Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 15 d’agost de 2017

Vilarrasa - Qui per consell


Lluís de Vilarrasa (segles XIV-XV)

Qui per consell d’home foll se regeix
e decau prest, no·m par gran meravella,
pus que lo foll al fet no s’aparella
e follor mai a res de bé serveix.
E qui llong temps seguir vol semblant caça,
perd l’arma e·l cos e los béns tot ensems,
e Belcebub dins infern li percaça
turments sens fi de tots delits exempts.

                                                            * * *


Adaptació lliure:

Qui es regeix pel consell d’home foll, 
i s’equivoca aviat, no em sembla meravella, 
perquè el qui és foll no s’até als fets 
i la follia no serveix per a res de bo. 

I qui molt temps vol seguir semblant cacera, 
perdrà l’ànima i el cos junt amb tots els seus béns, 
i Satanàs a l’infern li prepara 
turments sense fi, privat de tot plaer.   


Un poeta valencià contemporani d’Ausiàs March, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi, amb tots els quals va compartir l’expedició militar a Còrsega i Sardenya l’any 1420—però menys conegut que els seus companys. Ens n’han pervingut onze poemes: aquest n’és un, que transcric amb alguna regularització ortogràfica i tradueixo lliurement després al català modern.


Il·lustro el poema amb cinc imatges sobre el (mal)tractament que es va donar als malalts mentals al llarg dels segles. Per ordre: 1) Hieronymus Bosch, ‘Extracció de la pedra de la bogeria’, oli sobre taula (c.1494), Museo del Prado, Madrid (hom podria dubtar, per la manera com va cofat, de si el cirurgià no hauria d'intercanviar-se el lloc amb el pacient); 2) Jan Sanders van Hamessen, ‘Der Steinschneider’ (El cirurgià, o Extracció de la pedra de la bogeria), oli sobre fusta (c.1554), Museo del Prado, Madrid; 3) Peter Brueghel el Vell, ‘La pedra de la follia’ (1568), Musée de l’Hotel Sandelin, Saint-Omer, França; 4) Pieter Huys, ‘Extracció de la pedra de la bogeria’ (c.1580), Musée d'Art et Archeologie du Périgord, Périgueux, la Dordonya, França; 5) Francisco de Goya, ‘Casa de locos’ , oli sobre fusta (c.1519), Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid.   


1 comentari:

  1. Els bojos són com la poesia. Marginada però respectada en el fons. Per això hi ha tants malalts mentals artistes, tocats pel foc. Com Van Gogh. Quan estàs alt no et cal cap cafè, cap droga per inspirar-te. Com Pessoa, el més desassossegat, el més feliç.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.