Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 22 d’agost de 2016

Joan Baez - Balada de Sacco i Vanzetti



Joan Baez (1941)
Here’s to you (1971)

Here's to you, Nicola and Bart,
rest forever here in our hearts.
The last and final moment is yours:
that agony is your triumph.


Maintenant, Nicola et Bart,
vous dormez au fond de nos cœurs.
Vous étiez tous seuls dans la mort,
mais par elle vous vaincrez !

Was auch kommt, Nicola und Bart,
Ihr habt euch in uns aufbewahrt!
Euren Tod, den sterben wir mit
und wir siegen Schritt für Schritt.

Sempre més, Nicola i Bart,
restareu dintre els nostres cors.
Éreu sols davant de la mort,
però aquest és el vostre triomf.




Aquest dimarts, 23 d'agost, es compliran 89 anys de l'execució de Sacco i Vanzetti. Per això reposo aquest post del 16 de juliol de 2011, en què commemorava els quaranta anys de l’estrena, el 1971, del film de Guiliano Montaldo Sacco e Vanzetti, amb música d’Ennio Morricone. Aquesta breu cançó, amb lletra de Joan Baez i música d’Ennio Morricone, formava part de la banda sonora de la pel·lícula, i els moviments en defensa dels drets humans la van convertir en un dels seus himnes més populars. La poso en les versions a l'anglès, francès i alemany, i en una adaptació lliure meva al català.


Nicola Sacco (Torremaggiore, Puglia, 1891-1927) i Bartolomeo Vanzetti (Villafalletto, Piemont, 1888-1927) eren dos immigrants italians a Boston, d’ideologia anarquista. Sacco treballava a la fàbrica de sabates Slater-Morrill Shoes Company de Pearl Street, a Braintree, Massachussetts, i Vanzetti era un peixater ambulant a la mateixa ciutat. Tots dos eren membres o simpatitzants d’un sindicat anarquista dirigit per Luigi Galliani, de qui la policia sospitava que promovia atemptats terroristes.

El 15 d’abril de 1920 hi va haver un robatori a mà armada a la fàbrica de sabates. El caixer de l’empresa, Frederic Parmenter, i un guàrdia de seguretat, Alessandro Berardelli, van ser assassinats. La policia va relacionar aquest robatori amb un altre que s’havia produït la nit de Nadal de l’any anterior a Bridgewater, Massachussets, i en va fer responsable l’organització anarquista, adduint que robaven per finançar la construcció de bombes per cometre atemptats. Com que Sacco treballava a la fàbrica i era membre del sindicat, va ser detingut per sospitós; també Vanzetti, per la seva activitat propagandística entre els obrers de Boston. A tos dos els van trobar molta propaganda anarquista i, segons es va dir, una pistola a cada un. El judici va ser molt irregular: el mateix jutge els va titllar de “bastards anarquistes”. Malgrat no haver-hi cap prova objectiva de la seva culpabilitat, Sacco i Vanzetti van ser condemnats a mort. Després de sis anys d’infructuoses apel·lacions, van ser executats a la cadira elèctrica el 23 d’agost de 1927. Justament aquell mateix dia va ser executat per un altre crim el portuguès Celestino Madeiros, que s’havia declarat culpable del robatori i dels assassinats de Braintree, declaració que no va ser tinguda en compte pel governador que va autoritzar l’execució de Sacco i de Vanzetti. 44 anys més tard, el 1971 (el mateix any del film de Montaldo), un altre governador de Massachussetts, el demòcrata Michael Dukakis, va fer revisar el judici i Sacco i Vanzetti van ser exonerats.




Tanmateix, a part de l’himne, a la pel·lícula hi havia també la Balada de Sacco i Vanzetti, igualment de Joan Baez i Ennio Morricone, que crec que val la pena recordar pel seu contingut.


Joan Baez
Ballad of Sacco and Vanzetti – part T

Father, yes, I am a prisoner.
Fear not to relay my crime.
The crime is loving the forsaken;
only silence is shame.

And now I'll tell you what's against us,
an art that's lived for centuries;
go through the years and you will find 
what's blackened all of history.

Against us is the law 
with its immensity of strength and power,
against us is the law! 
Police know how to make a man 
a guilty or an innocent;
against us is the power of police! 
The shameless lies that men have told 
will ever more be paid in gold; 
against us is the power of the gold! 
Against us is racial hatred 
and the simple fact that we are poor.

My father dear, I am a prisoner.
Don't be ashamed to tell my crime:
the crime of love and brotherhood.
And only silence is shame.
With me I have my love, my innocence, 
the workers, and the poor.
For all of this I'm safe and strong 
and hope is mine.
Rebellion, revolution don't need dollars; 
they need this instead: 
imagination, suffering, light and love 
and care for every human being.
You never steal, you never kill,
you are a part of hope and life.
The revolution goes from man to man 
and heart to heart.
And I sense when I look at the stars 
that we are children of life.
Death is small.



Balada de Sacco i Vanzetti – part T

Sí, pare, sóc un pres.
No tingui por de dir el meu crim.
El crim és estimar els desemparats,
tan sols fa vergonya el silenci.

Li diré què tenim en contra nostra:
és un art que ja dura de fa segles.
Mireu enllà del temps i hi trobareu
allò que ha enterbolit tota la història.
En contra de nosaltres hi ha la llei,
amb el seu immens poder;
en contra de nosaltres hi ha la llei.
La policia sap com fer
que un home sigui culpable o innocent.
en contra de nosaltres hi ha la policia!
Les mentides que ells han dit,
les hi paguen amb bon or.
Contra nosaltres hi ha el poder de l’or!
Contra nosaltres hi ha l’odi racial,
i el simple fet que som gent pobra.

Benvolgut pare, sóc un pres.
No li faci vergonya d’explicar el meu crim.
El crim de l’amor i la fraternitat
Tan sols fa vergonya el silenci.

Jo tinc amb mi l’amor, tinc la innocència,
tinc els treballadors i tinc els pobres.
Per tot això em sento segur i fort,
i mantinc l’esperança.
La revolució no necessita dòlars;
en canvi, necessita això:
imaginació, sofriment, llum i amor
i solidaritat amb el gènere humà.
No robeu mai, mai no mateu,
sou part de l’esperança i de la vida.
La revolució passa d’home a home
i de cor a cor.
I jo, en mirar els estels, puc adonar-me
que som fills de la vida. 
La mort és poca cosa.

[Versió de R. C.]

Scott Walker va popularitzar una versió reduïda d’aquesta balada, on incorpora un fragment de les Benaurances i un fragment (entre cometes) del poema The new Colossus, d’Emma Lazarus, de 1883, gravat a l’Estàtua de la Llibertat de Nova York. Joan Baez, en algunes interpretacions de la seva balada, hi va afegir també l’estrofa de les Benaurances.

Scott Walker
Father, yes, I am a prisoner

Father — yes, I am a prisoner.
Fear not to relate my crime.
The crime is loving the forsaken;
only silence is shame.

Blessed are the persecuted,
and blessed are the pure in heart;
blessed are the merciful,
blessed are the ones who mourn.

«Give to me your tired and your poor,
your huddled masses, yearning to be free,
the wretched refuge of your teeming shore
send these, the homeless»
— send this task to me.

And now I'll tell you
what's against us
and aught that's lived for centuries:
go through the years
and you will find
what's blackened all
of the history.

Father, yes I am a prisoner.
Only silence is shame.





http://www.youtube.com/watch?v=3qDMl8Y1jAs    Joan Baez

Sí, pare, sóc un pres

Sí, pare, sóc un pres.
No tingui por de dir el meu crim.
El crim és estimar els desemparats;
tan sols fa vergonya el silenci.

Benaurats els perseguits,
i benaurats els purs de cor;
benaurats els misericordiosos,
benaurats els que ploren.

«Doneu-me als cansats i als pobres,
als que s’amunteguen anhelant la llibertat,
el miserable rebuig de les vostres costes atapeïdes,
doneu-me a aquests, els que no tenen llar.»
Deixeu-me aquesta tasca a mi.

Jo li diré què hi ha contra nosaltres:
és una cosa que ha viscut durant segles.
Mireu enllà del temps i hi trobareu
allò que ha enterbolit tota la història.

Sí, pare, sóc un pres.
Tan sols el silenci és vergonya.

[Versió de R. C.]

Anys abans, entre 1946 i 1947, el popular cantautor folk Woody Guthrie va compondre la lletra i la música d’onze Balades de Sacco i Vanzetti. Insatisfet del resultat, va deixar la sèrie inacabada. Una de les balades més conegudes és la número 7, Dos homes bons.  

Woody Guthrie (1912-1967)
Two Good Men


Two good men a long time gone,
Two good men a long time gone
Sacco, Vanzetti a long time gone,
Left me here to sing this song.


Say, there, did you hear the news?
Sacco worked at trimming shoes;
Vanzetti was a peddling man,
Pushed his fish cart with his hands.

Sacco was born across the sea
Somewhere over in Italy;
Vanzetti was born of parents fine,
Drank the best Italian wine.

Sacco sailed the sea one day,
Landed up in Boston Bay;
Vanzetti sailed the ocean blue,
Landed up in Boston, too.

Sacco's wife three children had,
Sacco was a family man;
Vanzetti was a dreaming man,
His book was always in his hand.

Sacco earned his bread and butter
Being the factory's best shoe cutter;
Vanzetti spoke both day and night,
Told the workers how to fight.

I'll tell you if you ask me
'Bout this payroll robbery;
Two clerks was killed by the shoe factory
On the street in South Braintree.

Judge Thayer told his friends around
He would cut the radicals down;
Anarchist bastards was the name
Judge Thayer called these two good men.

I'll tell you the prosecutors' names,
Katsman, Adams, Williams, Kane;
The judge and lawyers strutted down,
They done more tricks than circus clowns.

Vanzetti docked here in 1908;
He slept along the dirty streets,
He told the workers «Organize»
And on the electric chair he dies.

All you people ought to be like me,
And work like Sacco and Vanzetti;
And every day find some ways to fight
On the union side for workers' rights.

I've got no time to tell this tale,
The dicks and bulls are on my trail;
But I'll remember these two good men
That died to show me how to live.

All you people in Suassos Lane
Sing this song and sing it plain. 

All you folks that's coming along,
Jump in with me, and sing this song.



http://www.youtube.com/watch?v=N0sYAU96FY0   Woody Guthrie

Dos homes bons

Dos homes bons, ja fa molt temps.
Ja fa molt temps, dos homes bons.
Sacco i Vanzetti, fa molt temps:
Deixeu-me cantar aquesta cançó.

Heu sentit les notícies?
Sacco arreglava sabates.
Vanzetti era un peixater:
pels carrers empenyia el seu carro.

Sacco va néixer en algun lloc
perdut d’Itàlia, mar enllà;
Vanzetti venia de casa bona:
bevien els millors vins italians.

Sacco un dia va pujar a un vaixell
i va arribar a la badia de Boston.
Vanzetti va travessar l’oceà
i a Boston també es va instal·ar.

La dona de Sacco tenia tres nens,
ell s’estimava l’ambient familiar;
Vanzetti era un somiador,
sempre portava el seu llibre a la mà.

Sacco era el millor sabater de la fàbrica; 
així es guanyava el seu pa.
Vanzetti parlava de dia i de nit,
explicava als obrers com calia lluitar.

Ara us parlaré, si ho demaneu,
del robatori de la nòmina;
dos funcionaris de la fàbrica 
van ser morts al carrer, a South Braintree.

El jutge Thayer va dir als seus amics
que acabaria amb els radicals;
“bastards anarquistes” va ser el nom
que va donar a aquells dos bons homes.

Jo us diré els noms dels acusadors:
Katsman, Adams, Williams, Kane;
el jutge i els fiscals es donaven importància
i van fer més trampes que els pallassos del circ.

Vanzetti va arribar el 1908,
va dormir al carrer polsegós,
va dir als obrers «organitzeu-vos»
i va morir a la cadira elèctrica.

Tots vosaltres heu de fer com jo
i treballar com Sacco i com Vanzetti;
i trobar cada dia la forma de lluitar
al sindicat pels drets dels obrers.

Jo no tinc temps d’explicar aquesta història,
gossos i toros m’empaiten;
però vull recordar aquells dos bons homes
que van morir per ensenyar-me com viure.

Tota la gent de Suassos Lane
canta aquest cant i ho fa prou bé;
ara, companys, vinga, tots alhora,
canteu amb mi, canteu també.

[Versió de R. C.]

2 comentaris:

  1. En jaume T. em diu, per email:

    "Una cançó èpica i emocionant. La Joan Baez et posava els pèls de punta. La pel·lícula no la passen per cap de les cadenes de televisió que puc sintonitzar habitualment. És una llàstima, perquè és un fort al·legat contra la pena de mort. Fa molts anys que la vaig veure i no compto que hagi perdut vigència. No et deixava indiferent."

    Gràcies, Jaume, totalment d'acord.

    ResponElimina
  2. Aquest tema de les condemnes a mort d'innocents és molt depriment. No podria veure'n pas la pel·lícula, sóc molt aprensiva.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.