Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 9 de juliol de 2017

Cinc poetes islandesos


Jónas Hallgrímsson (1807-1845)

Þar sem háir hólar
hálfan dalinn fylla,
þar sem hamrahilla
hlær við skini sólar
árla fyrir óttu
enn þá meðan nóttu
grundin góða ber
græn í faðmi sér.
     * * *

Penyals esquerps i altívols  
damunt la vall cavalquen.
Ben suaument i plàcida, 
comença a lluir l’alba:
la llum del sol pentina
els cims. La boira fosca
s’enfonsa al més pregon:
somia un somni verd.

Presento una petita selecció ben aleatòria i factícia d’alguns entre els nombrosos poetes d’una literatura que —si més no a mi, i excepció feta d’algun autor de novel·la negra, com ara Arnaldur Indridason— m’eren del tot desconeguts. Totes les versions, molt lliures, són meves; fetes a partir de traduccions —diria que no menys lliures— a l’anglès que he trobat per les xarxes. No vull pas perjudicar els drets de ningú: al contrari, m’agradaria que hi hagués mercat per traduir i publicar les obres d’aquests i altres poetes a la nostra llengua.

Jónas Hallgrímsson va ser poeta, naturalista i periodista, fundador del periòdic ‘Fjölnir’ a Copenhaguen, i un dels impulsors del moviment d’independència d’Islàndia. 


Ingibjörg Haraldsdóttir (1942-2016)
Kona

Þegar allt hefur verið sagt
þegar vandamál heimsins eru
vegin metin og útkljáð
þegar augu hafa mæst
og hendur verið þrýstar
í alvöru augnabliksins
— kemur alltaf einhver kona
að taka af borðinu
sópa gólfið og opna gluggana
til að hleypa vindlareyknum út.
Það bregst ekki.

Dona

Quan tot ja ha estat dit, 
quan tot els problemes del món
han estat pesats, mesurats i establerts,
quan els ulls s’han trobat
i les mans s’han agafat,  
en la sobrietat del moment...
­— sempre ve alguna dona
per netejar la taula,
fregar el terra i obrir les finestres
perquè marxi el fum del cigar.
Això no falla mai.
  
Núna

Einhverntíma seinna
koma þeir eflaust
með tækin sín
að snuðra í rústunum

verða margs vísari
um okkur:
þetta undarlega fólk
fyrri tíma

eflaust verða tækin þeirra
fullkomin, þekking þeirra
óskeikul

aldrei finna þeir samt
það sem máli skiptir:
þessa stund sem við eigum
núna

Ara

Vindrà un dia
en què arribaran,
amb eines a la mà,
per buscar entre les ruïnes.

I acabaran sabent
moltes coses de nosaltres:
d’aquella gent estranya
d’altres èpoques.

Segur que les seves eines
seran infal·libles,
i el seu coneixement
serà perfecte.

Però mai no podran
trobar el que més importa:
aquest moment nostre,
el d’ara.

Dos poemes d’aquesta poeta i traductora islandesa. El primer és de 1983, del recull ‘Ljóð 1974-1981’ (Poesia 1974-1981; 1983); el segon del llibre ‘Höfuð konunnar’ (El cap de la dona; 1995); d’aquest n’hi ha una traducció al castellà de Laia Argüelles (Saragossa, 2011), que no tinc.


Einar Mar Gudmunsson (1954)
No parlis de  nacions grans

No parlis de nacions grans ni de petites,
d’indrets avançats, racons ni perifèries.
Això és un globus: el seu centre
reposa sota els teus peus
i desplaça el seu sòl i et segueix
arreu on vagis.
Aquí hi ha la terra
on els continents es troben
en llur recerca de silenci i roques.
Mira la glacera
com empeny enmig del blau,
com un ós polar que creua el món.
En el somni, una porta s’obre
i en raja la foscor
com llàgrimes a través del somni.

Aquesta és la terra
on el temps s’esmuny
com un diari pel forat d’una bústia;
però no hi ha subscriptor,
ni espai,
tan sols fondàries insondables
on brillen els estels.
Quan ens enfonsem
en el pantà de la nit,
ens hem d’agafar pels cabells.

La Via Làctia
és un carreró en un poblet;  
el destí, una teranyina
que s’estén damunt les cases.
Bevem, brindem
amb l’oceà profund entre nosaltres.
Les aurores boreals
cremen pel camí.

Del recull ‘Klettur i háfi’ (Roques i mar, 1991) d’aquest novel·lista, narrador i poeta de Reykjavik, autor d’una trentena de llibres i guanyador de diversos premis literaris a islàndia, Suècia i Dinamarca.
  


Linda Vilhjálmsdóttir (1958)
Rapsòdia

La paraula
al principi 
després marea alta
després marea baixa
ara en sentim el murmuri
llunyà, feixuc i ferm.

Poema de matinada

Sóc feta
de llum i d’aire
damunt meu
una gavina vola
dessota meu
el vers d’un poema
la mar lluu i tremola

Islàndia

Oceà blau
profunditat que oscil·la
soroll blau
oceà
roques grises
precipici amenaçador
soroll gris
roques

Autora de poemaris com ara ‘Valsar úr síðustu siglingu’ (Valsos de l’última navegació, 1996); ‘Klakabörn’ (Nascuts del gel, 1992); ‘Öll fallegu orðin’ (Totes les paraules boniques, 2000);i ‘Frostfiðrildi’ (Papallones glaçades, 2006). La seva poesia, de vegades amb humor però sovint pessimista,  reflexiona sobre l’amor, de l’absència i de la infantesa i el món adult.


Birgitta Jondsdóttir (1967)
Mentre contemplo

Mentre contemplo amb ull d’ocell
aquesta mar puixant
que em separa del meu desig,
veig les runes gravades
als abismes del meu destí,
assotats per la ventada.

Mentre contemplo amb ull humà
aquest oceà
que ha creat el poder de la meva ment,
veig els dofins
lliscant pels espais del futur
que l’instant va creant
amb la teulada mística 
del cor i la consciència.

Jo resto immòbil:
ni el meu alè fa remoure l’instant.
Em cal sacsejar-lo, obrir-lo,
perquè un nou riu inundi el meu,
perquè les aigües de la consciència
no es quedin estancades.

Birgitta Jondsdóttir ha publicat poemes i narracions i col·labora a la ràdio i la televisió islandesa. Ha publicat ‘Frostdinglar’ (1989). Fa exposicions on combina la seva poesia amb música i pintura.


Imatges dels poetes, baixades d’internet. Fotos d’Islàndia, meves. Per ordre: llac Tjörnin, a Reykjavik; un guèiser a Géisyr; cascada Gullfoss ("d'or"); cascada Seljalandsfoss; columnes de basalt a la platja de Reynisfjara; icebergs i llenques de glaç al llac Jökulsárlon, al peu de la gran glacera de Vatnajökull; vaixell al port de Husavik; cascada Godafoss ("dels déus"); cascada Dettifoss, la més potent d'Europa, amb 40 m de caiguda, 100 m d'amplada i 500 metres cúbics d'aigua per segon; la vall d'Öxnadalur, al peu de les muntanyes del mateix nom i vora el fiord d'Akureyri (a la més petita de les cases que s'hi veuen, rere la casa del mig que té un arbre, hi va viure el poeta Jónas Hallgrímsson); i cascada de Hraunfossar. I podria posar moltes més cones boniques i interessants: Islàndia val la pena: ja es veu que no tan sols per la poesia, però també.











 







2 comentaris:

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.