Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 19 de setembre de 2016

Pere Quart - El més petit de tots


Pere Quart (Joan Oliver, 1899-1986)
El més petit de tots

Si n’eren tres germans,
tots van a la caserna.
Tots tres criden a cor:
—Volem guanyar la guerra!
Ram, ram pataplam,
volem guanyar la guerra.—

El gran porta fusell,
l’altre, tambor i trompeta,
i el més petit de tots
empunya una bandera.
Ram, ram pataplam,
empunya una bandera.

La mare fa el cor fort
i els fills abraça i besa.
Quan veu el més petit,
somriu i llagrimeja.
Ram, ram pataplam,
somriu i llagrimeja.

Arriba el capità
i diu amb veu severa:
—Aquest no pot venir,
que encara és massa tendre.
Ram, ram pataplam,
que encara és massa tendre.—

—És per aquest infant
i tots els de la terra,
que els homes lluitarem
fins a morir o vèncer.
Ram, ram pataplam,
fins a morir o vèncer.—

La tropa ja se’n va,
la mare i el fill resten.
El més petit de tots
enlaira la bandera.
Ram, ram pataplam,
enlaira la bandera.


L'any 1937 el Comissariat de Propaganda va adoptar com a icona de la seva activitat la figura creada per l'escultor barceloní Miquel Paredes i Fonollà (1901-1980): un nen milicià amb una bandera catalana, que convida la gent a  lluitar contra els facciosos. La imatge  representava l'esperit de combat i resistència del poble català en defensa de les seves llibertats.

Al nen milicià li van posar per nom "El més petit de tots", inspirat en el protagonista de la cançó popular "Els tres tambors". El poeta sabadellenc Pere Quart (Joan Oliver i Sallarès, 1899-1986) va escriure la lletra d’una cançó, que va ser cantada amb la tonada de la cançó popular pel tenor barceloní Emili Vendrell i Ibars (1892-1962). Al seu torn, l’escriptora i dibuixant barcelonina Lola Anglada i Sarriera (1893-1984) va escriure un conte inspirat en aquella figura, il·lustrat amb un dibuix seu que ha esdevingut també emblemàtic.


De la figureta de l’escultor Paredes amb la bandera catalana se'n van vendre unes 60.000 còpies, que van servir per recaptar fons per ajudar els soldats del front. Moltes cases en tenien, però en acabar la guerra moltes van ser destruïdes per por de les represàlies dels vencedors.

Imatges: l’estatueta de Miquel Paredes i el dibuix i portada del conte de Lola Anglada


2 comentaris:

  1. Quina història més curiosa. El tenia vist, aquest nen, però no en sabia el que expliques.

    Ramon, ets dels pocs que no m'ha contestat si vindrà el 5 de novembre!

    ResponElimina
  2. Jo tinc el disc original de 1937 editat pel Comissariat de Propaganda,en una cara Emili Vendrell amb la Cobla Barcelona i a l´altre un parlament de Jaume Miravitlles,un ejemplar unic

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.