Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 29 d’abril de 2017

Simon - The sound of silence




















Paul Simon (1941)
The sound of silence 

Hello darkness, my old friend,
I've come to talk with you again,
because a vision softly creeping
left its seeds while I was sleeping.
And the vision that was planted
in my brain still remains
within the sound of silence.

In restless dreams I walked alone
narrow streets of cobblestone.
'Neath the halo of a street lamp
I turned my collar to the cold and damp,
when my eyes were stabbed by the flash of
a neon light that split the night
and touched the sound of silence.

And in the naked light I saw
ten thousand people, maybe more.
People talking without speaking,
people hearing without listening,
people writing songs that voices
never share and no one dared
disturb the sound of silence.

Fools, said I, you do not know,
silence like a cancer grows;
hear my words that I might teach you,
take my arms that I might reach you...
But my words like silent raindrops fell
and echoed in the wells of silence.

And the people bowed and prayed
to the neon God they made,
and the sign flashed out its warning
in the words that it was forming.
And the signs said, 'The words of the prophets
are written on the subway walls and tenement halls',
and whispered in the sounds of silence.

 


El so del silenci

Hola, foscor, vella amiga meva,
he vingut a parlar amb tu un altre cop.
perquè una visió, que amb sigil s’acostava,
m’ha deixat una llavor mentre dormia.
I la visió, que ha estat plantada
al meu cervell, encara hi és,
dintre el so del silenci.

En somnis inquiets caminava tot sol
per carrers estrets amb llambordes.
Sota la claror d’un fanal
em cordava el coll, pel fred i la humitat,
quan una llum em va apunyalar els ulls:
era el neó, que esquerdava la nit
i acaronava el so del silenci.

I en la nua claror vaig veure
deu mil persones, potser més.
Gent que parlava sense dir res,
gent que sentia sense escoltar.
gent que escrivia cançons que cap veu
mai no compartirà, ni gosarà
torbar el so del silenci.

«Bojos» —vaig dir—, «que no sabeu
que el silenci es com un càncer que s’escampa?
Escolteu les paraules que us podria ensenyar,
agafeu els braços que us podria estendre...»
Però els meus mots, com gotes de pluja silent, van caure
i van ressonar en els pous del silenci.

I la gent s’inclinava i resava
al déu de neó que havia creat.
I el cartell va il·luminar l’anunci
amb els mots que el formaven.
I els cartells deien: «les paraules dels profetes
són escrites a les parets del metro i als blocs de pisos»,
i xiuxiuejaven en el so del silenci.

[Adaptació meva, no del tot satisfactòria potser. Aquesta emblemàtica cançó de Simon & Garfunkel es va titular originalment ‘The sounds of silence’ (“sons” en plural) i tan sols al cap d’uns anys va adoptar el seu títol definitiu en singular. Paul Simon la va escriure el 19 de febrer de 1964, i s’ha dit que intentava expressar els sentiments de la gent en relació a l’assassinat de John F. Kennedy, encara no tres mesos abans, el 22 de novembre anterior. Pel text, el que s’hi veu reflectida és la incapacitat de comunicació entre les persones. L’autor va explicar que havia compost la peça tocant la guitarra a les fosques al bany de casa seva; d’on la frase inicial «Hola, foscor, vella amiga meva». La cançó va formar part de la banda sonora de ‘The Graduate’ (Mike Nichols, 1967) i de ‘Watchmen’ (Zack Sinder, 2009), i també de ‘Bobby’ (Emilio Estevez, 2005), que tractava sobre l’assassinat del senador Robert Kennedy el 1967.]

1 comentari:

  1. Vaig sentir de l'Oriol Capdevila, que em va presentar el dia que em van dedicar un recital, que Art Garfunkel té una malaltia per la qual no hi sent. Una coincidència ben odiosa.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.