Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 14 de juny de 2016

Carreté - Mutació de càntic



Ramon Carreté (1951)
Mutació de càntic

Ara rigueu: la ginesta es panseix
i un herbicida ha matat les roselles,
i al dallador no li cal ni segar,
que s’han corcat les espigues novelles.

Ah, joves llavis desclosos en temps
de llibertat, que heu brandat l’estelada
amb ulls esperançats, i ara us veieu
desconcertats a cada atzagaiada!

Hem somiat que sortíem del pou,
i assolíem l’estel inabastable; 
i ens despertem fatigats, decebuts
pels entrebancs d’un camí gens amable.

Ara rigueu, els que el camp malmeteu
sembrant-hi jull des de la claveguera;
rigueu, perquè ens hem disparat al peu
i creure’ns eixalats us fa fal·lera.

Però, tossuts, ens hem tornat a alçar: 
no hi ha qui abati un ideal tan noble.
No ens hem rendit, que el camí el tenim clar
i ens mantenim fidels al nostre poble. 


                                   8 de juny 2016





Escrit reactivament la nit del 8 de juny passat, i publicat al meu mur de Facebook l'endemà, ja en fred m'he decidit a incorporar-lo a aquesta modestíssima i no menys precària posteritat. M'excuso per la gosadia d'aquesta paròdia, homenatge humil als qui van viure per guardar-nos els mots i ensenyar-nos el recte camí d'accés al ple domini de la terra. Tot esperant que potser algun dia n'aprendrem!  




3 comentaris:

  1. Mai cal deixar la il·lusió, el somni, esperant el dia en què s'aconsegueixi. Una gran abraçada Ramon en l'esperança de que els teus somnis es vegin complerts en algun moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alfons. Tens tota la raó. Però com deia l'avi Ciset, "costa tant!"
      Una abraçada també!

      Elimina
  2. L'Helena Bonals m'escriu un comentari (i jo, amb els meus dits talpers sobre la pantalleta del mòbil, me l'he carregat i no el sé recuperar). Diu així:

    "Les 'primaveres lliures' no ens les podrà prendre ningú. És colpidor el teu poema, carregat de raó."

    Jo li dic: Moltes gràcies, Helena. Ja deia en Llach "No malbarateu el somni". Per part meva que no quedi, però estem rebent plantofades que fan molt mal. Però, com deia jo mateix: "Ens en sortirem, reeixirem!"

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.