Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 20 de juny de 2016

Giacosa-Illica-Puccini- Vals de Musetta


Giuseppe Giacosa / Luigi Illica –Giacomo Puccini
Vals de Musetta

MUSETTA
Quando men vo
soletta per la via,
la gente sosta e mira
e la bellezza mia
tutta ricerca in me
da capo a pie’…

(MARCELLO: Legatemi alla seggiola!)
(ALCINDORO: Quella gente che dirà?)

MUSETTA: … ed assaporo allor la bramosia
sottil, che da gli occhi traspira
e dai palesi vezzi intender sa
alle occulte beltà.
Così l’effluvio del desìo
tutta m’aggira,
felice mi fa! felice mi fa!

(ALCINDORO:  Quel canto scurrile
mi muove la bile!)

MUSETTA (A Marcello):
E tu che sai, che memori e ti struggi
da me tanto rifuggi?
So ben: le angoscie tue
non le vuoi dir,
ma ti senti morir!

MIMÌ (a Rodolfo):
Io vedo ben…
che quella poveretta,
tutta invaghita di Marcel,
tutta invaghita ell’è!

(Fragment de l’acte II de ‘La Bohème’ de Puccini)



MUSETTA
Quan me’n vaig tota sola pel carrer,
la gent s’atura i mira,
i la meva bellesa admira
de cap a peus...

(MARCELO: Lligueu-me a la cadira!)
(ALCINDORO: Què dirà aquella gent?)

MUSETTA:
I assaboreixo llavors l’anhel
subtil que brilla en els seus ulls,
i la fascinació que els fa palesa
l’oculta bellesa.
Així, l’efluvi del desig
m’envolta tota,
i em fa feliç, em fa feliç!

(ALCINDORO:  Aquest cant impúdic
em regira la bilis)

MUSETTA (A Marcelo):
I tu, que ho saps, que recordes i et cremes,
tant de mi vols fugir?
Prou que ho sé: la teva angoixa
no la vull pas dir,
però sé que et sents morir!

MIMÍ (A Rodolfo):
Ho veig ben clar: la pobrissona
està boja pel Marcel,
està boja per ell.

Ahir al Liceu van posar novament en escena, fins al 8 de juliol, ‘La Bohème’, amb una escenografia que, a diferència d'altres, aquest cop potser sí que intueixo convincent; d'aquí a uns dies ho sabré. És una de les òperes més representades al món, i amb raó. La música és de Giacomo Puccini, i el llibret és de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica; va ser estrenada el 1896 a Torí. 

El fragment que he escollit ha estat el deliciós ‘Vals de Musetta’ del segon acte, en què aquesta noia, enamorada del pintor Marcelo, amb qui han partit peres, apareix al cafè Momus acompanyant un home vell i ric, Alcindoro, i hi coincideix amb Marcelo i els seus amics. Musetta canta aquesta cançó per engelosir el seu antic enamorat, que hi pateix i no sap com resistir-s’hi. La relació entre aquests dos personatges complementa la trama principal, que va dels tràgics amors del poeta Rodolfo i Mimí, la cosidora, que també són al cafè, juntament amb el filòsof Coline i el músic Schaunard. Tots sis són els bohemis que donen títol a l’obra: una autèntica meravella per a l'oïda.

Al vídeo, una representació del 2007 a càrrec de l’Asociación Gayarre de Ópera de Navarra.A la foto, sense data ni autor, hi ha, d'esquerra a dreta, Giacosa, Puccini i Illica.

Vegeu en aquest blog altres comentaris a aquesta i altres obres de Puccini:

http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2012/03/giacosa-illica-vecchia-zimarra.html   Vecchia zimarra (conté enllaços a vídeos d'altres àries de 'La Bohème')

http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2014/03/giacosa-illica-tre-sbirri.html  Tres sbirri (el TeDeum final del primer acte de 'Tosca')



2 comentaris:

  1. El jaume em diu per email:

    "Comparteixo la teva opinió, Ramon. 'La Bohème' és una de les òperes més representades arreu del món És d'una enorme teatralitat melodramàtica i amb un fatal desenllaç en que mor la protagonista femenina. Hi ha, però, un segon acte d'una alegria desbordant i en el qual, el 'Vals de Museta' brilla amb llum pròpia, esdevenint una ària d'una no protagonista, cèlebre i admirada per tothom. De les moltes i diverses versions escenogràfiques que n'he pogut admirar, em quedo amb la que vaig veure al MET de NYC de Franco Zefirelli. Genial! Ara bé, recordo amb un regust ben singular una versió al Liceu, en una producció força convencional, però compte!, amb les veus de Jaume Aragall, en un moment esplendorós, en el paper de Rodolfo, i una Mirella Freni en el de Mimí, al cim de la seva brillant carrera. Emoció pura. Que t'ho passis bé quan hi vagis."

    Jo li dic: "Gràcies, Jaume. He vist alguns cops l'Aragall (no en 'La Bohème', però sí en 'Tosca', per exemple) i dos cops la Freni (un 'Faust' amb Alfredo Kraus, i una 'Manon Lescaut' amb Peter Dvorsky). D'acord amb el que dius del fastuós segon acte de 'La Bohème', però el primer, el tercer i el quart tenen també moments antgològics i, en conjunt, és com una orgia de música i sentiments. Toca gaudir-ne!"

    ResponElimina
  2. No conec aquesta obra, com sempre, però si és com Venus i Adonis segur que està molt bé!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.