Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Hardy - Tous les garçons et les filles



Françoise Hardy (1944)
Tous les garçons et les filles

Tous les garçons et les filles de mon âge
se promènent dans la rue deux par deux.
Tous les garçons et les filles de mon âge
savent bien ce que c'est d'être heureux.

Et les yeux dans les yeux et la main dans la main,
ils s'en vont amoureux sans peur du lendemain.
Oui, mais moi, je vais seule par les rues, l'âme en peine,
oui, mais moi, je vais seule, car personne ne m'aime.

Mes jours comme mes nuits
sont en tous points pareils
sans joies et pleins d'ennuis :
personne ne murmure «je t'aime» à mon oreille.

Tous les garçons et les filles de mon âge
font ensemble des projets d'avenir.
Tous les garçons et les filles de mon âge
savent très bien ce qu'aimer veut dire.

Et les yeux dans les yeux et la main dans la main,
ils s'en vont amoureux sans peur du lendemain.
Oui, mais moi, je vais seule par les rues, l'âme en peine,
oui, mais moi, je vais seule, car personne ne m'aime.

Mes jours comme mes nuits
sont en tous points pareils
sans joies et pleins d'ennuis :
Oh! Quand donc pour moi brillera le soleil?

Comme les garçons et les filles de mon âge
connaîtrais-je bientôt ce qu'est l'amour?
Comme les garçons et les filles de mon âge
je me demande quand viendra le jour

où les yeux dans ses yeux et la main dans sa main,
j'aurai le cœur heureux sans peur du lendemain ;
le jour où je n'aurai plus du tout l'âme en peine
le jour où moi aussi j'aurai quelqu'un qui m'aime.

Lletra i música de Françoise Hardy. Arranjaments de Roger Samyn (Vogue Records, 1962)



http://www.youtube.com/watch?v=bvhjll6ym6k  Françoise Hardy



Totes les noies i els nois

Totes les noies i els nois del meu barri
quan passegen van aparellats;
totes les noies i nois del meu barri
saben bé què és la felicitat.

Com es miren els ulls, com s’agafen la mà,
com s’abracen i es besen sense por del demà!
Només jo no tinc res, la tristor se m’enduu.
Només jo estic ben sola: no m’estima ningú.

Els dies i les nits
ben iguals són per a mi,
sense joia, tots grisos...
Quan veuré un sol que m’indiqui el camí?

Totes les noies i nois del meu barri
en parelles fan plans pel demà.
Totes les noies i nois del meu barri
saben bé què vol dir estimar.

Com es miren els ulls, com s’agafen la mà,
com s’abracen i es besen sense por del demà!
Només jo no tinc res, la tristor se m’enduu.
Només jo estic ben sola: no m’estima ningú.

Els dies i les nits
ben iguals són per a mi,
sense joia, tots grisos...
Quan veuré un sol que m’indiqui el camí?

Com tots els nois i les noies del barri,
podré un dia saber què és l’amor?
Com tots els nois i les noies del barri,
quan podré?, es demana el meu cor.

Com es miren els ulls, com s’agafen la mà,
com s’abracen i es besen sense por del demà!
Només jo no tinc res, la tristor se m’enduu.
Només jo estic ben sola: no m’estima ningú. 

[Versió lliure meva]


Altres versions:

Totes les noies i els nois

Totes les noies i els nois que conec
per parelles fan sempre el camí.
Totes les noies i els nois que conec
saben bé què és sentir-se feliç.

Tot mirant-se els ulls
i donant-se la mà,
se’n van lluny, passejant,
sense por del demà.

Però jo vaig tot sol
pels carrers, i això em dol,
però jo vaig tot sol,
perquè ningú no em vol.

Els dies i les nits
són iguals tots per mi;
sempre trist i avorrit,
ningú no m’estima, ningú no m’ho diu!

[No sé de qui és la versió] Del blog «Uel·lè (cançons d’ara)»:
http://blocs.tinet.cat/lt/blog/rosa-dels-vents/category/44/general/2006/04/26/uelle    


Todos los chicos y chicas

Todos los chicos y chicas 
que pasan unidos van de dos en dos.
Todos los chicos y chicas 
felices presienten anhelos de amor.

Con su voz, su mirar
su sentir se dirán,
y al reír y al soñar 
sin temor se querrán.

Pero yo sólo estoy,
siempre así triste voy.
Pero yo sólo estoy,
nada sé del amor.

¿Quién se acuerda de mí?
¿Quién me va a acompañar?
Nadie quiere decir
bajito en mi oído:
«tu amor me has de dar».

Como los chicos y chicas
muy pronto yo tenga tal vez un amor.
Como los chicos y chicas
quisiera decir que este día llegó.

Con mi voz y al mirar, 
al reír y al soñar,
de mi amor voy a hablar 
sin temer esperar.

Y jamás solo iré,
del querer ya sabré,
y feliz soñaré 
al oír «te querré».

[Versió castellana del grup català Los Mustang, 1963. També la cantava, en una versió una mica diferent, un altre grup català, Los Pájaros Locos, 1963]

http://www.youtube.com/watch?v=E5nAWNdMd1Q    Los Pájaros Locos 


Find me a boy

So many friends that I happen to see
have been steadily falling in love.
Oh how I wish it could happen to me
and I'm asking the stars up above:

Won't you find me a boy, just a nice looking boy
who will show me the way, who will teach me to say
«I love you, yes I do», and who'll promise me too
that he'll always be true, so that I'll never be blue.

I just wish for a gentle boy
someone who's sweet and kind,
just a nice sentimental boy,
that's all that I'm really longing to find.

So many friends that I happen to see
have been telling me all about love.
Oh how I wish it could happen to me
is the only thing I'm thinking of.

So I'll find me a boy, just a nice looking boy
who will show me the way, who will teach me to say
«I love you, yes I do», and who'll promise me too
that he'll always be true, so that I'll never be blue.

[No sé de qui és aquesta versió anglesa]

                                           * * *


Amb 18 anys potser encara no fets, Françoise Hardy es va presentar un dia a la discogràfica Vogue amb una carpeta que contenia una cinquantena de cançons, totes escrites i musicades per ella, que se les acompanyava també amb la guitarra. La discogràfica va encarregar al músic Roger Samyn que n’escollís quatre per al seu primer disc i hi fes els arranjaments oportuns. Pel que sembla, la tria va ser difícil, però al final van sortir Tous les garçons et les filles com a peça principal i tres mes (J’suis d’accord, Oh oh chéri i Il est parti un jour). Samyn va encertar fent-hi uns acompanyaments senzills, amb guitarra elèctrica, contrabaix i una bateria discreta. Aquesta senzillesa va esdevenir un signe d’identitat de les cançons de Hardy, amb unes característiques que les han fet passar per damunt de les modes. 

La nit del 30 d’octubre de 1962, a l’únic canal de TV francès, en blanc i negre, mentre milions d’espectadors esperaven els resultats de les eleccions a la presidència de la República, Françoise Hardy va actuar en un intermedi musical  interpretant Tous les garçons et les filles. L’endemà, la cançó es podia escoltar a totes les emissores de ràdio; a finals de 1962 ja n’havia venut 500.000 còpies.  Paris Match publica en portada la fotografia de la cantant el 5 de gener de 1963; aquell mateix any va participar al Festival d’Eurovisió representant Mònaco.

Cinquanta anys després, aquella adolescent que ens feia compartir la seva solitud continua cantant-nos directament al cor. El seu, per ara, darrer disc, L’amour fou, és de 2012. Per molts anys.

Reposició millorada d'un post en aquest blog de data 5 d'abril de 2013.





3 comentaris:

  1. A propòsit del lema del teu blog, deixa'm que adjunti aquests versos:

    D’antic recordo els palaus vora el mar
    i els capvespres rogents que s’amagaven
    darrera els costerets del litoral.

    Sento les veus de Leopardi i Carner,
    tonades enmig dels crits abrivats,
    rauxes de futuristes que proclamen
    un engarjolament irremissible
    de la Victòria de Samotràcia,
    l’encomi de la velocitat
    i l’assassinat del clar de lluna,
    mentre un temor desconegut desperta
    davant un obstinat foc d’uniformes
    i de botes que amb soltesa desfilen
    trepitjant massa fort fangs i sorrals.

    Cau la raó i esdevé el plor dels pàrvuls
    i el dolor al pit de les mares dels pàrvuls
    i el joc de l’amor reclama els poemes
    perduts
    mentre arreu s’esbomba el civisme estètic
    i clos de les fronteres:

    nulla aesthetica sine ethica,
    ni poesia sota banderes.

    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
  2. Molt honorat, Francesc, de rebre un gran poeta com tu en aquest humil blog. Gràcies pel teu poema.

    La frase "Nulla aesthetica sine ethica", com tu bé saps (però aprofito per posar-ho, per si ho llegia algú que no ho sabés) la va escriure José M. Valverde —un gran poeta, també— a la pissarra de la seva càtedra d'Ètica de la Universitat de Barcelona l'any 1964, el dia que s'acomiadava dels seus alumnes, després d'haver-ne dimitit en solidaritat amb els professors José Luis López Aranguren, Enrique Tierno Galván i Agustín García Calvo , expulsats de la Universitat de Madrid pel govern franquista per motius ideològics. Valverde va demostrar ser coherent amb aquest principi bàsic, cosa que molts artistes (i professionals, i polítics...)no són.

    A mi també m'agraden Leopardi i Carner, i molts altres poetes també. Des d'aquest blog els reto petits homenatges de tant en tant. Nulla dies sine linea, si pot ser. Gràcies de nou.

    ResponElimina
  3. No sabia de qui era aquesta cançó. No tenir parella és semblant al fet que et manqui una cama o siguis cec: la vida continua exactament igual, que deia Sèneca.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.