Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 16 de juliol de 2016

Sagarra - Himne de l'Olimpíada Popular


         Josep M. de Sagarra (1894-1961)
Himne de l’Olímpiada Popular

No és per odi, no és per guerra
que venim a lluitar a cada terra.
Sota el cel blau
l’únic mot que ens escau
és un crit d’alegria i de pau.

Fora enveges, fora noses!
Afirmem contra el viure estret
el nostre dret
a fer un aire més net,
a fer un món més ple de roses.

Cors enlaire! Llum als braços!
Sempre àgils i ardits, els nostres passos!
Donem-nos les mans
per sentir-nos germans
sota el verd dels llorers triomfants!

Força i vida, primavera,
ritme, gràcia, esforç i voluntat,
tots hem triat
en l’esclat del combat
perquè ens facin de bandera!

Pel més àgil, pel més destre
sigui el sol immortal
de la palestra.
Sigui aquest sol
que ens aplega en un vol
per cremar la mentida i el dol!

Contra els baixos crits innobles,
aixequem cap al cel les nostres mans!
Vibrin els cants
perquè es tornin més grans
i més lliures els pobles!


Himne que va escriure Josep Maria de Sagarra, amb música de Hanns Eisler, per a l’anomenada Olimpíada Popular de Barcelona, que havia de començar el 19 de juliol de 1936. Els Jocs de Barcelona es van organitzar per tal de contrarestar els Jocs Olímpics oficials de Berlín, que es van convertir en una plataforma d’exaltació del nazisme, tan contrari a l’esperit olímpic. 


El 1931, any en què el COI va decidir celebrar els Jocs a Berlín, la principal candidata era Barcelona, però la situació política inestable — amb la proclamació de la II República— va fer que l’organisme organitzador triés la capital alemanya; Hitler encara no havia arribat al poder. Després de 1933, ja es va veure el caire que el Tercer Reich donaria als “seus” Jocs, i molts països van protestar i alguns es van plantejar de no participar-hi, però la designació es va mantenir. Els Jocs de Barcelona, en canvi, tenien un caràcter obertament antifeixista: els va organitzar un Comitè format per partits polítics, sindicats i associacions de la societat civil, sota l’empara de la Generalitat. Atletes de tot el món s’hi van solidaritzar, i entre participants i espectadors, van venir a Barcelona uns 20.000 estrangers.



El dia 18 de juliol encara es va poder assajar la cerimònia inaugural, però l’aixecament militar de Franco va fer que es suspenguessin a l’últim moment. La nit del 18 al 19, Pau Casals estava assajant, també per a la inauguració, la Novena Simfonia de Beethoven amb la seva orquestra i l’Orfeó Gracienc, quan va saber que la cerimònia quedava suspesa a causa del cop d'estat; tanmateix, a proposta seva, els músics van decidir continuar l’assaig fins al final, tot i saber que l’endemà no podrien interpretar l’obra. 



Vuitanta anys després, a Balsareny commemorem aquells Jocs tot recordant l’esperit pacifista que els impregnava, i que el poema de Sagarra reflecteix molt bé.


Imatges: Bust de Josep M. de Sagarra, obra de Martí Llauradó (2011), Museu de les Arts Escèniques, Institut del Teatre, Barcelona. Cartell dels Jocs. Desfilada d’atletes a la Rambla, el 18 de juliol. Àngel Mur, que després seria massatgista del Barça, entrenant-se en unes prèvies en un Estadi Olímpic de Montjuïc ple de gom a gom. Pau Casals dirigint l'orquestra. Programa inaugural i insígnia dels Jocs.


Vegeu més informació en aquest blog:

6 comentaris:

  1. Ostres, sóc massa jove i inculta, no en tenia ni idea d'aquests jocs que no van poder ser!
    Gràcies per omplir-me de saviesa sempre, Ramon!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, helena. De jove sí que n'ets, però d'inculta res... El que passa que, tant pel que fa al nazisme i l'holocaust com sobre la guerra civil espanyola, cal anar-ho explicant a les noves generacions, perquè no s'oblidi tanta barbàries. Fixa't que arreu d'Europa la xenofòbia i els partits ultradretans tornen a treure la cresta i obtenen vots... Cal explicar que Hitler va arribar al poder mitjançant unes eleccions (i després va dissoldre i incendiar el Parlament, en va acusar als partits d'esquerra i democràtics, va exterminar l'oposició i va instaurar un règim que per sort no va durar mil anys com ell predeia. Cal explicar-ho, i més en temps de crisis econòmiques i polítiques, perquè és fàcil enganyar la gent i després no té remei. Una abraçada!

      Elimina
    2. Ramon,
      Però si a Alemanya és tabú parlar del nazisme, com aprendran de la història?

      Elimina
    3. Jo no crec que a Alemanya sigui tabú parlar del nazisme: des del monument a l'Holocaust al centre de Berlín fins a les nombrosos publicacions i exposicions que s'han fet sobre l'Alemanya nazi, així com la conservació i exhibició pública i ben explicada dels camps d'extermini, penso que demostren el contrari. I la legislació és molt rigorosa contra l'exhibició de simbologia, l'exaltació o la justificació del nazisme (compara amb Espanya, on l'estat finança la Fundación Francisco Franco i algun cardenal oficia misses al Valle de los Caídos el 18 de juliol). Una cosa diferent és que a molts alemanys els resulti desagradable recordar el passat, potser perquè se'n senten avergonyits: llavors el tabú se l'autoimposen ells mateixos, en tot cas. La idea és que se'n parli per evitar que torni a passar.

      Elimina
  2. QUINA MANERA MES ADIENT DE REMEMORAR,ELS 80 ANYS D'EL ESCLAT DEL INFERN FACISTA...
    SEGARRA QUIN "TIPUS"¡¡¡TOT UN ENIGMA

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.