Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 13 de febrer de 2017

Cerverí de Girona - Balada


Cerverí de Girona (segle XIII)
Si voletz que em laix d’amar

Si voletz que em laix d'amar,
ço dic que far no es poria;
laxau a ten gen parlar,
bela douza dona mia.

E laxatz lo douz esgar,
si voletz que·m laix d'amar;
e vostra gran cortesia,
ço dic que far no es poria,
e el vostre gen domneyar;
que ab vostra avinen paria
faitz la gent enamorar;
doncs, cossí us demanaria:
Si voletz...

E laxatz vostra cuyndia,
bela douça dona mia,
si em voletz dc vós luynar;
laxatz a ten gen parlar,
e laxatz la manenria
del ric pretz qui ho te sens par,
e el joven qui.us vest e us lia,
e el gen servir e l’honrar.
Si voletz...

No em mostratz .tan gen cors car,
si voletz que em laix d'amar,
e tan bel, ses maestria,
ço dic que far no es poria ;
posca tan bel' autra trobar
dizen que eu no mintia,
e en faça vós oblidar;
puys si us am dezamat sia.

Enfans Pere, cascun dia
faitz vostre ric preu pujar,
car valor e cortezia
mcnatz, qui us gardon d'errar.

Prous vezcomtesa de Car-
dona, tan dir no poria
de bé del vostre cors car
que en vós mays mil tan no en sia.

Si us he de deixar d’amar

Si us he de deixar d’amar,
ja us dic que això no es podria:
deixeu tan gentil parlar,
bella i dolça meva aimia.

I deixeu tan dolç mirar,
si us he de deixar d’amar;
i vostra gran cortesia,
—ja us dic que això no es podria—;
i el vostre encís cortesà,
que amb la vostra companyia
tothom feu enamorar:
¿com, doncs, us desamaria?
Si us he...

Deixeu vostra simpatia,
bella i dolça dama mia,
si de vós m’he d’allunyar;
deixeu tan gentil parlar
i deixeu la galania
que amb res no es pot comparar,
i la joventut que us guia
i us guarneix i us fa honorar.
Si us he...

No em vulgueu el cos mostrar,
si us he de deixar d’amar,
tan formós, sense falsia:
ja us dic que això no es podria.
Si una altra en pogués trobar,
que us digués que no mentia,
i així us pogués oblidar...!
P’rò us estimo nit i dia.
Si us he...

Infant Pere, cada dia
feu vostre mèrit pujar,
car valor i cortesia
teniu, que us guarden d’errar.

Gran vescomtessa de Car-
dona, dir més no podria
del vostre cos noble i car,
que mil cops en vós no sia.

Transcric el text separant les paraules, eliminant les cursives de la tornada i repeticions, desenvolupant abreviacions, i posant-hi accents quan cal. Versió molt lliure meva, que, com sempre que hom vol traduir poesia conservant metre i rima, per força en algun punt s'ha d'allunyar de l'original: mea culpa.

Cerverí de Girona (o Guillem de Cervera, segons una identificació proposada per Martí de Riquer i que gairebé tots els erudits han acceptat, llevat de Joan Coromines, que la rebutjà per “absurda) va ser un trobador molt hàbil, a qui li agradava tant l’estil planer de les cançons populars com el “trobar ric” ple de malabarismes i exquisideses formals; observeu, a la darrera estrofa, la partició del nom “Car-dona” per trobar una rima interna en –ar: una pirueta mètrica digna dels avantguardistes més trencadors. 

Cerverí va viure en temps del rei Jaume I del seu fill, i l’infant Pere, futur Pere II el Gran, a qui va adreçada la penúltima estrofa, i formava part de la cort del vescomte Ramon Folc de Cardona, a l’esposa del qual va dedicada la darrera. Com tots els trobadors catalans de l’època, escrivia en un català molt aprovençalat, o en un provençal acatalanat, si us abelleix més de dir-ho així.

Imatge: Manuscrit Gil, Biblioteca de Catalunya, manuscrit 146, foli 34 verso, que conté aquesta balada.

2 comentaris:

  1. No en coneixia pas res. Com t'ho fas per entendre la llengua en què és escrit, encara que sigui acatalanada?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, no té gaire mèrit. Podria dir-te, sense mentir, que hom té una edat, i va fer Filologia Catalana (amb matèries opcionals de Castellana i Romànica) quan els estudis duraven cinc anys i hi havia torns de diürn i de nocturn... )I que, a part d'això, hi ha prou gramàtiques i diccionaris occitans (jo feia servir, i et recomano l'Alibèrt, però actualment hi ha el de Lois Combas, que és més complet); ara bé, la llengua dels trobadors és una "koinè" molt diferent de l'occità modern, i amb això sol no resoldríem els dubtes que sovint es susciten en uns textos tan antics i sovint mal copiats. De manera que em trauré l'últim as de la màniga, i veuràs la clau de l'entrellat: només cal consultar la grandíssima obra de Martí de Riquer "Los Trovadores" (Ariel), absolutament recomanable, que conté un insuperable estudi general de la literatura trobadoresca, més una amplíssima selecció d'autors i de poemes, comentats extensament i traduïts al castellà, bé que en prosa. És un llibre que et recomano vivament, una autèntica meravella. (També es poden trobar versions al francès i a l'anglès de molts trobadors, però "el Riquer" per a mi és la Bíblia). Després, l'adaptació al català modern i en vers, molt més discutible, ja és gosadia meva. Una abraçada!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.