Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 26 de setembre de 2016

Bragança - Setembro














Jerónimo Bragança (1921-2003)
Setembro

Setembro desfolhou-se
numa agonia lenta,
com seu fato de troncos,
entre os dedos do vento.

Tons vermelhos dispersos
na calma dos poentes,
eram lábios perdidos
que sugeriam beijo.

Eu esperava Setembro
para voltar a ver-te,
para voltar a dar-te
os sonhos que eram nossos.

Vestida de esperança
e na alma enamorada,
eu esperava Setembro
para voltar a ver-te.

Setembro chegou,
vestindo flores silvestres
com as frutas maduras
nos braços nus agrestes.

Por todos os caminhos
te procurei sem ver-te;
os meus passos errantes
na terra perfumada.

Eu esperava Setembro
para voltar a ver-te,
mas tanto procurei
que dei por mim sozinha.

Setembro desfolhou-se
no silêncio das tardes.
Entre os dedos do vento,
o meu amor desfeito.

Setembre s’esfullava / en agonia lenta, / amb un vestit de troncs / enmig dels dits del vent. / Tons de vermell dispersos / en els ponents en calma, / eren llavis perduts / que suggerien besos. / Jo esperava el setembre / per poder-te reveure, / per poder retornar-te / els somnis que eren nostres. / Vestida d’esperança / i enamorada l’ànima, / jo esperava setembre / per poder-te reveure. / Setembre va arribar / vestint de flors silvestres / i de fruites madures / els nostres braços nus. / Seguint tots els camins / t’he buscat sense veure’t; / els meus passos errants / en la terra olorosa. / Jo esperava setembre / per poder-te reveure, /  però tant vaig buscar / que em vaig trobar ben sola. / Setembre es desfullà / en un silent capvespre. / Enmig dels dits del vent, / el meu amor desfent-se.  [Versió lliure meva]

Versió que cantava José Guardiola:

Septiembre se muere, / se muere dulcemente, / con sus raíces secas, / con sus racimos verdes. // Un amargo silencio / se quiebra en su vertiente, / y en su luz amarilla / mis sueños palidecen. // Yo esperaba septiembre / para volver a verte, / con un mundo infinito / de sueños en mi mente. // Te esperaba tranquilo, / dormido en mi presente, / con el alma sencilla / y el corazón alegre. // Septiembre llegó / con sus manzanas fuertes, / con sus uvas maduras, / con sus flores silvestres. // Por todos los caminos / te buscaba sin verte, / mis pasos se perdían / en la tierra caliente. // Yo esperaba septiembre / para volver a verte, / y me quedé de nuevo / dormido en mi presente. // Septiembre se muere / sin frutos ni simientes. / En las alas del viento / las amapolas duermen.


Aquesta cançó va obtenir el segon premi en el Festival de la Canción del Mediterráneo en la seva vuitena edició, el 1966. La va interpretar Madalena Iglésias, cantant portuguesa nascuda el 1939, que hi representava Portugal i Espanya alhora; els guanyadors d’aquell any van ser el Dúo Dinámico i Bruno Lomas, amb ‘Como ayer’. José Guardiola va enregistrar ‘Septiembre’ aquell mateix any 1966. La lletra és del poeta de Jerónimo Bragança i la música és de Jorge Domingo. La versió castellana no sé de qui és. Les fotografies són de Madalena Iglésias: de Jerónimo Bragança només n'he sabut trobar un parell de molt baixa qualitat.


2 comentaris:

  1. Pots esperar tant el setembre que quan arriba passa de llarg...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre arriba i sempre passa. El que convé és aprofitar-lo quan el tenim a l'abast. I després, plantar cara a l'octubre i a tot el que vingui.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.