reina,
no haurien vist la llum sense els teus llavis.
Que puguin ells besar-me, en recompensa!
Que llur color vermell no s’esvaeixi!
Que mentre visquin llur frescor perduri
i d’aquest any de risc la plaga allunyi!
Perquè els astròlegs, que les morts predeien,
puguin dir que el teu bes vencé la pesta.

Seguint amb la commemoració dels 4 segles de la mort de Shakespeare, vet ací tres estrofes, molt lliurement traduïdes, d’aquest poema seu primerenc, publicat el 1593. Aquell any, una epidèmia assotava Londres i les autoritats van fer tancar els locals públics, inclosos els teatres, just quan el novell dramaturg havia començat a escriure els seus primers drames, que no va poder estrenar. Per això devia publicar aquest poema amorós, seguit d’un altre, ‘El rapte de Lucrècia’, el 1594. Inspirat en escenes de ‘Les Metamorfosis’ d’Ovidi, ens parla de l’amor de Venus per Adonis, un jove caçador que d’entrada no li fa ni cas. Ella s’esforça a seduir-lo i finalment hi reïx; ara, havent consumat llur relació, la deessa manifesta haver perdut el món de vista, i demana a Adonis que, ja que “l’ha matat”, que hi torni, i que els seus llavis la besin, i l’amor venci així la mort. Tanmateix, com és prou sabut, serà ben bé al revés: el jove caçador morirà ben aviat, atacat per un senglar, i de la seva sang en naixerà una anemone. El poema té 199 estrofes de sis versos i és una meravella. En català només sé d’una versió de Magí Morera i Galícia de 1907, que no tinc; en castellà, conec les Luis Astrana Marín, en prosa, i de Ramón García González, en vers; no conec la de Gustavo Falaquera, en vers, i ja em disculpo per les altres que hi pugui haver i que jo desconegui. S'agrairan indicacions al respecte.

Imatge: Ticià, ‘Venus i Adonis’ (1554), oli sobre tela. Museu del Prado, Madrid.





William Shakespeare (1564-1616)
Spring

When daisies pied and violets blue
And lady-smocks all silver-white
And cuckoo-buds of yellow hue
Do paint the meadows with delight,
The cuckoo then, on every tree,
Mocks married men; for thus sings he, Cuckoo;
Cuckoo, cuckoo: O word of fear,
Unpleasing to a married ear!

When shepherds pipe on oaten straws
And merry larks are ploughmen's clocks,
When turtles tread, and rooks, and daws,
And maidens bleach their summer smocks
The cuckoo then, on every tree,
Mocks married men; for thus sings he, Cuckoo;
Cuckoo, cuckoo: O word of fear,
Unpleasing to a married ear!

(Love’s Labours Lost,  fragment)


Primavera

Quan les margarides i les violetes
i les satalies platejades
i els ranuncles daurats
de tots colors pinten els prats,
aleshores el cucut, a tots els arbres,
se’n riu dels homes casats, tot cantant:
Cu-cut, cu-cut, cu-cut! Paorosa paraula,
que a les orelles dels marits fa espant!

Quan els pastors bufen les xeremies
i alegre l’alosa desperta els llauradors,
quan tórtores, cornelles i grues s’aparellen,
i les minyones estenen la roba al sol,
aleshores el cucut, a tots els arbres,
se’n riu dels homes casats, tot cantant:
Cu-cut, cu-cut, cu-cut! Paorosa paraula,
que a les orelles dels marits fa espant!

(Treballs d’Amor perduts, fragment)

Publicat al meu mur de Facebook el 4 de maig de 2016 amb aquest comentari: "Versió molt lliure meva, sobretot pels noms de les flors i dels ocells. Ahir va fer 400 anys que va morir Shakespeare (tècnicament va ser el 23 d’abril, però el 1616 Anglaterra no havia acceptat encara la reforma gregoriana de 1582 que va fer saltar 10 dies al calendari, de manera que el 23 d’abril anglès es corresponia amb el nostre 3 de maig; tant se val)." D'aquesta obra hi ha, que jo sàpiga, tres versions al català: una de Manuel Reventós (Treballs d'amor endebades, 1908), que no conec; i les de Josep M. de Sagarra (Treball d'amor perdut, 1945) i Salvador Oliva (Penes d'amor perdudes, 1987), que no he consultat per fer la meva modesta versió.

Imatge: ‘Treballs d’Amor perduts’ gravat de Thomas Ryder (1746-1810) sobre un dibuix de William Hamilton (1751-1801).


5 comentaris:

  1. No és pas fàcil encabir el ritme i el sentit tot mantenint el decasíl.lab. Em trec el barret. I he trobat hàbil convertir en anàfora el principi de l'última estrofa. Gràcies per compartir les traduccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per les teves paraules. Les meves traduccions (més aviat aproximacions) no tenen cap pretensió i les comparteixo i allibero sense problema.

      Elimina
  2. Hauria de contextualitzar aquesta "Primavera", suposo que sabria per què és paorosa aquesta paraula per als marits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que fa un joc de paraules entre "cuckoo" i el francès "cocu", que vol dir cornut.

      Elimina
  3. Estic llegint Venus i Adonis i no el puc deixar!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.