Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 16 d’abril de 2017

Eliot - Little Gidding


T. S. Eliot (1888-1956)
Little Gidding (fragment)

Ash on an old man's sleeve
Is all the ash the burnt roses leave.
Dust in the air suspended
Marks the place where a story ended.
Dust inbreathed was a house —
The walls, the wainscot and the mouse,
The death of hope and despair,
This is the death of air.

There are flood and drouth
Over the eyes and in the mouth,
Dead water and dead sand
Contending for the upper hand.
The parched eviscerate soil
Gapes at the vanity of toil,
Laughs without mirth.
This is the death of earth.

Water and fire succeed
The town, the pasture and the weed.
Water and fire deride
The sacrifice that we denied.
Water and fire shall rot
The marred foundations we forgot,
Of sanctuary and choir. 
This is the death of water and fire.

                   * * *


Cendra a la màniga d’un vell
és tota la cendra que deixen les roses cremades.
La pols en l’aire suspesa
marca l’indret on va acabar una història.
La pols respirada era una casa…
La paret, el sòcol i el ratolí.
La mort de l’esperança i la desesperació,
aquesta és la mort de l’aire.

Hi ha onades i sequera
damunt dels ulls i la boca,
aigua morta i sorra morta
lluitant per tenir avantatge.  
El sòl, esventrat i ressec,  
sorprèn la vanitat de l’esforç,
i riu sense alegria.
Aquesta és la mort de la terra.

L’aire i el foc venen després
de la ciutat, la pastura i les males herbes.
L’aigua i el foc se’n riuen,
del sacrifici que vàrem negar.  
L’aigua i el foc faran podrir
els fonaments que hem oblidat,
fets malbé, del cor i el santuari.
Aquesta és la mort de l’aigua i del foc.

Una versió meva, molt lliure i sense mètrica ni rima, del segon moviment de ‘Little Gidding’, el quart dels ‘Quatre quartets’ d’Eliot, considerats una fita sublim de la poesia contemporània. Una poesia tècnicament molt ben feta i molt ben estructurada, però d’un contingut dialèctic al servei de la principal de les obsessions de l’Eliot madur: promoure la devoció religiosa —anglicana, en el seu cas— a través de l’argumentació filosòfica. Explicat de forma molt barroera i sense matisos, si l’entenc bé, preconitzava que les persones hauríem de renunciar a la pròpia  subjectivitat i personalitat per lliurar-nos acríticament a la possessió d’una “veritat” transcendent que tan sols podríem captar intuïtivament o a través d’experiències místiques. En aquesta intenció trobo que Eliot s’assembla a Ramon Llull, un altre colós literari que va posar el seu art al servei d’una causa que ell considerava essencial i que a mi no m’interpel·la ni poc ni molt.

Little Gidding és un poble anglès prop de Cambridge on, al segle XVII, es va establir una comunitat religiosa anglicana fundada per Nicholas Ferrar i la seva família. El poeta i sacerdot George Hebert va lliurar a Ferrar el seu recull de poemes ‘The Temple’, per tal que els publiqués si els trobava prou devots. El rei Charles I va visitar la comunitat en tres ocasions.

En català, els ‘Four Quartets’ compten amb una magnífica versió d’Àlex Susanna (1984); en castellà en conec les d’Esteban Pujals Gesali (1995) i José María Valverde (1999).


Imatges: Foto de T.S.Eliot el 1934. / Eliot, dibuixat per Simon Fieldhouse / Església de Saint John, restaurada el 1714, a Little Gidding.

   

1 comentari:

  1. Jo he transcendit alguna vegada amb Kandinsky. Després saps com va anar la seva vida i no entens com el seu art ha estat tan sublim.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.