Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 6 de juny de 2017

Han Shan - La Muntanya Freda


Han Shan (segle VIII-IX)
La Muntanya Freda (fragments)

On és el camí de la Muntanya Freda?
No hi ha pas cap camí clar.
Fins a ple estiu, hi ha gel i hi fa molt fred,
però un sol radiant esbandeix la boira.
No hi podries pas arribar seguint-me:
el teu cor i el meu no són pas iguals.
car si el teu cor fos ben igual que el meu,
sense haver-me seguit, tu ja hi series.

             ***

Sovint m’assec tot sol, feliç, feliç.
Els pensaments s’envolen lluny, ben lluny.
Tapen el cim núvols suaus, suaus.
El vent dintre la vall xiula que xiula.
El mico a dalt dels arbres salta i salta.
L’ocell enmig del bosc canta que canta.
El temps em fa tornar el cabell gris, gris.
L’hivern és sempre aquí, l’hivern trist, trist.

            ***

Llunyà, llunyà, el camí de la Muntanya Freda.
Fred, fred, el glaç del gèlid espadat.
Refila que refila, l’ocellada.
Sol, sol amb mi, no s’albira altra gent.
Xiula que xiula, el vent bufa a la cara.
Gentil, gentil, la neu se’m posa al cap.
Un dia, un dia sense veure el sol.
Un any, un any sense cap primavera.

            ***

Vaig pujar a la Muntanya i es va acabar el patir.
Ja no m’omplen el cap els pensaments inútils.
Més lliure que les roques en què escric els meus versos,
em lliuro al meu Destí com vaixell sense amarres.

            ***

Tinc un cos, jo? O bé no en tinc?
I qui soc jo? O qui no soc?
Meditant tals preguntes, m’assec
repenjat a la roca, mentre els anys van passant.
I l’herba verda creix entre els meus peus
i la rogenca pols em va cobrint la testa.
Llavors ve gent del món i es pensen que soc mort,
i em porten ofrenes de fruita i de vi.


Versió meva lliure, partint de versions a l’anglès. Han Shan, “el Mestre de la Muntanya Freda”, va ser un poeta xinès que va viure entre els segles VIII-IX, sota la Dinastia Tang,  a les muntanyes Tiantai, província de Zhejiang. Allà es va dedicar a la meditació “xan” (origen del zen), tècnica budista que buscava una via intuïtiva i directa de comunió amb la Natura fins assolir un nivell mental previ al despertar espiritual o complet (el nirvana). Tot i això, el poeta deia que el “xan” no es trobava en els seus poemes, sinó que radicava en la seva ment.  Han Shan va deixar més de 300 poemes, recopilats pels seus deixebles, però es creu que alguns són afegits posteriors.


Amb els seus amics i contemporanis Fenggan i Shi De (monjos del temple de Guoqing, també al Tiantai) van influir en la religiositat japonesa i la vida i l’obra de tots tres va esdevenir un tema clàssics de la poesia i la pintura d’aquell país. Vegem-los tots tres en aquest tríptic pintat en un rotlle de seda japonès del període Edo, segle XVIII, obra de Ueno Jakugen. Fenggan és a l’esquerra; Han Shan és el del mig, amb un tigre; Shi De (Jittoku en japonès) solia ser representat amb una escombra.



Altres imatges: vista de les muntanyes Tiantai. 
Temple del monestir de Guoqing. 
Representació de Shi De (amb l’escombra) i de Han Shan, obra del pintor xinès Yen Hui (1280-1348); el detall de la cara del poeta encapçala el post (tot de Wikimedia Commons).

2 comentaris:

  1. Això del zen, a la feina sempre em diuen que n'he de tenir.
    Quin sentit tindrien les repeticions de paraules en el poema?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és que hi són en l'original, no ho sé: potser per raons de musicalitat o de ritme. La versió anglesa que he manejat té aquestes repeticions, que jo he respectat. No tinc ni idea de com deuen sonar aquests poemes (ni altres) en xinès.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.