Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 30 de novembre de 2016

Villon - Dames du temps jadis

















François Villon (1431-1463)
Ballade (des dames du temps jadis)

Dictes moy où, n'en quel pays,
est Flora, la belle Rommaine,
Archipiades ne Thaïs,
qui fut sa cousine germaine,
Echo parlant quant bruyt on maine
dessus riviere ou sus estan,
qui beaulté ot trop plus q'humaine.
Mais où sont les neiges d'antan?


Où est la très sage Heloïs,
pour qui chastré fut et puis moyne
Pierre Esbaillart a Saint Denis?
Pour son amour ot ceste essoyne.
Semblablement, où est la royne
qui commanda que Buridan
fust geté en ung sac en Saine?
Mais où sont les neiges d'antan?


La royne Blanche comme lis
qui chantoit à voix de seraine,
Berte au grand pié, Beatris, Alis,
Haremburgis qui tint le Maine,
et Jehanne la bonne Lorraine
qu'Englois brulèrent a Rouan;
où sont ilz, où, Vierge souvraine?
Mais où sont les neiges d'antan?


Prince, n'enquerez de sepmaine
où elles sont, ne de cest an,
qu'a ce reffrain ne vous remaine:
mais où sont les neiges d'antan?


(c.1461)



Balada (de les dames del temps passat)

Digueu-me on, en quin país,
hi ha Flora, la bella romana,
Arquipíades o Thaís,
que fou sa cosina germana,
Eco parlant quan algú la demana,
sota d’un riu o en el fons d’un estany,
qui posseí una beutat més que humana.
Però on són, les neus d'antany?


On és la molt sàvia Eloïsa,
per la qual fou castrat i es féu frare
Pere Abelard a Sant Denís?
Pel seu amor va patir aquesta pena.
I semblantment, on és la reina
que va manar que Buridan
fos llançat en un sac al Sena?
Però on són, les neus d'antany?


La reina Blanca com el lis,
que cantava amb veu de sirena,
Berta Peu-gros, Beatriu o Alis,
Haremburgis, la qui governà al Maine,
i Joana, la noia de Lorena
que els anglesos van cremar a Rouen;
digueu on són, oh Verge sobirana?
Però on són, les neus d'antany?


Príncep, on són, ni aquesta setmana
m’ho demaneu, ni tampoc aquest any,
que aquest refrany ja us ho recomana:
però on són, les neus d'antany?


[Versió meva, 2009]


Balada de les dames del temps passat

Digueu on o bé en quin país
viu Flora, la bella romana,
Arxipiada o bé Taïs,
que li fou cosina germana.
Eco que quan crideu contesta
enllà d'un riu o d'un estany
i que fou bella sens mida?
Què s'ha fet de les neus d'abans?


On és la prudent Eloïsa,
per qui va ser castrat i frare,
a Sant Denis, Pere Abelard?
Pel seu amor passà tal prova.
I així mateix, on és la reina
que va ordenar que Buridan
fos llançat dins un sac al Sena?
Què s'ha fet de les neus d'abans?


La reina Blanca, com el lliri,
que cantava amb veu de sirena,
Berta, Alícia o Beatriu,
Haremburgis, nascuda al Maine,
i Joana, la de Lorena,
que fou cremada a Rouen,
on són, oh Verge Sobirana?
Què s'ha fet de les neus d'abans?


Príncep, no pregunteu on paren
ni avui ni la setmana entrant.
Us remeto a aquesta tornada:
Què s'ha fet de les neus d'abans?


[Versió de Feliu Formosa. Poesia francesa, a cura d’Alain Verjat. MOLU 44, Edicions 62 – La Caixa, Barcelona, 1985]


Balada de las damas de antaño

¿Decidme, dónde, en qué país
se encuentran Flora, la bella romana,
Arquipíades, y aquella Thaís,
que de la otra fue prima hermana,
Eco, que las voces repite, vana,
cuando sobre estanques o ríos van,
y tuvo una belleza más que humana?
Mas las nieves de antaño, ¿dónde están?


¿Dónde está la prudente Eloís
por quien castraron (qué historia amena),
a aquel Pedro Abelardo en San Dionís?
A causa de su amor tuvo esa pena.
Lo mismo, ¿dónde está la reina buena
que decretó que a Buridán
lo echaran en un saco al Sena?
Mas las nieves de antaño, ¿dónde están?


¿La reina Blanca, cual flor de lis,
la que cantaba con voz de sirena,
Berta, y sus grandes pies, Beatriz, Alis,
Haremburgís, que mandó en Mena,
y Juana, la muchacha de Lorena
que los ingleses quemaron en Ruán?
¿Dónde, dónde están, Virgen plena?
Mas las nieves de antaño, ¿dónde están?


Príncipe, no inquieras esta semana,
ni todo este año, en dónde están,
dado que este estribillo no te sana:
Mas las nieves de antaño, ¿dónde están?


[Versió de Francisco Serrano. http://www.francisco-serrano.com/translation/villon.pdf  ]


Balada de las damas de antaño

¿Dónde están, di, en qué país
Flora, la bella romana,
Arquipíades, y Thaís,
que fuera su prima hermana,
Eco, que repite, vana,
voces que flotando van,
de belleza sobrehumana?
Nieves de ayer, ¿dónde están?


¿Dónde la sabia Eloís
por quien sufrió cruel condena
Abelardo en San Dionís?
Su amor le causó esa pena.
¿Dónde está la reina buena
que ordenó que a Buridán
lo echaran en saco al Sena?
Nieves de ayer, ¿dónde están?


¿La reina Blanca, cual lis,
que tuvo voz de sirena,
Berta, Beatriz, Alis,
Haremburgís, la de Mena,
y Juana, joven lorena,
que murió en la hoguera en Ruán?
¿Dónde están, Virgen serena?
Nieves de ayer, ¿dónde están?


Príncipe, ni esta semana
o año digas, ¿dónde están?,
este estribillo no sana:
Nieves de ayer, ¿dónde están?


[Una altra versió de Francisco Serrano, ibídem]



https://www.youtube.com/watch?v=eeG1CpuhVsQ  
[versió musicada i cantada per Georges Brassens, 1953]


Notes d’Alain Verjat a l’edició de MOLU:

Flora, cortesana romana de qui parla Juvenal, Sàtires, II, 49.

Arxipíada, és a dir, Alcibíades, que Boeci cita com a model de bellesa i que, per aquesta raó, a l’Edat Mitjana es considerava com una dona.

Taïs pot designar la cortesana que seguí Alexandre el Gran a Egipte, o la santa, o encara la Taïs de qui parla Marcial.

Eloïsa era molt bella i culta; fou deixebla de Pere Abelard, professor de filosofia i teologia de la Sorbona. Ambdós s’enamoraren i es casaren secretament. El canonge Fulbert, oncle d’Eloïsa, els perseguí per intentar separar-los. A ella la reclogué en un convent i féu condemnar Abelard a l'emasculació i després el va fer recloure al monestir de Saint-Denis.  Es conserven encara les cartes d’amor que els dos amants s'intercanviaren.

Buridan fou un filòsof i rector de la Sorbona. Una llegenda suposa que fou un dels amants que la reina Margarida de Borbó, esposa del rei Lluís X, juntament amb les seves germanes, rebia de nit a la torre de Nesles, i que després feia assassinar; els cadàvers els llençaven al Sena.

La reina Blanca és Blanca de Castella, esposa del rei de França sant Lluís VIII.

Berta (la dels grans peus), segons la llegenda, era la mare de Carlemany.

Bietris i Alix, o Alícia, no s’han pogut identificar.

Haremburgis era filla i pubilla del comte de Maine.

Joana de Lorena és santa Joana d’Arc.



Reposició d'un post de 2012. El text de Villon és de domini lliure, com ho són també la meva versió, el quadre Abelard i Eloïsa (de Jean Vignaud, 1775-1826), les efígies medievals (el dibuix, de l'incunable del Grand Testament de 1489) i l'estàtua, obra de Marius van Beek, a Utrecht. Desconec l'autor del dibuix reproduït en el segell de correus francès.

3 comentaris:

  1. Ubi Sunt? Ramon, Ubi Sunt?

    Paraula, m'encanta la teva versió del poema. M'agrada més fins i tot que la de l'estimat Formosa, que era un traductor destacadíssim. Això de Eco parlant quan algú la demana té un ritme molt més marcat que no pas el Eco que quan crideu contesta o el "vana" del Serrano, que potser és traducció literal (no sé francès) però no m'hi agrada. A més el teu antany té molta lògica, vista la semblança entre el francès i el català, no?

    Bé, per la resta, doncs un bell poema clàssic que va obrir portes que encara no s'han tancat. Emotivament, al menys, no s'han tancat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ramon. Sí, és el tòpic literari de l’Ubi sunt. Un tòpic que (tot i que algú, crec que erròniament, l’atribueix a Horaci) es fa popular a l’Edat Mitjana: en trobem ressons al Beowulf, al Llibre d’Exeter, al Rubaiyat persa d’Omar Kayan (s. XII: On és la rosa d’ahir?)… L’expressió precisa apareix al goliardesc Gaudeamus Igitur (Ubi sunt qui ante nos / in mundo fuere?); i la idea reapareix en Rutebeuf (s. XIII: Que sont mes amis devenus, / Que j'avais de si près tenus / Et tant aimés ?); o en Jorge Manrique (s. XV: ¿Qué se fizo el rey Don Juan? Los infantes de Aragón / ¿qué se fizieron?), entre altres (recordem la cèlebre escena dels enterradors a Hamlet). Estaria bé un dia fer-ne un seguiment.

      Elimina
  2. Té relació amb "Què s'ha fet d'aquelles flors?", que cantava Bob Dylan? Tot està ja escrit!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.