Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 2 de gener de 2017

Tres llibres imprescindibles

Vet ací tres llibres altament recomanables que —si no us els ha cagat ja el tió— podeu demanar als Reis de l’Orient, en cas que hàgiu fet prou bondat. Jo prou que ho provaré, per si de cas. Per poder començar l’any llegint cosa bona.



William Shakespeare: Versions a peu d’obra. L’excel·lent versió de Joan Sellent de deu obres teatrals de William Shakespeare (que se suma a les traduccions ja clàssiques de Josep M. de Sagarra i a les ja bastant clàssiques de Salvador Oliva). Esperem que el traductor ens continuï  fornint més material del “Cigne de l’Avon”. Vegem-ne un tast:

William Shakespeare
El Rei Lear (fragment)

Aquest home el perdono. ¿De què se t’acusava?
¿D’adulteri?
No moriràs. ¿Morir per adulteri? No.
El pardalet ho fa, i la mosca daurada
fornica davant meu. Deixem
que la copulació prosperi, perquè el fill bastard
de Gloster era més afectuós
amb el seu pare que les meves filles,
engendrades entre llençols legítims.
Vés treballant, luxúria, i sense mirar prim,
que a mi em falten soldats!
Mireu aquella dama, que somriu
amb una cara de beneita que és presagi
de neu entre les cuixes, que fingeix virtut
i que fa escarafalls quan sent el nom
del plaer!
Ni la bagassa ni el cavall més fart
s'hi entreguen amb una ànsia més desenfrenada...
Centaures de cintura cap avall
i dones per la part de dalt.
Només fins a la faixa és propietat dels déus:
d’aquí en avall, tot pertany al maligne.

[Versió de Joan Sellent]



Josep Carner: Llibres de poesia 1904-1924. Vet ací el primer dels vuit volums que han de formar l’edició crítica de l’obra completa de Josep Carner, a cura de Jaume Coll: una obra altament necessària i molt esperada per poder recuperar les versions originals del “Príncep dels poetes catalans”. Vegem-ne un tast:

Josep Carner (1884-1970)
La galant noia

Embandereu finestres i torratxes
i venteu les campanes a desdir,
ompliu el got de les millors garnatxes,
mateu dotze pollastres i un garrí. 

Que el nunci cridi al ball de les morratxes
i a una òpera amb piano i violí,
i a processó, que jo us daré les atxes
i diners per a música i llatí. 

Escampeu pel carrer murtra i jonquilla,
que arribarà la noia que a mi em plau;
té els cabells llargs i curta la faldilla
i un cos de reina que se'n va a sarau. 

Quan ella salti de tartana, a fe,
farem un –Oh!– tot empassant l'alè

[D'Auques i ventalls, 1914] 


Institut d’Estudis Catalans: Gramàtica de la Llengua Catalana. Aquest és un llibre necessari per estudiar les innovacions normatives amb què l’IEC ens ha obsequiat aquest any, i així posar-nos al dia. Vegem-ne us fragment de descripció:

La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. N’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parlar de les preposicions per i per a davant d’infinitiu quan expressen finalitat —Ho fan per viure i Ho fan per a viure.

La Gramàtica de la llengua catalana es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic ―els parlars― i social ―és a dir, els diferents registres―, així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta, en primer terme i d’una manera neutra, els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és acceptable o no.

Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.

Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li’n i li ho —Li’n falta una i Li ho diré— o n’hi i l’hi N’hi falta una i L’hi diré—, encara que en els registres formals són més habituals li’n i li ho.

La reducció de l’accent diacrític a quinze únics mots ha estat objecte de sarcasmes i crítiques —moltes, val a dir-ho, per part de gent que no se’ls sabia pas tots, ni de bon tros—; jo personalment no els hauria tocat, però posats a fer-ho n’hauria deixat tan sols dos: què/que i /si. I no hauria baixat la guàrdia en normes com la de la caiguda de les preposicions davant la conjunció que, per exemple. En general, opino que les reformes s’han fet amb bona intenció, però a la llarga deixaran via franca a la sistematització de manlleus i formes més properes a les castellanes, en detriment de les autòctones. Però les llengües són éssers vius que evolucionen, i els acadèmics sempre hi van moltes passes enrere. Cal acceptar l’autoritat de l’IEC i estudiar-nos bé, d’aquesta nova gramàtica, què és obligatori i què és opcional, i en aquest darrer cas, escollir allò amb què ens sentim més còmodes.

Però els llibres, els hem de comprar. Aquests, i molts més. Bon any!

5 comentaris:

  1. Serà qüestió de fer-te cas. Precisament fa una estona llegint el Núvol em feia una recomanació semblant.
    Moltes gràcies.
    Bon any, Ramon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon any també per a tu, Josep. Sí, el Núvol sol ser un bon conseller.

      Elimina
  2. VAS FORT XIQUET¡¡¡,UNA MOLT BONA SELECCIO.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Fort? No, per a mi, Carner, com Foix, Espriu o Riba, són autors que cal rellegir sempre. I també Shakespeare, com Dante, Petrarca i els clàssics grecs i llatins... I Góngora, Cervantes, Lorca i tants d'altres. No ens queda gaire temps per als best-sellers mediàtic. Bon any lector!

      Elimina
  3. A mi Salvador Oliva m'embadaleix tant que no crec que el superi Joan Sellent. De fet vaig anar a veure Nit de reis i em sembla que la traducció era de Sellent. No vaig trobar-hi la gràcia. El que em crida molt l'atenció és el de Carner, a Jaume Coll el vaig tenir a la carrera de professor.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.