Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 24 de novembre de 2016

Anònim - La copa de Nèstor


Anònim (s. VIII a.C.)
La copa de Nèstor

ΝΕΣΤΟΡΟΣ:...:ΕΥΠΟΤΟΝ:ΠΟΤΕΡΙΟ[Ν]
ΗΟΣΔΑΤΟΔΕΠ[ΙΕ]ΣΙ:ΠΟΤΕΡΙ..:AΥΤΙΚΑΚΕΝΟΝ
ΗΙΜΕΡ[ΟΣ ΗΑΙΡ]ΕΣΕΙ:ΚΑΛΛΙΣΤ[ΕΦΑΝ]Ο:ΑΦΡΟΔΙΤΕΣ

Transcripció ortogràfica en grec:

Νέστορος [....] εποτ[ον] ποτήριο[ν]·
ς δ’ ν τοδε π[ίησι] ποτηρί[ου] ατίκα κνον
μερ[ος αρ]ήσει καλλιστ[εφάν]ου φροδίτης.

Versió catalana lliure, meva):

La copa de Nèstor, bona per a beure!
Qualsevol que en beurà, restarà totalment
atrapat pel desig de la ben coronada Afrodita.

L’autèntica “copa de Nèstor”, un preciós objecte d’or propietat del mític Nèstor, rei de Pilos, és esmentada en uns versos famosos de ‘La Ilíada’ (XI, 632-637, en versió de Jaume Pòrtulas):

“Una copa molt bella, que l’ancià portà de sa casa,
clavetejada amb claus d’or. Tenia unes nanses,
quatre; al costat de cada nansa, dues colomes d’or
hi picotejaven; i dos suports, sota les nanses.
Un cop plena, qualsevol altre l’hauria mogut amb prou 
                                                                       / feines
de taula; Nèstor, que ara era un vell, l’aixecava sens pena.”


El 1876, l’arqueòleg Heinrich Schliemann va trobar una rica copa d’or a les seves excavacions a Micenes i la va atribuir a aquest personatge èpic, tot i la que va trobar era força més petita, i tan sols té dues nanses i quatre ocells, en aquest cas falcons. La copa de Micenes data possiblement del segle XV a.C. (abans de l’època de la suposada guerra de Troia), i es conserva al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.

Ara bé, el 1954, a Ischia (Itàlia, a la badia de Nàpols: antiga colònia grega de Pitecusa) es va trobar una copa o tassa de ceràmica del segle VIII a.C., d’estil Geomètric Tardà, amb una inscripció que és de les més antigues que s’han trobat en grec. En poso la transcripció epigràfica, seguida de l’ortogràfica grega. El text (escrit de dreta a esquerra, en tres línies, amb les lletres invertides especularment; una primera línia en prosa, o potser en un trímetre iàmbic irregular; les altres dues en perfectes hexàmetres) és una paròdia del poema homèric (deixant a part que el propietari de la copa es digués també, o no, Nèstor), i sosté que a aquell qui en begui (sens dubte, no tant per virtut de la copa com del seu contingut) li vindrà una trempera descomunal. Els simposis dels grecs arcaics devien ser prou divertits, pel que sembla...



La copa de ceràmica es conserva en el museu de Villa Arbusto, a Lacco Ameno (Ischia). A causa de la seva antiguitat, la inscripció ha estat objecte de nombrosos estudis filològics; vegeu-ne un resum a l’excel·lent llibre de Jaume Pòrtulas Introducció a la Ilíada (Alpha, 2008).


2 comentaris:

  1. Aquest motiu em recorda "La magnitud de la tragèdia", de Monzó. Potser s'hi va inspirar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser, no ho descarto! Tot i així, d'afrodisíacs sempre n'hi ha ha hagut, i també se'n troben esments en la literatura clàssica i moderna. Ara, aquesta referència és tan antiga (quasi tant com la llengua grega) que em va semblar que es mereixia un comentari.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.