Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 7 d’agost de 2016

Lennon-McCartney - Eleanor Rigby


John Lennon / Paul McCartney
Eleanor Rigby

Ah, look at all the lonely people.

Eleanor Rigby picks up the rice
in the church where a wedding has been;
lives in a dream.
Waits at the window, wearing the face
that she keeps in a jar by the door.
Who is it for?

All the lonely people,
where do they all come from?

Father McKenzie, writing the words
of a sermon that no one will hear,
no one comes near.
Look at him working, darning his socks
in the night when there's nobody there;
what does he care?

All the lonely people
Where do they all come from?
Ah, look at all the lonely people.

Eleanor Rigby, died in the church
and was buried along with her name:
nobody came.
Father McKenzie, wiping the dirt
from his hands as he walks from the grave,
no one was saved

All the lonely people,
where do they all come from?
All the lonely people,
where do they all belong?


Eleanor Rigby

Ah, mira tota la gent solitària. 

Eleanor Rigby arreplega l’arròs a l’església 
on hi ha hagut un casament. 
Viu en un somni. 
S’espera a la finestra, 
fent la mateixa cara que té en una gerra 
al costat de la porta. 
Per a qui és? 
Tota la gent solitària, d’on ve? 
Tota la gent solitària, d’on és?

El pare McKenzie 
escriu els mots d’un sermó 
que ningú no escoltarà; ningú s’acosta. 
Mira’l com treballa, 
sargint-se els mitjons, a la nit, 
quan no hi ha ningú. 
Què se li’n dóna? 
Tota la gent solitària, d’on ve? 
Tota la gent solitària, d’on és? 
Ah, mira tota la gent solitària.

Eleanor Rigby es va morir a l’església 
i la van enterrar amb el seu nom; 
no hi va anar ningú. 
El pare McKenzie es neteja de terra les mans 
mentre s’allunya de la tomba. 
Ningú no se n’ha escapat. 
Tota la gent solitària, d’on ve? 
Tota la gent solitària, d’on és?

[De l’àlbum ‘Revolver’, 5 d’agost de 1966. Versió lliure meva]


Encara recordo com em va sobtar aquesta cançó —tan diferent , no cal dir-ho, de la gran majoria de les cançons que consumíem a l’època; i fins i tot ben diferent de les altres que cantaven els Beatles, per la forma i pel contingut. Tot i que formalment en foren autors Lennon i McCartney, en  realitat el mateix Lennon va reconèixer que Paul era l’autèntic «pare de la criatura» i que John tan sols hi va ajudar fent la segona veu. Musicalment, la peça no la interpretaven els Beatles, sinó un octet de corda (quatre violins, dos violoncels i dues violes), bàsicament amb staccattos.


Als anys 1980, algú va descobrir al cementiri de l’església de St. Peter’s, a Wolton, Liverpool, la tomba d’una Eleanor Rigby, morta el 1939 als 44 anys; pocs metres més enllà, hi havia una altra tomba, a nom d’un home anomenat McKenzie. Paul reconeix que ell i John solien anar a passejar per aquell cementiri, però no recorda haver vist aquelles tombes, tot i que admet que potser sí que les va veure i que els noms se li podien haver quedat subliminalment a la memòria. De tota manera, McCartney assegura que, en escriure aquesta cançó, va triar el nom d’Eleanor en homenatge a l’actriu Eleanor Bron (que havia actuat amb els Beatles a ‘Help’); i que el cognom Rigby se li va acudir veient-lo en el rètol d’una botiga de Bristol. Després, al carrer Stanley de Liverpool hi van posar una estàtua de bronze de l’escultor Tommy Steele, que representa una dona pobra i vella, i que està dedicada «to all the lonely people». Fos com fos tot el rerefons de la seva composició, cinquanta anys després ‘Eleanor Rigby’ continua sent per a mi una petita obra mestra que ens convida a sentir empatia envers tanta gent solitària que hi ha al nostre entorn i a qui sovint ignorem.



Imatges: Els Beatles l'any 1965 en una conferència de premsa. Portada del disc Yellow submarine / Eleanor Rigby (1966). Tomba d’Eleanor Rigby a St.Peter’s Church, Walton, Liverpool. I estàtua de Tommy Steele a Stanley Street, Liverpool.

4 comentaris:

  1. Encara recordo quan em vaig comprar aquest "cassette" (sí, sóc de l'època). D'entrada em va sorprendre tant que no m'agradava. Després he de reconèixer que és un dels meus discos preferits de la colla de Liverpool.
    Gràcies per la informació sobre aquesta cançó. Ramon!
    Per cert, els Falsterbo Marí tenen una versió esplèndida, amb adaptació d'Isidor Marí, al disc Cor de Crom. Te la recomano!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, August. No coneixia la versió de Falsterbo Mari, la buscaré.

      Elimina
  2. Josep Maria Espinàs va dir un dia que si vols creuar amb un pont la realitat que no t'agrada hauràs d'estar disposat a anar sol per la vida. Aquesta cançó és molt trista, però més trist és estar acompanyada d'algú que no et genera joia de viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho diu la dita: "val més sol que mal acompanyat". Tens tota la raó, i moltes vegades la solitud és un lenitiu per a les penes, i molta gent solitària s'ho munta prou bé. Però també n'hi ha molts que no, i per a aquests la solitud ha de ser una cosa ben trista. Gràcies, Helena.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.