Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 14 de març de 2017

Clément - Le temps des cérises


Jean-Baptiste Clément (1836-1903)
Le temps des cérises

Quand nous chanterons le temps des cerises,
et gai rossignol, et merle moqueur
seront tous en fête !
Les belles auront la folie en tête
Et les amoureux du soleil au cœur !
Quand nous chanterons le temps des cerises
sifflera bien mieux le merle moqueur !

Mais il est bien court, le temps des cerises;
où l'on s'en va deux cueillir en rêvant
des pendants d'oreilles...
Cerises d'amour aux robes pareilles,
tombant sous la feuille en gouttes de sang...
Mais il est bien court, le temps des cerises,
pendants de corail qu'on cueille en rêvant !

Quand vous en serez au temps des cerises,
si vous avez peur des chagrins d'amour,
évitez les belles !
Moi, qui ne crains pas les peines cruelles,
je ne vivrai pas sans souffrir un jour...
Quand vous en serez au temps des cerises,
vous aurez aussi des chagrins d'amour !

J'aimerai toujours le temps des cerises.
C'est de ce temps-là que je garde au cœur
une plaie ouverte !
Et dame Fortune, en m'étant offerte,
ne saurait jamais calmer ma douleur...
J'aimerai toujours le temps des cerises
et le souvenir que je garde au cœur !

  

El temps de les cireres

Quan el cantarem, el temps de les cireres,
pel rossinyolet i el merle rialler
serà dia de festa.
Les nines tindran la mirada llesta
i els enamorats un sol al paller.
Quan el cantarem, el temps de les cireres,
xiularà de bo el merle rialler.

Mireu que és ben curt, el temps de les cireres,
quan de dos en dos se cull en somiant
penjollets d'orelles,
cireres d'amor de roba vermella
vessant pel fullam com gotes de sang.
Mireu que és ben curt, el temps de les cireres,
penjolls de coral collits en somiant.

Un cop que hi sereu, al temps de les cireres,
si vos fan fremir les penes d'amor,
aneu lluny de les nines.
Jo, que tinc pas por d'engolir espines,
belleu patiré de la mala sort.
Un cop hi sereu, al temps de les cireres,
també ne tindreu de penes d'amor.

L'estimaré sempre, el temps de les cireres.
És ell que em va fer al mig del meu cor
una esgarrinxada.
I si la fortuna me sigués donada,
per jo mai seria un remei prou fort.
Sempre estimaré el temps de les cireres,
i aqueix record que n'hi tinc al cor.

Versió catalana del cantant rossellonès  Joan Pau Giné, al disc ‘Adiu, ça va?’ (Verseau, 1978).

 

Una cançó escrita l’any 1866, amb música d’Antoine Renard (1868), que va esdevenir un emblema de la Comuna de París del 1871, en què el poeta va combatre. L’autor la va dedicar a una infermera amiga seva, morta durant la revolta. Les cireres evoquen l’estiu de la vida, el record dels temps alegres passats; d’altra banda, les associem al color vermell de la sang i la bandera roja de la Comuna, i per tant als conceptes de llibertat, de solidaritat, i de resistència de cara a l'opressió. L’han interpretada, entre altres, Charles Trenet i Yves Montand. Ha estat una cançó emblemàtica de l’esquerra francesa, que va sonar en els grans mítings de François Mitterrand. Ara que, a França com arreu, les dretes s’imposen i l’extrema dreta està a l’aguait, convindria recobrar l’esperit d’aquell Temps de les Cireres perquè no sigui l’evocació d’un paradís definitivament perdut sinó un ideal factible, a l’abast.


Montserrat Roig en va fer el títol d’una de les seves grans novel·les, El temps de les cireres (1976), en què es recorda la ignominiosa execució de Salvador Puig Antich, el 2 de març de 1974, ara fa poc ha fet 43 anys. Me'n recordo com si fos ahir, i també de la mort de l'escriptora, que ens va deixar el 1991, el novembre passat va fer 25 anys.


Fotos: Jean-Baptiste Clément fotografiat per Nadar, Bibliothèque Nationale, París. / Montserrat Roig. / Salvador Puig Antich.

4 comentaris:

  1. Tota la raó, convindria recobrar l'esperit d'aquell Temps de les Cireres perquè no sigui l'evocació d'un paradís definitivament perdut sinó un ideal factible, a l'abast.
    L'altre dia en vaig dir unes molt semblants, i també les volia dir, si puc, el dilluns quan vingui l'escriptora.
    Les teves paraules són molt millors, i si em permets, les voldria canviar per les meves.
    Moltes gràcies per recordar els fets i la cançó.

    Josep Estruel

    ResponElimina
  2. La infantesa sempre serà un paradís perdut. Però els ideals d'un futur millor es poden conservar amb el pas dels anys, o perdre'ls de ben jove."L'últim cor del rellotge / no es para mai", que deia Espriu.

    ResponElimina
  3. Jo l'he llegit, El temps de les cireres. Però el que més m'agrada de Montserrat Roig és Un pensament de sal, un pessic de pebre. En el meu temps de les cireres, quan començava, la llegia cada dia en els articles al diari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradaven, els seus articles i entrevistes.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.