Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 14 d’agost de 2016

García Lorca - Mariana Pineda


Federico García Lorca (1898-1936)
Mariana Pineda (fragment)

MARIANA — Os doy mi corazón! ¡Dadme un ramo de flores!
En mis últimas horas yo quiero engalanarme.
Quiero sentir la dura caricia de mi anillo
y prenderme en el pelo mi mantilla de encaje.
Amas la Libertad por encima de todo,
pero yo soy la misma Libertad. Doy mi sangre,
que es tu sangre y la sangre de todas las criaturas.
¡No se podrá comprar el corazón de nadie!
Ahora sé lo que dicen el ruiseñor y el árbol.
El hombre es un cautivo y no puede librarse.
¡Libertad de lo alto! Libertad verdadera,
enciende para mí tus estrellas distantes.
¡Adiós! ¡Secad el llanto!  [...]
Contad mi triste historia a los niños que pasen.

CARMEN — Porque has amado mucho, Dios te abrirá su puerta.
¡Ay, triste Marianita! ¡Rosa de los rosales!

NOVICIA — Ya no verán tus ojos las naranjas de luz
que pondrá en los tejados de Granada la tarde.

MONJA — Ni sentirás la dulce brisa de primavera
pasar de madrugada tocando tus cristales.

NOVICIA — ¡Clavellina de mayo! ¡Rosa de Andalucía!,
que en las altas barandas tu novio está esperándote.

CARMEN — ¡Mariana, Marianita, de bello y triste nombre,
que los niños lamenten tu dolor por la calle!

MARIANA — ¡Yo soy la Libertad porque el amor lo quiso!
¡Pedro! La Libertad, por la cual me dejaste.
¡Yo soy la Libertad, herida por los hombres!
¡Amor, amor, amor, y eternas soledades!

CORO DE NIÑOS —¡Oh, qué día más triste en Granada,
que a las piedras hacía llorar,
al ver que Marianita se muere
en cadalso por no declarar!

El dia 17 es compleixen 80 anys de l’assassinat de Lorca. Va morir a mans d’una intolerància agressiva i criminal, en ple cop d’estat franquista contra les llibertats d'una República que, malgrat els atacs que sofria de totes bandes, havia estat votada pel poble que després va patir la repressió feixista. El franquisme va perviure quaranta anys, i en fa quaranta més que els seus hereus continuen ocupants àmbits de poder. Ho van fer, durant un temps, dissimulant; avui, ja obertament fatxendes, reivindiquen aquell llegat totalitari i aspiren a fer-nos-hi tornar. Amb la complicitat de qui els vota i de qui els dóna suport; i dels poders fàctics que descaradament els fan costat. Mentrestant, ja fa molts anys que es van apoderar de la poesia lorquiana —com de l’obra de tants altres escriptors i artistes antifranquistes— i els hereus de qui els van combatre fins al crim s’han apropiat desvergonyidament dels seus valors i en presumeixen.


Mariana Pineda (1801-1831) va ser una heroïna del liberalisme, compromesa amb l’esperit liberal de Rafael Riego, que va liderar el “trienni liberal” entre 1820 i 1823, durament reprimit, o de José Torrijos (vegeu el poema d'Espronceda en aquest mateix blog), que va protagonitzar un alçament fallit a Andalusia l’any 1831. En aquest mateix any, esperant un aixecament dels liberals de Granada contra l'absolutisme borbònic, Mariana va brodar una bandera morada amb un triangle maçònic que deixa “Igualtat, Llibertat, Llei”. El jutge Ramón Pedrosa, comissionat reial per a la repressió de conspiracions contra l’Estat, la va descobrir i la va detenir. La pressionava perquè revelés els noms dels conspiradors, però ella s’hi va negar. Va ser condemnada a mort; ella esperava que els liberals s’alçarien per salvar-la, però en realitat els capitostos de la conspiració es van exiliar a Anglaterra i la van deixar sola; i el poble no va gosar revoltar-se. Tot i això, si la dama hagués revelat els noms dels liberals granadins s’hauria salvat, però no ho va voler fer i va ser executada a garrot vil a l’edat de 30 anys. Lorca en va fer una de les seves primeres obres de teatre, que va obtenir un gran èxit d’ençà que la va estrenar Margarida Xirgu l’any 1927 a Barcelona.

Recordo Lorca  amb aquests fragments del final de la tragèdia, en especial aquest vers tan citat: “¡Amor, amor, amor y eternas soledades!”. Us remeto a altres entrades d’aquest blog amb poemes d’ell o sobre ell, en algun cas comentats. I us encoratjo a rellegir la seva obra completa.


http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2015/08/lorca-casida-de-la-muerte-oscura.html    Casida de la muerte oscura – Casida de las palomas oscuras // Antonio Machado: El crimen fue en Granada // Rafael Alberti: balada del que nunca fue a Granada





Quadre: José Antonio Vera Calvo, ‘Mariana Pîneda en capilla’ (1862). Congrés dels Diputats, Madrid.  Escultura de Lorca: Julio López Hernández (1984), plaza de Santa Ana, Madrid.


3 comentaris:

  1. LA COMODITAT DE PART DEL POBLE ESPANYOL,DAVANT EL REALME DE "VIVAN LAS CAENES",ES TIPIC DE COMUNITATS ATEMORIDES,I CURTES DE GAMBALS....

    ResponElimina
    Respostes
    1. La por a la repressió, sobretot quan la repressió era brutal fins a la mort i indiscriminada, era un factor important a considerar. En això s'han emparat tantes dictadures. Certament, també hi ha els panxacontents a qui ja els està bé l'statu quo, i que per tant s'oposen activament a tot intent de revolta. Després, això sí, quan una revolta triolmfa, tothom s'hi apunta i resulta que "sempre hi havíem cregut"... La gent som així, em temo.

      Elimina
  2. El 18 d'agost és santa Helena. Cada any en algun lloc a internet algú em recorda la coincidència.
    Actualment la guerra contra la llibertat de Catalunya es fa d'una manera diferent, però amb la mateixa ràbia.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.