Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 25 de juliol de 2016

La Fontaine - Els frares de Catalunya


Jean de La Fontaine (1621-1695)
Les frères de Catalogne (fragment)

Je vous veux conter la besogne
Des bons frères de Catalogne;
Besogne ou ces frères en Dieu
Témoignèrent en certain lieu
Une charité si fervente,
Que mainte femme en fut contente,
Et crut y gagner Paradis. […]

—Si quelque chose vous empêche
D'aller tout droit en paradis,
C'est d'épargner pour vos maris,
Un bien dont ils n'ont plus que faire,
Quand ils ont pris leur nécessaire;
Sans que jamais il vous ait plu
Nous faire part du superflu.  […]
La plus griève des offenses,
C'est d'être ingrate: Dieu l'a dit.
Pour cela Satan fut maudit.
Prenez-y garde; et de vos restes
Rendez grâce aux bontés célestes,
Nous laissant dîmer sur un bien,
Qui ne vous coûte presque rien.
C'est un droit, ô troupe fidèle,
Qui vous témoigne notre zèle;
Droit authentique et bien signé,
Que les papes nous ont donné; 
Droit enfin, et non pas aumône:
Toute femme doit en personne
S'en acquitter trois fois le mois
Vers les frères catalanois. […]
Cette dîme sera reçue
Selon notre petit pouvoir.
Quelque peine qu'il faille avoir,
Nous la prendrons en patience:
N'en faites point de conscience;
Nous sommes gens qui n'avons pas
Toutes nos aises ici-bas.
Au reste, il est bon qu'on vous dise,
Qu'entre la chair et la chemise
Il faut cacher le bien qu'on fait:
Tout ceci doit être secret,
Pour vos maris et pour tout autre.
Voici trois mots d'un bon apôtre
Qui font à notre intention:
Foi, charité, discrétion. [...]

Els frares de Catalunya (fragment)

Us vull contar la feina
d’uns bons frares de Catalunya;
feina en què aquests frares de Déu
van testimoniar en algun indret
una tan fervent caritat
que a moltes dones va agradar
i el Paradís es van creure guanyar. […]
—Si hi ha una cosa que impedís
que aneu de dret al Paradís,
és que el que estalvieu als marits:
un bé del qual ells no en fan ús
quan se n’han pres el que han pogut;
en cap moment heu recordat
de donar-nos el que us ha sobrat. […]
La més greu de les ofenses,
és l’ésser ingrat: Déu ho ha dit;
per això Satanàs fou maleït.
Tingueu-ho clar, i de les vostres restes
feu-ne present a les bondats celestes,
deixant-nos cobrar el delme sobre un bé
que no us ha de costar gairebé re.
És un dret, parròquia fidel,
que us fa palès el nostre zel;
dret autèntic i ben signat,
que els Papes ens han donat.
És un dret, no pas una almoina:
cal que totes les dones, en persona,
el pagueu tres cops cada mes
als bons pares catalans. […]
Aquest delme serà rebut
segons les nostres possibilitats.
Qualsevol pena que haguem de suportar,
l’acceptarem amb paciència.
No us en feu mala consciència;
Som gent que no tenim pas
totes les forces aquí baix.
A més, cal que us avisi,
que entre la carn i la camisa
s’han d’amagar els béns que heu fet:
Tot això ha de restar en secret,
per als vostres marits i per als altres.
Vet ací tres mots d'un bon apòstol
que resumeixen la nostra intenció:
fe, caritat i discreció. […]


A part de les seves famoses Faules, La Fontaine ens va llegar un bon nombre de contes i novel·les en vers. Aquesta divertida nouvelle sobre uns frares catalans tan espavilats com lascius, és ben interessant. En la primera edició (Colònia, 1667), els frares eren expressament «cordeliers», és a dir, franciscans; i en un vers que en la segona edició, primera a França (1669) ja deia «les frères catalanois» originalment deia «les frères de Saint François». El subterfugi de fer veure que els frares eren estrangers devia ser per esquivar una mica les ires dels franciscans francesos. La traducció, aproximativa i maldestra, és meva.


Uns frares arriben en un poble de França; convoquen les dones a l’església i els prediquen que els han de satisfer el «delme»: donar a l’Església (vaja, a ells) una part del que les dones donen a llurs marits. El sermó de fra Andreu, que reprodueixo en part, és ben eloqüent. Les dones s’ho creuen i s’afanyen a fer cua davant les estances dels frares, els quals no donen l’abast a tanta feina —fra Frappart se’n cobra deu cada dia, un altre dotze o quinze, fra Roc se n’empara una vintena— i han d’acabar donant tanda a les feligreses, que es barallen per ser les primeres. Fins i tot hi ha mestresses que, zeloses per complir llur obligació, quan creuen que ja s’han posat al corrent del deute, demanen de «pagar per endavant» a compte de futurs lliuraments matrimonials. La cosa dura ben bé sis mesos, fins que un dia, una senyora li explica al seu marit que no el pot acompanyar a casa perquè abans ha d’anar a pagar el tribut als frares. El marit, estranyat, vol saber de quin tribut es tracta. Quan la ingènua muller li ho explica, l’home, incrèdul, en parla amb altres marits, que interroguen les respectives esposes, les quals reconeixen les pietoses «obres de caritat» que han estat fent; així tota la història surt a la llum. Els marits, que encara se’n fan creus, troben un dels frares, fra Girard; el segresten i l’apallissen fins que confessa la veritat. Aleshores, els homes, enfurismats, se’n van cap al convent i hi calen foc amb tots els frares a dintre. Un final ben dramàtic per a un conte prou divertit.


Imatges: 1) Jacint Rigau (1659-1743), Retrat de La Fontaine, oli sobre tela (1690), Museu de Montserrat.

2)  Romeyn de Hooch (1645-1708), il·lustració als ‘Contes et nouvelles de M. de La Fontaine’, en una edició holandesa de 1732.

3) Gravat de Jean-Charles Bacquoy (1721-1777), sobre un dibuix de Charles Eisen (1720-1778) en una altra edició holandesa de les obres de La Fontaine, aquesta datada el 1762.

4) Jean-Honoré Fragonard (1732-1806), dibuix fet entre 1765 i 1777 en un manuscrit de La Fontaine, Musée du Petits Palais, París.

5) Cornelius van Haarlem (1562-1638), El frare i la monja (1591), Franz Hals Museum, Haarlem.  

Vegeu el text complet del conte en aquest enllaç:



1 comentari:

  1. Sí que és divertit... A "En lloança de les dones madures" s'explica com dones obligades a prostituir-se hi troben gust, m'hi ha fet pensar.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.